ENTREVISTA

Agustí Palomares: «El Mallot de la Margot ha estat més que una botiga de discs»

L’històric establiment de Manlleu tanca portes , després de lluitar contra un entorn digital difícil de batre | Han estat 33 anys remenant els gustos musicals de diverses generacions

per Pere Pratdesaba, 15 de març de 2016 a les 20:14 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de març de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Agustí Palomares a l'entrada d'El Mallot de la Margot. Foto: Adrià Costa


El Mallot de la Margot, l’emblemàtica i històrica botiga de discs del carrer Baixa Cortada de Manlleu, baixarà les persianes a finals de mes. Han estat 33 anys d’intensa activitat d’un establiment que ha  marcat el tarannà musical de diverses generacions de joves, i no tan joves, de la comarca i d’altres punts del país.


Ara, Agustí Palomares, l’ànima d’El Mallot de la Margot, es jubila a l’edat de 65 anys. Ja no pot més, ha aguantat fins on ha pogut. És una nova era.

- A El Mallot de la Margot s’hi pot trobar una mica de tot.


- Sí, disc de vinils, CD, DVD de concerts, tot bàsicament audiovisual. També tenim pel·lícules antigues, clàssiques, japoneses...

- I què en farà de tot aquest material?


- Hem posat a la venda, a preus molt rebaixats, un catàleg de 7.000 títols de tots els estils. Molta gent ha vingut a comprar i, a dia d’avui, ja n’hem venut uns 1.800. El que resti passarà a mans dels  companys de Martulina Divina, la tenda de discs de Vic, que ho miraran de col·locar per Internet. Anirem a mitges.

- Deu tenir algunes joies.

- Tinc discs de primeres edicions, molt antics. Em diuen que els americans hi van molt al darrere, i que es possible de vendre-ho per Internet. Hi ha algun web especialitzat.

- I ara es jubila...

- Són temps molt complicats, la cosa ja no donava més de si. La música va com va, hem arribat fins a on hem pogut. Tot ha canviat molt, el món ha evolucionat.

 

Una caricatura d'Agustí Palomares.

- Cap a bo o cap a dolent?

- El negoci del sector és difícil. Les discogràfiques han burxat molt, pirateig, streaming... ara  prems un botonet i et surt música a qualsevol lloc. La gent s’estima més música gratuïta, o comprar la cançó que vol per Internet a un preu molt baix.

- Això es tradueix en un negoci ruïnós, suposo.

- Els percentatges són molts petits. Llocs com Discos Castelló de Barcelona han hagut de tancar. I jo, tot i tenir el local en propietat, hi ha mesos que no arribo.

- És la fi d’una era?

- Totalment. Ara, tot allò que t’has estimat ho pots veure per  terra. T’arriba música pirata, mal gravada, la cultura per terra... sembla que te l’estimis menys hi tot.

- Però vostès han viscut anys molt bons.

- Sí, vam viure l’època daurada dels LP, el vinil. Llavors les discogràfiques van treure els CD, també va estar bé.

- Quins són els àlbums que més ha venut?

- The Joshua Tree, d’U2, unes cinc-cents vinils, una bestiesa. El segon va ser Clava’t, de Duble Buble, i el tercer, Nuevo catálogo de seres y estares, d’El Último de la Fila.

- Però ara diuen els experts que ha tornat augmentar la venda de vinils.

- Collons! Clar, si no en veníem cap! Si abans en venies dos i ara en vens quatre, ja has doblat les vendes.

- El noto amb sensacions contradictòries.

- He set molt feliç, he conegut molta gent i han estat uns anys molt gratificants. On no s’ha arribat amb els diners s’ha arribat amb la il·lusió. Però tot s’acaba, sí, és una satisfacció estranya.

- Es penedeix d’alguna cosa.

- No, en absolut, al contrari. Si hagués sabut que tot aniria així, encara m’hi hagués llençat més de cap. Quan els explicava als meus amics de Barcelona que volia obrir una botiga de discs a Manlleu em deien que estava boig i que no guanyaria ni un duro. Jo els deia, “quan no guanyi res, ja ho deixaré”. I mira, 33 anys!.

- El Mallot de la Margot ha estat més que una botiga de discs...

- Ha estat una botiga de converses, no només de música, sinó de llibres, de món... Aquí venia l’entrenador de l’equip del Manlleu, en Jordi Solé “Cromo”, i ens explicava històries de futbol. O l’Antonio Flores, quan s’estava desintoxicant de les drogues a l’Esquirol.

- I vostè ha guiat els primers passos musicals de molts joves.

- A la botiga es feia una mica de tot: un grup jove portava la maqueta i l’escoltàvem, un altre em demanava si sabia si hi havia algun cantant lliure, l’altre que li recomanés un disc... I si aquella persona tornava a El Mallot de la Margot, el dia que el veia entrar per la porta, jo ja em donava per satisfet.
 

Agustí Palomares a l'interior d'El Mallot de la Margot. Foto: Adrià Costa

 

Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?

Subscriu-te aquí gratuïtament

 

Participació