02
de juny
del
2016
Actualitzat
el
03
de juny
a les
12:11h
El Fòrum de Debats organitza aquest divendres una conferència amb el títol "De la Terra a Plutó i més enllà" que anirà a càrrec d'Enric Marco, doctor, tècnic superior d'Astronomia, de la Universitat de València. La conferència serà a les vuit del vespre a l'Auditori de la Fundació Antiga Caixa Manlleu.
En la conferència, que anirà seguida de col·loqui, es plantejarà l'edat daurada que vivim de l'astronomia. Instruments com el Telescopi Espacial Hubble, els satèl·lits astronòmics o les sondes planetàries redefineixen la manera de veure el Cosmos. Els nous descobriments permeten conèixer millor el sistema solar i la galàxia, arribant a un coneixement més acurat de l'Univers i, fins i tot, detectant les pertorbacions del teixit de l'espai-temps.
En l'acte de divendres es farà un recorregut sobre alguns dels fets centrals d'aquesta revolució. Començarà amb l'arribada al cometa 67 P/CG, continuarem amb l'exploració de Plutó i de les seves llunes, amb l'evidència que hi ha milers de planetes al voltant d'altres estrelles, amb el forat negre central de la Galàxia i s'acabarà amb un tema de màxima actualitat com és la detecció de les ones gravitatòries.
Tots aquests són descobriments que han canviat la percepció de l'Univers, després de dècades de planificació, viatges pel sistema solar i la construcció de grans equipaments científics. Així doncs, algunes de les eternes preguntes poden ser contestades parcialment (d'on venim? on anem? quan i com acabarà tot? estem sols a l'Univers?).
Enric Marco, el ponent de la conferència, va estudiar Física a la Universitat de València i es va doctorar per la mateixa Universitat el 1995. Ha fet llargues estades a l'Instituto de Astrofísica de Canarias a La Laguna (Tenerife) i a l'Institut Kiepenheuer de Física Solar a Freiburg (Alemanya). Ha estat professor d'astronomia i informàtica a la Universitat de València i, actualment, és tècnic superior d'astronomia i està al càrrecde l'Aula d'Astronomia de la Universitat de València. El seu principal camp de recerca s'ha dirigit a l'estudi de l'activitat magnètica del Sol i forma part de l'equip que dissenya instruments per a Solar Orbiter, la propera missió solar-helioesfèrica de la ESA. També estudia la contaminació lumínica i el seu efecte sobre l'observació astronòmica i el medi ambient i és un activista contra els excessos en il·luminació nocturna que ens han furtat les estrelles. És el coordinador per al País Valencià de "Cel Fosc", associació contra la contaminació lumínica.
Ha publicat, en col·laboració amb altres astrònoms, dos llibres: Astronomia Fonamental i A la Lluna de València: 10 biografies d'astrònom a astrònom. Creu que no només cal produir ciència sinó divulgar-la al conjunt de la societat i, per això, entre altres activitats, imparteix conferències i realitza sessions d'observació astronòmica. És l'autor del bloc d'internet de +Vilaweb dedicat a l'astronomia Pols d'estels i és vicepresident de l'Agrupació Astronòmica de la Safor.
En la conferència, que anirà seguida de col·loqui, es plantejarà l'edat daurada que vivim de l'astronomia. Instruments com el Telescopi Espacial Hubble, els satèl·lits astronòmics o les sondes planetàries redefineixen la manera de veure el Cosmos. Els nous descobriments permeten conèixer millor el sistema solar i la galàxia, arribant a un coneixement més acurat de l'Univers i, fins i tot, detectant les pertorbacions del teixit de l'espai-temps.
En l'acte de divendres es farà un recorregut sobre alguns dels fets centrals d'aquesta revolució. Començarà amb l'arribada al cometa 67 P/CG, continuarem amb l'exploració de Plutó i de les seves llunes, amb l'evidència que hi ha milers de planetes al voltant d'altres estrelles, amb el forat negre central de la Galàxia i s'acabarà amb un tema de màxima actualitat com és la detecció de les ones gravitatòries.
Tots aquests són descobriments que han canviat la percepció de l'Univers, després de dècades de planificació, viatges pel sistema solar i la construcció de grans equipaments científics. Així doncs, algunes de les eternes preguntes poden ser contestades parcialment (d'on venim? on anem? quan i com acabarà tot? estem sols a l'Univers?).
Enric Marco, el ponent de la conferència, va estudiar Física a la Universitat de València i es va doctorar per la mateixa Universitat el 1995. Ha fet llargues estades a l'Instituto de Astrofísica de Canarias a La Laguna (Tenerife) i a l'Institut Kiepenheuer de Física Solar a Freiburg (Alemanya). Ha estat professor d'astronomia i informàtica a la Universitat de València i, actualment, és tècnic superior d'astronomia i està al càrrecde l'Aula d'Astronomia de la Universitat de València. El seu principal camp de recerca s'ha dirigit a l'estudi de l'activitat magnètica del Sol i forma part de l'equip que dissenya instruments per a Solar Orbiter, la propera missió solar-helioesfèrica de la ESA. També estudia la contaminació lumínica i el seu efecte sobre l'observació astronòmica i el medi ambient i és un activista contra els excessos en il·luminació nocturna que ens han furtat les estrelles. És el coordinador per al País Valencià de "Cel Fosc", associació contra la contaminació lumínica.
Ha publicat, en col·laboració amb altres astrònoms, dos llibres: Astronomia Fonamental i A la Lluna de València: 10 biografies d'astrònom a astrònom. Creu que no només cal produir ciència sinó divulgar-la al conjunt de la societat i, per això, entre altres activitats, imparteix conferències i realitza sessions d'observació astronòmica. És l'autor del bloc d'internet de +Vilaweb dedicat a l'astronomia Pols d'estels i és vicepresident de l'Agrupació Astronòmica de la Safor.