El Grup d'Anellament de Calldetenes construeix la caixa niu número 15.000

El Grup d’Anellament de Calldetenes-Osona (GACO) ha celebrat aquest cap de setmana la construcció de la caixa niu número 15.000 amb un anellament -organitzat conjuntament amb el Grup de Naturalistes d’Osona i el Museu del Ter- i una calçotada a Gallifa (les Masies de Voltregà).

La primera caixa niu es va construir el 1983 i es va penjar a Calldetenes. Des de llavors, no s’ha parat de fer-ne, amb fusta reutilitzada de palets trencats. En total, s’han necessitat 30 tones de fusta.

Les caixes niu han anat a parar a diversos indrets d’Osona, el Ripollès, el Berguedà, el Bages, el Moianès, La Selva, la Garrotxa, el Barcelonès i fins i tot a Andorra, entre altres llocs. La caixa niu número 15.000 es penjarà a can Sarri, a Gurb.

El disseny és propi de l’entitat, i ha anat evolucionant amb els anys. Des del primer model fins a l’actual se n’han fet gairebé 50 versions. L’actual, molt perfeccionat, ha estat copiat per molta gent i és referent fins i tot fora del nostre país.

Els objectius de l’activitat de construir, penjar i fer seguiment de les caixes niu són, sobretot, la divulgació, la conservació i l’estudi. Per a la divulgació, sovint es fan tallers en el marc d’activitats obertes a tothom, durant les quals es construeixen les caixes niu i es parla dels ocells, la seva biologia i el seu paper a la natura.

Un cop instal·lada una caixa niu, és interessant fer-ne control periòdic per comprovar si algun ocell hi ha fet el niu. Durant els més de 30 anys que fa que es porta a terme aquesta activitat, s’han trobat nius de moltes espècies, com ara: mallerengues (carbonera, petita, emplomallada, blava i d’aigua), pica-soques blau, cargolet, pit roig, estornell, coll-tort, pardal xarrec i pardal comú, xixella, rat-penat o rapinyaires nocturns com el mussol comú, el xot, el gamarús, i l’òliba. Recentment, s’han fet caixes per gaig blau, una espècie poc comuna.

Com a curiositat, en diverses ocasions les caixes han estat ocupades per espècies que no eren les destinatàries de les caixes niu. És el cas de pigot garser gros, liró gris, rata cellarda, ratolí de bosc, borinots o vespes. També s’ha pogut comprovar que, de vegades, una espècie en fa fora una altra que ja havia començat a fer el niu, i després li cova els ous, de manera que acaben naixent polls de les dues espècies, per exemple, de mallerenga carbonera i mallerenga blava o mallerenga petita.

En tots aquests anys, també s’han observat parelles que tornen a fer el niu d’un any per l’altre a la mateixa caixa, i s’ha comprovat que hi ha espècies que fan dues postes o més; i que si una niuada va malament, tornen a fer segona posta.

La tasca que fa el GACO, realitzada totalment des del voluntariat, no s’acaba amb la construcció i observació de les caixes.  Per anar bé, s'han de netejar i restaurar cada any a l'hivern.
 

Més fotos al Facebook del GACO