El jutge accepta que s'investigui el regidor Joan Coma, acusat de sedició

El jutge de l’Audiència Nacional espanyola, Ismael Moreno, ha acceptat la petició de la Fiscalia, que havia sol·licitat investigar el regidor de Capgirem Vic a l’Ajuntament, Joan Coma, per un delicte d’incitació o provocació a la sedició. D’aquesta manera, Coma es converteix així en el primer càrrec públic investigat (en l’anterior terminologia, “imputat”) per incitar a la independència a Catalunya i haurà de declarar en els propers dies a l'Audiència Nacional com a investigat. Així ho ha confirmat aquest dimecres al matí el mateix Coma a Osona.com, quan ha rebut la notíficació oficial.

L’acusació fa referència a algunes declaracions del regidor, el 9 de desembre, en el marc del debat sobre la moció de suport a la declaració de ruptura amb l’estat espanyol, aprovada al Parlament el 9 de novembre. Aquesta resolució va ser invalidada pel Tribunal Constitucional tan sols dos dies més tard, l’11 de novembre.

Aquesta és la primera vegada que el ministeri públic sol·licita que s’investigui un càrrec públic a l’Audiència per les seves declaracions a favor de la resolució de desconnexió del Parlament. Coma, en el ple municipal, va instar a la desobediència i a incomplir la resolució del Tribunal Constitucional.

El regidor de Capgirem Vic va defensar al ple que les decisions del Parlament català s’havien de deixar de supeditar a les decisions de les institucions espanyoles, en particular a les del Tribunal Constitucional, un ens que considera que no té legitimitat. Un argument, per cert, que apareixia tal qual a la moció. Coma va cloure: "Desobediència, fa temps que la venim reclamant. Nosaltres hem dit que per fer la truita primer s’ha de trencar els ous”.

Fiscalia considera que totes aquestes afirmacions són constitutives d’un delicte de provocació a la sedició tipificat al codi penal. L’Audiència Nacional espanyola va enviar fa uns dies els Mossos d’Esquadra a recollir del secretari del consistori vigatà una còpia de la gravació de la sessió del ple del 9 de desembre o el document en un altre format de les intervencions de cadascun dels edils.

Una moció polèmica, amb Anglada de "dinamitzador"

L’Audiència Nacional espanyola, a instàncies de Fiscalia, ja va obrir fa uns dies una investigació global sobre la moció aprovada el 9 de desembre per l'Ajuntament de Vic, tal com ja va informar Osona.com. Ara, ha anat més enllà i posa el seu punt de mira en un regidor concret.

La investigació es va iniciar fruit d’una denúncia presentada pel regidor de Plataforma Vigatana (PLVI) Josep Anglada a la comissaria de la Guàrdia Civil de Vic, uns dies abans de la celebració del ple, segons l’auto de l’Audiència Nacional al qual ha tingut accés aquest diari. Tot i el document, Anglada assegura que ell no va posar mai cap denúncia, que no tenia intenció de denunciar a ningú i que l’únic que va fer va ser lliurar la documentació del ple, amb la moció inclosa, perquè “algú li havia demanat”. A partir d’aquí, es van iniciar les diligències corresponents.

La resolució aprovada a Vic, entre d’altres punts, proclamava l’obertura d’un procés constituent per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana, instava a tramitar les lleis de seguretat social i hisenda pública i advertia que el Parlament no se supeditarà a les institucions de l’estat espanyol, en particular a les del Tribunal Constitucional, que considerava “mancat de legitimitat i competència”.

Fiscalia argumenta que la moció pot constituir “no només un delicte de sedició de l’article 544 CP, sinó també de prevaricació, desobediència, usurpació d’atribucions o ús indegut de fons públics (articles 404, 410 506 i 432 CP)”.

La moció va ser presentada per CiU, ERC i Capgirem. Tot i això, els dos regidors d’Unió Democràtica en aquell moment, dins del grup municipal de CiU, Josep Arimany (ara ja regidor de CDC) i Maria Carme Bover, van desmarcar-se de la proposta i van optar per l’abstenció. Bover va explicar que van votar “amb coherència política”.

D’aquesta manera, la moció va prosperar amb 16 vots favorables (set dels nou regidors de CiU, cinc d’ERC i quatre de Capgirem), quatre abstencions (els dos regidors d’Unió, PSC i Vic per a Tots), i un vot en contra (PLVI). Anglada va demanar que constés a l’acta què havien votat cada un dels regidors.