09
de juny
del
2016
Actualitzat
a les
9:47h
L'Ajuntament de Vic i la càtedra de Cures Pal·liatives de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya acaben d'engegar un projecte pioner a Catalunya sota el nom "Vic, ciutat cuidadora". Es tracta de millorar l'acompanyament a les persones amb malalties avançades, sobretot les que estan en situació de vulnerabilitat social, i alhora millorar el concepte que té la societat sobre el procés de final de vida.
"La mort encara és un tema tabú" ha dit el regidor de Benestar i Família Àlvar Solà en la presentació d'aquest nou projecte. "Per això és important aconseguir que la societat canviï d'actitud i afronti de millor manera la mort o situacions de malaltia terminal". Solà ha afegit que es tracta d'un "projecte de ciutat", on li agrafaria que hi participés tota la comunitat.
En aquesta mateixa línia, el professor Xavier Gómez-Batiste, ha remarcat que el projecte té dos vessants complementaris: un de caràcter sociocultural que té l'objectiu de canviar la perspectiva que té la societat sobre la mort i alhora promoure una atenció el més integrada possible a les persones que combinen una situació de malaltia avançada i necessitats de caràcter social.
Gómez-Batiste ha explicat que actualment el 75% de la població de Catalunya mor de malalties cròniques evolutives. Això significa alhora que hi ha un procés on la malaltia avança i s'hi sumen altres patologies. A més "d'un període evolutiu bastant llarg", hi ha "un impacte físic, emocional, espiritual..." que també afecta a la família. En el cas concret de Vic, es calcula que les persones afectades per aquest tipus de malalties representen l'1'5% de la població, és a dir, entre unes 800 i 900 persones. D'aquestes, unes 300 estan en risc d'exclusió i es podrien beneficiar més directament d'aquesta nova manera d'entendre l'acompanyament en el tram final de la vida.
El professor de la càtedra de cures pal·liatives de la UVic-UCC ha remarcat que totes aquestes persones estan ateses "d'una manera exemplar" pel sistema assistencial vigatà, liderat per l'Hospital de la Santa Creu i els altres centres que li donen suport. "L'objectiu d'aquest projecte és, doncs, complementar aquest sistema d'atenció, amb un sistema d'acompanyament i el canvi de les actituds socials" ha explicat Gómez-Batiste. "No estem intentant substituir el que estan fent molt bé els professionals de la salut, sinó que faltaven peces per millorar aquesta atenció amb l'acompanyament" ha dit el professor.
El projecte per ajudar a acceptar la mort ja s'ha presentat a una cinquantena d'associacions i entitats vigatanes. La cap del Departament de Benestar i Família de l'Ajuntament de Vic, Sílvia Mateu, ha assenyalat que el projecte s'obrirà a totes les entitats i associacions que hi vulguin participar i, de moment, la recepció "està essent molt bona", perquè totes perceben la "necessitat" que hi ha de trencar el tabú sobre la mort i el procés final de la vida dels ciutadans. Ha destacat que aquestes entitats "són el puntal" i que l'ajuntament i la càtedra tenen el rol "d'aglutinar, fer d'enllaç i donar-los suport".
Les entitats i associacions cridades a participar al projecte són molt diverses. Des de les associacions de veïns, passant per Osona Contra el Càncer, Càritas, les diverses associacions confessionals o el Tupí, però també les escoles de la ciutat.
Prova pilot de la OMS
El proper 15 de juny s'organitzarà la jornada "Vic, Ciutat Cuidadora· a la Sala Mercè Torrents de la UVic-UCC. A banda de la participació del doctor Xavier Gómez-Batiste, director del Centre Col·laborador de la OMS en Programes Públics de Cures Pal·liatives i director de la Càtedra de Cures Pal·liatives de la UVic, l'acompanyarà el professor de l'Acadèmia de Ciències Socials de la Universitat de Bradoford, Allan Kellehear, un expert mundial en l'àmbit i en la implementació de projectes similars a altres llocs del món. La intervenció de Kellehear anirà encaminada a explicar de quina manera cada associació vigatana pot aplicar el projecte a la seva organització.
