27
de març
del
2016
Actualitzat
el
30
de març
a les
17:33h
Jaume Amargant, antropòleg de Sant Vicenç de Torelló i impulsor de la recopilació fotogràfica Borgonyà Memory, ha recuperat un document audiovisual en format Super 8 de gran valor històric: el míting que va organitzar Convergència Democràtica de Catalunya el 4 de febrer de 1977 al teatre Vigatà de Vic. És el primer míting del partit a la ciutat després de la dictadura franquista. Hi intervé Jordi Pujol, entre d’altres representants il·lustres de CDC i altres partits.
El vídeo es passarà públicament el 8 d’abril a les 20:00 hores, en un acte al Casino de Vic, que porta per títol Rescatant la tradició: vídeo del míting de CDC a Vic l'any 1977. De moment, ja hi ha penjats un parell de fragments a You Tube, per anar fent boca.
La història de la troballa de la cinta és sorprenent. Amargant, en el marc de la seva tasca de recopilar i digitalitzar la memòria històrica més recent de Borgonyà, va contactar amb la vídua de Maria Autonell, qui li va proporcionar material audiovisual de seu marit mort, Jaume Ros, que havia estat molt implicat en la vida associativa del poble. Entre el material hi havia la històrica cinta del míting de CDC, que havia estat guardada durant 40 anys en un calaix d'una casa de Torelló.
Pamflets i cartells
La cinta dura aproximadament uns 18 minuts i està dividida en dues grans seccions. En la primera una furgoneta realitza difusió de pamflets pel nucli urbà de Vic. Aquí es poden apreciar els canvis urbanístics que ha experimentat la ciutat en els darrers 40 anys. També es mostren els pamflets posats en cotxes i els cartells a les parets, tot plegat en un context difícil de semiclandestinitat i amb pors. En aquest primer fragment s'ha reconegut algunes persones davant l'hotel Colon o passejant per la rambla del Carme, entre d'altres.
La segona part és la més política, el míting pròpiament dit dins del teatre Vigatà, amb una taula molt poblada de persones, de diferents formacions polítiques, del PSUC a Unió passant per CDC i independents. Es veuen els discursos i els diferents ponents tal com es van tornant, entre ells polítics que varen tenir una gran rellevància i exalcaldes o futurs alcaldes de Vic, con Ramon Muntanyà o Pere Girbau. La pel·lícula és muda, com pràcticament tot el cinema en Super 8.
El material recuperat. Foto: Jaume Amargant
Amargant es va posar en contacte amb persones de CDC, com Enric Castellnou o Just Palma, a qui els va entusiasmar, ja que hi apareixen moltes persones conegudes, encara avui. De la trobada, en va sortir la voluntat de fer un acte públic on presentar la cinta i digitalitzar la troballa original, de la qual se n’han fet dues còpies.
Amargant, lluny de vincular aquest acte a un entorn polític, pretén que sigui “un bon exercici d'antropologia audiovisual, on es pot constatar com el document es converteix en símbol i com es pot crear cultura a través de la tecnologia”.
El destí final de la bobina de Super 8 serà la Filmoteca de Catalunya, “donat que és un document important que explica part de la història dels darrers 40 anys”, apunta l’antropòleg. "La cinta conté algunes falles, ratllades, boles blanques i altres. Ells tenen laboratoris i tallers de restauració per poder-la reparar. A més, tenen les sales adequades amb la temperatura i climatització necessàries per mantenir aquest important arxiu audiovisual i en concret aquesta bobina de 1977”, afegeix.
L’acte al Casino de Vic, bidireccional
El muntatge que es farà al Casino de Vic es dividirà en dues seccions. En una primera part, Amargant farà una breu introducció de les circumstàncies en les que ha aparegut aquesta pel·lícula. Després es farà un primer visualitzat sencer. En una tercera part es procedirà a fer un segon visualitzat però aquest cop les persones del públic, en un exercici interaccional i bidireccional, seran qui farà els comentaris i posaran noms a les persones que hi apareixen i que encara falta identificar.
L’activitat està previst que duri aproximadament una hora i combinarà visualitzat amb comentaris. “La part interessant son les aportacions que poden fer les persones que hi varen assistir, moltes d'elles de gran rellevància. Poden posar de relleu la seva experiència, detallar o matisar elements que s'aprecien al vídeo i també pot haver un interessant debat al voltant de com ha canviat- o no- la política els darrers 40 anys”, explica Amargant.