04
de març
del
2016
Actualitzat
el
12
d'abril
a les
7:26h
Albert Vilarrasa.
En reconeixement a l'Albert Vilarrasa i de Salsas
Montserrat Rosell Pujol, Vic
Per sobre de tot, ha mort un home bo.
L’Albert Vilarrasa era una persona molt estimada per tothom, pel seu molt bon caràcter, exquisida amabilitat i educació. Havia treballat durant quasi quaranta anys a l’Ajuntament de Vic. Era l’arquitecte municipal, molt conegut, apreciat i valorat per tothom.
Un dels màxims responsables de l’urbanisme de la ciutat de Vic, i sempre amb decisions encertades. A vegades, pactar és cedir, però sempre és guanyar. Dialogant, amb capacitat de concertació, evitava la confrontació. Un model i exemple pels seus companys de treball, a qui considerava gairebé com una família -eren altres temps-. Sempre els aconsellava i ajudava i, no només en temes relacionats amb el treball, sinó també en la vida personal, era un molt bon amic dels seus amics.
Català i cristià. Una persona compromesa, molt treballador, responsable, perfeccionista en la seva feina, que vivia amb gran intensitat el treball i la pròpia vida. Amb un humanisme que traspuava més enllà de les paraules. Molt rigorós en tot el que feia, no descuidant els petits detalls. Una gran aficionat a la pintura i a la fotografia, aficions que va poder conrear més quan es va jubilar.
Es feia estimar, i molt, tenia moltes ganes de viure i de lluitar, sobretot pel seu fill, i poder gaudir i veure créixer els seus néts. La fe va ser sempre la seva guia i el puntal on agafar-se en els moments durs de la seva malaltia. Col·laborava molt activament amb l’església i en concret amb la seva parròquia. Una gran pèrdua per la ciutat de Vic i, evidentment, per a la seva família.
Tots els que l’hem conegut i estimat, el recordarem sempre amb enyorança i un gran afecte. Descansi en pau.