MAPA Quants pisos buits tenen els bancs al teu municipi?

Entre els grans municipis d'Osona, Manlleu és el més malparat

Mapa interactiu
Mapa interactiu
Elisenda Pallarès
12 de març del 2016
Actualitzat el 14 de març a les 17:04h
Fins ara es desconeixia el nombre d'habitatges que estaven en mans dels bancs després de produir-se una execució hipotecària. Arran del Decret llei 1/2015, de mobilització del parc d'habitatges provinents d'execucions hipotecàries, els bancs proporcionen aquestes dades a l'Agència Catalana de l'Habitatge que les recull al Registre d'Habitatges Buits.

NacióDigital ha fet la petició del Registre d'Habitatges Buits per tal de saber quants immobles sense ocupar tenen les entitats financeres a Catalunya.

46.974 habitatges buits

A Catalunya hi ha un total 46.974 habitatges buits després d'un procés d'execució hipotecària. Espinelves és el municipi, amb 120, amb el percentatge més elevat d'immobles buits, amb un 11,67%. En segon lloc es troba Tornabous (Lleida), amb un 11,31%, seguit per Capafonts (Tarragona), amb un 10,6%.

La xifra d’Espinelves és sorprenent, més si la comparem amb alguna població veïna, com Viladrau, amb només 9 habitatges buits (1,9%). A Osona, també és significatiu el 5,5% (31) d’habitatges buits a Sant Martí de Centelles i el 3,3% (56) de Balenyà.

Pel que fa als municipis més grans, el més malparat és Manlleu, amb 236 habitatges sense utilitzar, la qual cosa representa un 2,6% del total. La xifra baixa lleugerament en la resta de poblacions: Vic, 1,3% (267); Torelló, 1,8% (123) i Tona, 1,4% (52).

El següent mapa permet explorar els immobles desocupats que hi ha a cada població. Hi ha un total de 747 municipis on hi ha pisos i cases buides, propietat d'entitats bancàries. Per conèixer les dades d'una localitat en concret, pots fer la recerca.



Ampliació del parc públic de lloguer

Aquells immobles que faci més de dos anys que són desocupats poden ser reclamats pels ajuntaments per ampliar el seu parc públic de lloguer social. La Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, contempla la cessió obligatòria d'aquests pisos per un període de 3 anys quan es trobin a municipis amb famílies en situacions de risc d’exclusió residencial. Com és el cas de Mollet del Vallès on l'Ajuntament reclama 171 pisos als bancs.

Segons l'Agència Catalana d'Habitatge el dret de tanteig ha servit per ampliar el parc públic amb més de 150 nous habitatges adquirits gràcies a l’aprovació del Decret llei 1/2015. Diversos convenis amb entitats financeres han permès incrementar el parc d’habitatge social disponible en un total de 1.630 nous habitatges.