Salut dissenya un pla per reduir les llistes d'espera als hospitals catalans

El pla per millorar els terminis en les llistes d’espera dels hospitals catalans costarà 96 milions d'euros. Així ho ha anunciat aquest dilluns el conseller del Departament de Salut, Toni Comín. Aquest pla, però, “està absolutament condicionat a l'aprovació dels pressupostos”. “Ens hi juguem l’equitat. Justament perquè pensem en les persones, no contemplem la possibilitat de no aprovar-lo”, ha afirmat el conseller. Així que, sense pressupostos, les llistes d’espera es quedaran tal com estan.
 
Això afectaria, ara per ara, a més de 153.103 persones que esperen una intervenció quirúrgica. Un 4% menys que l’any passat, és cert, però una xifra inferior a la de l’any anterior. També afectaria a les més de 117.000 persones que esperen una prova diagnòstica, una xifra que ha augmentat de forma alarmant des de l’any passat en un 14,7%, i als més de 600.000 pacients que esperen una visita a l’especialista.
 
163 dies per rebre visita de l'especialista
 
De fet, és justament en aquestes dues últimes –en les proves diagnòstiques i visites a l’especialista–, en els passos previs a una operació, on les esperes es compliquen. Per a una primera visita a l’especialista, segons dades de l’últim semestre, els pacients tarden de mitjana 163 dies en ser atesos. L'anàlisi de les dades al detall és encara més preocupant: dels 656.924 pacients que s’esperen, la meitat (322.138 persones) ho han de fer més de 90 dies. Les visites de traumatologia, oftalmologia, cirurgia general i cardiologia són les que més espera acumulen.
 
Per a les proves diagnòstiques, ara mateix la mitjana és de 71 dies. Les colonoscòpies, les ressonàncies magnètiques, les endoscòpies i els ecocardiogrames són els exàmens amb més temps d'espera. En aquestes llistes d’espera, entre un 20% i un 30% dels pacients superen el període de referència que marca el Departament de Salut.
 
Per això, la conselleria ha ideat un pla per accelerar les visites que preveuria reduir a 35 dies la mitjana d’espera per a proves diagnòstiques i en 82 dies el temps mitjà per a primeres visites a l’especialista. En total, doncs, això suposaria reduir les llistes en un 50%. Com a conseqüència, s’aconseguiria disminuir un 10% les esperes per intervencions quirúrgiques.
 
Per dur-ho a terme, es destinarien 74 milions d’euros per a intervencions quirúrgiques, 8,4 milions per a proves diagnòstiques i 13,6 milions per a primeres visites amb l’especialista. Tota aquesta inversió hauria de servir per augmentar en més de 20.000 el nombres d’intervencions quirúrgiques, en més de 30.000 per proves diagnòstiques i en més de 300.000 les visites a l’especialista.
 
A més, una part d’aquest pla, que no depèn dels pressupostos directament, consisteix en donar més competències als metges de l’Atenció Primària, perquè puguin, en paraules de David Elvira, director del Servei Català de la Salut, “determinar les agendes dels especialistes”. Per posar en marxa la mesura s’invertiran 34 milions a partir del setembre.
 
Les pròtesis de genoll, un “punt negre”
 
Les intervencions cardíaques i oncològiques han millorat el seu temps d’espera. Es considera que són prioritàries i, per tant, en més del 90% dels casos els pacients no han d’esperar més del que està recomanat. També s’han disminuït aquestes xifres d’espera en intervencions menys greus però amb molta demanda, com les operacions de cataractes, que s’han reduït un 4,2% en relació amb l’any passat; i les de pròtesi de maluc, que han reduït les esperes un 6,9%.
 
Però no tot són bones notícies. Segons el propi Josep Mari Argimon, sotsdirector del CatSalut, “les operacions de pròtesi de genoll són un dels punts negres de les llistes d’espera”. Els pacients han d’esperar un 6,5% més que l’any passat.