14
de juliol
del
2016
Actualitzat
a les
9:04h
El Camp de les Lloses de Tona és un parc arqueològic que conté un assentament romà que s'emmarca entre el 125 i el 75 aC. Fa 20 anys que s'excava i campanya rere campanya continua esdevenint un pou de nous descobriments. Una de les coordinadores del jaciment, Imma Mestres, ha explicat que enguany les excavacions s'han centrat en dos edificis de l'assentament, on en un d'ells fa tres anys es va descobrir la presència d'un 'gladius hispaniensis' (una espasa).
En la campanya d'aquest estiu, que acaba divendres, de moment s'hi ha trobat dues monedes de l'època, ceràmica campaniana en bon estat, llars de foc i, fins i tot, un abocador. Durant quinze dies, una trentena d'arqueòlegs i alumnes d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona treballen per seguir aportant noves dades que expliquin la relació d'aquest assentament de l'època de la República romana amb la construcció de les noves vies de comunicació, en un moment en què Roma està organitzant el territori després de la conquesta.
La construcció de les vies romanes havia de permetre el trasllat no només de mercaderies sinó també de persones i, a més, era una manera d'articular el territori. Més endavant, aquestes vies connectarien les ciutats. L'assentament de les Lloses s'ubica en el període entre el 125 i el 75 a C, una època en què encara hi ha presència ibèrica, tot i que sota el domini romà. Els romans assimilen els ibers a la seva societat, i les Lloses és una mostra d'aquesta relació perquè l'assentament que s'estudia en l'excavació format per indígenes dóna servei a l'exèrcit romà. En aquest cas, la via que estaven construint havia de connectar el poble ausetà amb la costa laietana.
La coordinadora de les excavacions, Imma Mestres, ha explicat que l'assentament és una agrupació de cases, un 'vicus', "on s'hi viu i s'hi treballa". De fet, gràcies a les diverses excavacions també s'ha datat la presència d'una quinzena de tallers metal·lúrgics que donaven servei a l'exèrcit romà a través del treball dels metalls que els servien com a eines, utensilis i armament i que també reparaven. Aquestes fàbriques o tallers treballaven tant el coure, amb els seus aliatges, com el ferro. Mestres ha destacat que l'exèrcit no vivia a l'assentament, sinó que habitava un campament que encara no han pogut trobar.
L'assentament està estructurat urbanísticament a l'entorn d'un carrer principal que porta a la via republicana de Manius Sergius. Al voltant del camí, s'hi troben els barris i les cases adossades de planta quadrada. L'excavació d'enguany s'ha centrat en el camp superior on s'han excavat dos edificis anomenats edifici H i edifici I. L'edifici H, on fa uns anys s'hi va descobrir una espasa romana, es vincula a la presència de guarnició militar a l'assentament, ha explicat Imma Mestres. En aquest edifici també s'hi ha trobat cubetes, corresponents a llars de foc, o fins i tot a tallers metal·lúrgics que la investigació encara ha d'acabar de definir. A l'edifici I s'hi ha descobert noves habitacions.
Mestres ha assenyalat que la campanya d'aquest estiu està essent molt interessant "perquè estem documentant la part del nou barri, on s'hi troben les dinàmiques de sempre: estances amb llars de foc, petites estructures lítiques, que segurament formaven part del mobiliari de les cases o l'abocador on anaven a parar les deixalles de la gent que hi cuinava i hi menjava". Precisament, algunes de les troballes més importants són de fauna que més tard s'estudiarà al laboratori. També s'han trobat alguns vasos ben conservats de ceràmica campaniana, que és un tipus de ceràmica d'importació.
La Numismàtica
L'experta en numismàtica Montserrat Duran ha explicat que aquest any les descobertes en aquest camp són una mica "pobres", ja que només se n'ha descobert dues. En les campanyes més abundants se'n poden arribar a trobar entre quinze i trenta, ha assenyalat l'experta. De fet, a les Lloses, ja s'ha recuperat al voltant de 200 monedes i un tresor amb una quarantena de peces més. La presència de les monedes s'explica per la presència de militars que cobraven en moneda i també per l'existència dels quinze tallers metal·lúrgics on es duien a terme transaccions comercials. Les monedes de plata al jaciment són escasses, perquè les transaccions que s'hi duien a terme eren de poc valor, i per això fins i tot arribaven a partir les peces en semis i quarts. Duran ha explicat que una de les línies d'investigació que estan estudiant és veure si el Camp de les Lloses era també un punt de fabricació de monedes de l'època.
Imma Mestres ha assenyalat que entre els reptes més importants del parc arqueològic propietat de l'Ajuntament de Tona, a banda de continuar amb les excavacions, hi ha poder museïtzar les restes que es van trobant i consolidar la difusió del jaciment. Les excavacions s'emmarquen en un projecte de recerca a quatre anys vista, que finalitza el 2017, on també hi participen tres jaciments més de la Catalunya Central amb els quals es comparteix recursos i que se situen en el moment tardorepublicà.
