Descobert un nou mamífer marí que va viure a Osona fa 40 milions d'anys

L'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), amb seu a Sabadell, ha localitzat una nova classe de mamífer marí a Osona, en concret, al mas Vilageliu, a uns  dos quilòmetres del municipi de Tona, on va viure fa uns 40 milions d'anys, a l'època de l'Eocè. A partir d’aquestes restes, el paleontòleg i col·laborador de l'institut, Jordi Balaguer, descriu en un article recentment publicat a la revista Comptes Rendus Palevol aquesta nova espècie de sireni, un ordre de mamífers marins també coneguts com “vaques marines” al qual pertanyen els manatins i el dugong actuals.

En l’actualitat, la família dels dugòngids està representada per una única espècie (Dugong dugon) tot i que una segona espècie (Hydrodamalis gigas) es va extingir al segle XVIII com a conseqüència de la seva caça indiscriminada. El registre fòssil, però, revela una gran diversitat en el passat d’aquest grup que va aparèixer a mitjans de l’Eocè, fa uns 50 milions d’anys.

Segons informa l'ICP, les restes recuperades a Tona tenen una antiguitat d’uns 40 milions d’anys i inclouen bona part del crani, vèrtebres i costelles i han servit per descriure la nova espècie Prototherium ausetanum, batejada així en al·lusió als ausetans, antic poble íber de la plana de Vic. 

 El terme “dugong” prové de “duyung”, que en llengua malaia significa “donzella del mar”. Els dugongs actuals són els parents més propers a la nova espècie fòssil descrita, grans mamífers marins d’uns 3 metres de llarg i 300 kilos de pes que s’alimenten exclusivament de fanerògames marines en diverses zones costeres del Pacífic i l’Índic. Com els manatins, pertanyen a l’ordre dels sirenis però es diferencien d’ells per la seva cua bilobulada (semblant a la d’un cetaci), una forta curvatura cap a baix del musell i el seu hàbitat, que és exclusivament marí.

L’estudi de les noves restes també ha permès concloure que els fòssils de sireni trobats anteriorment al mateix municipi de Tona i publicats a finals dels anys 80 segurament pertanyen a una espècie descrita a Itàlia i, per tant, confirma la presència de com a mínim dues espècies diferents d’aquest grup en aquesta zona, amb certes semblances, segons Balaguer. Tot i això, segons el paleontòleg, la investigació "ha revelat diferències significatives respecte les altres espècies fòssils de sireni que coneixiem de l’Eocè mitjà".

Un mar a la plana de Vic

Durant l’Eocè, el que actualment és la plana de Vic era un mar tropical amb esculls de corall on hi habitaven sirenis, cetacis i peixos i una gran diversitat d’invertebrats. Sobre les restes del dugong, els investigadors han identificat una espècie d’esponja marina que habitualment vivia a fondàries superiors als 100 metres.

“El fet que en aquesta zona no trobem fanerògames marines, l’aliment principal dels dugongs, però si que hi trobem associada aquesta esponja, ens fa pensar que l’animal no va morir allà on el vam trobar”, explica Balaguer. Un cop mort, el cos s’hauria dipositat en el fons i s’hauria anat cobrint lentament amb sediments, la qual cosa hauria donat temps suficient a les esponges per créixer sobre les seves restes.