De fet, la iniciativa de Vic es convertirà en una prova pilot de la OMS i, a més, servirà com a base d'una tesi doctoral. Segons Gómez-Batiste, la vessant acadèmica li dóna més rigor al projecte i ajudarà a fer que sigui "replicable" a altres comunitats. Es tracta d'un projecte pioner perquè no hi ha cap iniciativa semblant a Catalunya i l'estat espanyol.
"La mort encara és un tema tabú" ha dit el regidor de Benestar i Família Àlvar Solà en la presentació d'aquest nou projecte. "Per això és important aconseguir que la societat canviï d'actitud i afronti de millor manera la mort o situacions de malaltia terminal". Solà ha afegit que es tracta d'un "projecte de ciutat", on li agrafaria que hi participés tota la comunitat.
En aquesta mateixa línia, el professor Xavier Gómez-Batiste, ha remarcat que el projecte té dos vessants complementaris: un de caràcter sociocultural que té l'objectiu de canviar la perspectiva que té la societat sobre la mort i alhora promoure una atenció el més integrada possible a les persones que combinen una situació de malaltia avançada i necessitats de caràcter social.
Gómez-Batiste ha explicat que actualment el 75% de la població de Catalunya mor de malalties cròniques evolutives. Això significa alhora que hi ha un procés on la malaltia avança i s'hi sumen altres patologies. A més "d'un període evolutiu bastant llarg", hi ha "un impacte físic, emocional, espiritual..." que també afecta a la família. En el cas concret de Vic, es calcula que les persones afectades per aquest tipus de malalties representen l'1'5% de la població, és a dir, entre unes 800 i 900 persones. D'aquestes, unes 300 estan en risc d'exclusió i es podrien beneficiar més directament d'aquesta nova manera d'entendre l'acompanyament en el tram final de la vida.
El professor de la càtedra de cures pal·liatives de la UVic-UCC ha remarcat que totes aquestes persones estan ateses "d'una manera exemplar" pel sistema assistencial vigatà, liderat per l'Hospital de la Santa Creu i els altres centres que li donen suport. "L'objectiu d'aquest projecte és, doncs, complementar aquest sistema d'atenció, amb un sistema d'acompanyament i el canvi de les actituds socials" ha explicat Gómez-Batiste. "No estem intentant substituir el que estan fent molt bé els professionals de la salut, sinó que faltaven peces per millorar aquesta atenció amb l'acompanyament" ha dit el professor.
El projecte per ajudar a acceptar la mort ja s'ha presentat a una cinquantena d'associacions i entitats vigatanes. La cap del Departament de Benestar i Família de l'Ajuntament de Vic, Sílvia Mateu, ha assenyalat que el projecte s'obrirà a totes les entitats i associacions que hi vulguin participar i, de moment, la recepció "està essent molt bona", perquè totes perceben la "necessitat" que hi ha de trencar el tabú sobre la mort i el procés final de la vida dels ciutadans. Ha destacat que aquestes entitats "són el puntal" i que l'ajuntament i la càtedra tenen el rol "d'aglutinar, fer d'enllaç i donar-los suport".
Les entitats i associacions cridades a participar al projecte són molt diverses. Des de les associacions de veïns, passant per Osona Contra el Càncer, Càritas, les diverses associacions confessionals o el Tupí, però també les escoles de la ciutat.
Prova pilot de la OMS
El proper 15 de juny s'organitzarà la jornada "Vic, Ciutat Cuidadora· a la Sala Mercè Torrents de la UVic-UCC. A banda de la participació del doctor Xavier Gómez-Batiste, director del Centre Col·laborador de la OMS en Programes Públics de Cures Pal·liatives i director de la Càtedra de Cures Pal·liatives de la UVic, l'acompanyarà el professor de l'Acadèmia de Ciències Socials de la Universitat de Bradoford, Allan Kellehear, un expert mundial en l'àmbit i en la implementació de projectes similars a altres llocs del món. La intervenció de Kellehear anirà encaminada a explicar de quina manera cada associació vigatana pot aplicar el projecte a la seva organització.
De fet, la iniciativa de Vic es convertirà en una prova pilot de la OMS i, a més, servirà com a base d'una tesi doctoral. Segons Gómez-Batiste, la vessant acadèmica li dóna més rigor al projecte i ajudarà a fer que sigui "replicable" a altres comunitats. Es tracta d'un projecte pioner perquè no hi ha cap iniciativa semblant a Catalunya i l'estat espanyol.