En la campanya d'aquest estiu, que acaba divendres, de moment s'hi ha trobat dues monedes de l'època, ceràmica campaniana en bon estat, llars de foc i, fins i tot, un abocador. Durant quinze dies, una trentena d'arqueòlegs i alumnes d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona treballen per seguir aportant noves dades que expliquin la relació d'aquest assentament de l'època de la República romana amb la construcció de les noves vies de comunicació, en un moment en què Roma està organitzant el territori després de la conquesta.
La construcció de les vies romanes havia de permetre el trasllat no només de mercaderies sinó també de persones i, a més, era una manera d'articular el territori. Més endavant, aquestes vies connectarien les ciutats. L'assentament de les Lloses s'ubica en el període entre el 125 i el 75 a C, una època en què encara hi ha presència ibèrica, tot i que sota el domini romà. Els romans assimilen els ibers a la seva societat, i les Lloses és una mostra d'aquesta relació perquè l'assentament que s'estudia en l'excavació format per indígenes dóna servei a l'exèrcit romà. En aquest cas, la via que estaven construint havia de connectar el poble ausetà amb la costa laietana.
Les excavacions que s'estan portant a terme aquest mes de juliol Foto: ACN Busquets L.
La coordinadora de les excavacions, Imma Mestres, ha explicat que l'assentament és una agrupació de cases, un 'vicus', "on s'hi viu i s'hi treballa". De fet, gràcies a les diverses excavacions també s'ha datat la presència d'una quinzena de tallers metal·lúrgics que donaven servei a l'exèrcit romà a través del treball dels metalls que els servien com a eines, utensilis i armament i que també reparaven. Aquestes fàbriques o tallers treballaven tant el coure, amb els seus aliatges, com el ferro. Mestres ha destacat que l'exèrcit no vivia a l'assentament, sinó que habitava un campament que encara no han pogut trobar.
L'assentament està estructurat urbanísticament a l'entorn d'un carrer principal que porta a la via republicana de Manius Sergius. Al voltant del camí, s'hi troben els barris i les cases adossades de planta quadrada. L'excavació d'enguany s'ha centrat en el camp superior on s'han excavat dos edificis anomenats edifici H i edifici I. L'edifici H, on fa uns anys s'hi va descobrir una espasa romana, es vincula a la presència de guarnició militar a l'assentament, ha explicat Imma Mestres. En aquest edifici també s'hi ha trobat cubetes, corresponents a llars de foc, o fins i tot a tallers metal·lúrgics que la investigació encara ha d'acabar de definir. A l'edifici I s'hi ha descobert noves habitacions.
Mestres ha assenyalat que la campanya d'aquest estiu està essent molt interessant "perquè estem documentant la part del nou barri, on s'hi troben les dinàmiques de sempre: estances amb llars de foc, petites estructures lítiques, que segurament formaven part del mobiliari de les cases o l'abocador on anaven a parar les deixalles de la gent que hi cuinava i hi menjava". Precisament, algunes de les troballes més importants són de fauna que més tard s'estudiarà al laboratori. També s'han trobat alguns vasos ben conservats de ceràmica campaniana, que és un tipus de ceràmica d'importació.
Una de les monedes Foto: ACN Busquets L.
La Numismàtica
L'experta en numismàtica Montserrat Duran ha explicat que aquest any les descobertes en aquest camp són una mica "pobres", ja que només se n'ha descobert dues. En les campanyes més abundants se'n poden arribar a trobar entre quinze i trenta, ha assenyalat l'experta. De fet, a les Lloses, ja s'ha recuperat al voltant de 200 monedes i un tresor amb una quarantena de peces més. La presència de les monedes s'explica per la presència de militars que cobraven en moneda i també per l'existència dels quinze tallers metal·lúrgics on es duien a terme transaccions comercials. Les monedes de plata al jaciment són escasses, perquè les transaccions que s'hi duien a terme eren de poc valor, i per això fins i tot arribaven a partir les peces en semis i quarts. Duran ha explicat que una de les línies d'investigació que estan estudiant és veure si el Camp de les Lloses era també un punt de fabricació de monedes de l'època.
Imma Mestres ha assenyalat que entre els reptes més importants del parc arqueològic propietat de l'Ajuntament de Tona, a banda de continuar amb les excavacions, hi ha poder museïtzar les restes que es van trobant i consolidar la difusió del jaciment. Les excavacions s'emmarquen en un projecte de recerca a quatre anys vista, que finalitza el 2017, on també hi participen tres jaciments més de la Catalunya Central amb els quals es comparteix recursos i que se situen en el moment tardorepublicà.
Algunes de les peces exposades al museu del Camp de les Lloses que s'han descobert en campanyes anteriors Foto: ACN Busquets L.