15
de març
del
2016
La Plataforma per la Llengua recull en un informe 37 casos "greus" de discriminació vers les persones que fan servir al català a les administracions espanyoles. Entre aquests, n'hi ha dos a la comarca (un a Vic i un altre a Torelló). Cinc d'aquests incidents es denunciaran per primera vegada en la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes Interiors del Parlament Europeu el pròxim dijous 17 de març.
D'acord amb la Plataforma, els 37 casos vulneren la legalitat, tenint en compte no només les lleis estatals, sinó també que Espanya és un estat que ha ratificat de la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries i que, per tant, no pot discriminar els parlants d'aquestes ni mantenir en el seu ordenament jurídic cap normativa que impedeixi d'usar-les.
"Estamos en España, ¿no?"
Un dels dos casos a Osona, del qual ja se’n va fer ressò Osona.com, va tenir lloc el 28 de juliol de 2015 i va aixecar una gran polseguera. Es tracta d’un metge pediatre del CAP de Torelló que va vexar i negar l’atenció a una pacient que li parlava en català.
El metge va instar Sandra Vaqué, veïna de Torelló, a parlar en castellà tan bon punt la va saludar. Segons els fets, el doctor en qüestió li va etzibar un "aquí se habla en español. Porque estamos en España, ¿no?", en sentir-li dir el "bon dia". Davant la incredulitat de la mare de la pacient, una menor, el doctor va reiterar el seu discurs amb un: "Digo, que esto es España, ¿o acaso estamos en Inglaterra?" La Sandra Vaqué li va respondre en castellà que la nena s'expressava millor en català i li va demanar si li permetia fer-ho en la seva llengua materna. Però la resposta va ser igualment contundent: "Está bien, les doy a elegir: o hablan en español, o hablan en inglés, ¿qué prefieren?"
En detectar la queixa a les xarxes socials, la Plataforma per la Llengua es va posar immediatament a disposició de la pacient per assessorar-la en la tramitació de la denúncia al CAP per fer valdre els drets i la dignitat de Sandra Vaqué atesa l'obligació que té l'Administració i qualsevol treballador que hi està contractat de respectar els drets lingüístics i de garantir l'atenció tant en català com en castellà. Així mateix, segons el que disposa l'article 32 de l'Estatut, no hi pot haver discriminació per a l'ús de cap de les dues llengües, ni del castellà ni del català.
El cas va impactar prou la població de la vila de Torelló, en què diversos agents socials, partits i, fins i tot, el mateix alcalde, Santi Vivet, van mostrar el seu rebuig cap a la situació que havia patit la Sandra i es van demanar mesures al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, que va obrir un expedient informatiu al metge.
Nacionalitat en castellà
El segon cas ens situa al Registre Civil de Vic, l’11 de juny del mateix any, on es va denegar els tràmits de la nacionalitat a un ciutadà estranger perquè presentava una part de la documentació en català. Li van comunicar que només tramitarien la documentació si la presentava adjunta en castellà.
Entre la documentació que presentava hi havia el justificant de ser perceptor d’una Renda Mínima d’Inserció, expedit pel Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, i redactat en llengua catalana. El Registre Civil va rebutjar el tràmit argumentant que la documentació s’enviava a Madrid, negant el dret d’ús del català que reconeix la mateixa Llei 20/2011, de 21 de juliol, del Registre Civil i obligant a una traducció que només es preveu per a la documentació presentada en llengües estrangeres.
Finalment, i davant la necessitat de fer el tràmit, el ciutadà va haver de tornar al Departament de Benestar Social i Família i demanar el document en castellà perquè el registre l’acceptés.
Al Parlament Europeu
Ahir al matí, a l'oficina del Parlament Europeu a Barcelona, es va presetnar l'informe amb la presència dels europarlamentaris Marina Albiol, (Esquerra Unida del País Valencià), Ramon Tremosa (CDC), Josep M. Terricabras (ERC), Francesc Gambús (Unió) i Ernest Urtasun (IC-EV). La Plataforma els ha entregat l'estudi perquè puguin exposar-lo, posar-lo en debat i fer-ne seguiment mitjançant els canals europeus disponibles.
