25
d'abril
del
2016
Actualitzat
el
26
d'abril
a les
8:02h
Stop fracking. Foto: Arnau Urgell
El Tribunal Constitucional també ha tombat la llei catalana que prohibia el fracking. El ple de l'alt tribunal espanyol ha estimat parcialment el recurs presentat per l'executiu de Mariano Rajoy contra la Llei 2/2014 de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic. La sentència anul·lar l'article 167.1 que prohibia la fracturació hidràulica com a tècnica per a l'exploració, investigació i explotació de jaciments hidrocarburs. Ho feia a partir d'una modificació de la Llei d'urbanisme. A més, ha anul·lat una disposició que impedia la instal·lació de grans superfícies comercials a l'interior de les poblacions catalanes.
El TC va aixecar el març de 2015 la suspensió provisional de la llei catalana contra el fracking després que la suspengués el novembre del 2014. La legislació, que ha estat vigent des de l'aleshores, prohibeix l'ús d'aquesta tècnica d'extracció de gas i petroli del subsòl si afecta el medi ambient, el paisatge o les condicions socioeconòmiques d'una zona, entre altres possibilitats.
La prohibició del fracking va ser la culminació de la lluita d'entitats ambientalistes i dels ajuntaments afectats per diversos projectes per investigar la presència d'hidrocarburs en comarques com la Garrotxa, el Ripollès, Osona, el Bages i el Pallars, entre altres. Precisament, fa pocs dies el Congrés espanyol també va instar l'executiu de Mariano Rajoy a prohibir la fracturació hidràulica a tot l'Estat.
Nou revés contra una norma catalana
El ple del Constitucional també ha anul·lat la disposició transitòria que prohibeix la implantació d'establiments comercials amb una superfície igual o superior a 800 metres quadrats dins de les "trames urbanes consolidades". Els magistrats consideren que la norma no justifica aquesta mesura per "raons imperioses d'interès general", tal com exigeix la llei bàsica de l'Estat.
Aquesta disposició deixava en suspens una previsió del decret Llei 1/2009 de la Generalitat que permetia en casos excepcionals la implantació d'equipaments comercials mitjans i grans fora de les trames urbanes consolidades. Segons el TC la suspensió "equival a una prohibició que s'implantin fora de les trames urbanes consolidades establiments comercials de més de 800 m2, però aquesta prohibició hauria d'estar justificada "per raons imperioses d'interès general" d'acord a la llei estatal.
Per contra, asseguren, la llei catalana "no exterioritza cap motiu per limitar tan fortament la implantació d'establiments comercials de més de 800 m2" i, per tant, la norma contradiu "frontalment" el que estableix la Llei espanyola 17/2009 sobre el lliure accés a les activitats de servei.