L'entitat espera que l'escrit pugui ser una referència per a denunciar el tractament discriminatori que reben molts ciutadans per raó de llengua com ja va ser l'informe "En español o nada", que va servir per a presentar una denúncia a la fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal Martínez-Pereda. La Plataforma ha geolocalitzat les 87 discriminacions lingüístiques detectades en els dos informes en aquest mapa:
D'acord amb la Plataforma, els 37 casos vulneren la legalitat, tenint en compte no només les lleis estatals, sinó també que Espanya és un estat que ha ratificat de la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries i que, per tant, no pot discriminar els parlants d'aquestes ni mantenir en el seu ordenament jurídic cap normativa que impedeixi d'usar-les.
"Estamos en España, ¿no?"
Un dels dos casos a Osona, del qual ja se’n va fer ressò Osona.com, va tenir lloc el 28 de juliol de 2015 i va aixecar una gran polseguera. Es tracta d’un metge pediatre del CAP de Torelló que va vexar i negar l’atenció a una pacient que li parlava en català.
El metge va instar Sandra Vaqué, veïna de Torelló, a parlar en castellà tan bon punt la va saludar. Segons els fets, el doctor en qüestió li va etzibar un "aquí se habla en español. Porque estamos en España, ¿no?", en sentir-li dir el "bon dia". Davant la incredulitat de la mare de la pacient, una menor, el doctor va reiterar el seu discurs amb un: "Digo, que esto es España, ¿o acaso estamos en Inglaterra?" La Sandra Vaqué li va respondre en castellà que la nena s'expressava millor en català i li va demanar si li permetia fer-ho en la seva llengua materna. Però la resposta va ser igualment contundent: "Está bien, les doy a elegir: o hablan en español, o hablan en inglés, ¿qué prefieren?"
En detectar la queixa a les xarxes socials, la Plataforma per la Llengua es va posar immediatament a disposició de la pacient per assessorar-la en la tramitació de la denúncia al CAP per fer valdre els drets i la dignitat de Sandra Vaqué atesa l'obligació que té l'Administració i qualsevol treballador que hi està contractat de respectar els drets lingüístics i de garantir l'atenció tant en català com en castellà. Així mateix, segons el que disposa l'article 32 de l'Estatut, no hi pot haver discriminació per a l'ús de cap de les dues llengües, ni del castellà ni del català.
El cas va impactar prou la població de la vila de Torelló, en què diversos agents socials, partits i, fins i tot, el mateix alcalde, Santi Vivet, van mostrar el seu rebuig cap a la situació que havia patit la Sandra i es van demanar mesures al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, que va obrir un expedient informatiu al metge.
Nacionalitat en castellà
El segon cas ens situa al Registre Civil de Vic, l’11 de juny del mateix any, on es va denegar els tràmits de la nacionalitat a un ciutadà estranger perquè presentava una part de la documentació en català. Li van comunicar que només tramitarien la documentació si la presentava adjunta en castellà.
Entre la documentació que presentava hi havia el justificant de ser perceptor d’una Renda Mínima d’Inserció, expedit pel Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, i redactat en llengua catalana. El Registre Civil va rebutjar el tràmit argumentant que la documentació s’enviava a Madrid, negant el dret d’ús del català que reconeix la mateixa Llei 20/2011, de 21 de juliol, del Registre Civil i obligant a una traducció que només es preveu per a la documentació presentada en llengües estrangeres.
Finalment, i davant la necessitat de fer el tràmit, el ciutadà va haver de tornar al Departament de Benestar Social i Família i demanar el document en castellà perquè el registre l’acceptés.
Al Parlament Europeu
Ahir al matí, a l'oficina del Parlament Europeu a Barcelona, es va presetnar l'informe amb la presència dels europarlamentaris Marina Albiol, (Esquerra Unida del País Valencià), Ramon Tremosa (CDC), Josep M. Terricabras (ERC), Francesc Gambús (Unió) i Ernest Urtasun (IC-EV). La Plataforma els ha entregat l'estudi perquè puguin exposar-lo, posar-lo en debat i fer-ne seguiment mitjançant els canals europeus disponibles.
L'entitat espera que l'escrit pugui ser una referència per a denunciar el tractament discriminatori que reben molts ciutadans per raó de llengua com ja va ser l'informe "En español o nada", que va servir per a presentar una denúncia a la fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal Martínez-Pereda. La Plataforma ha geolocalitzat les 87 discriminacions lingüístiques detectades en els dos informes en aquest mapa: