01
de març
del
2016
Actualitzat
a les
16:40h
El passat 7 de febrer es va commemorar el centenari de la mort de Josep Torras i Bages, que fou bisbe de Vic. És conegut com un dels patriarques espirituals de Catalunya, autor prolífic de llibres, escrits pastorals i publicacions amb un prestigi que ultrapassa la diòcesi vigatana, amb una enorme influència entre els intel·lectuals i polítics de l’època, i durant tot el segle XX.
El Bisbat de Vic, dins del projecte Episcopus, ha organitzat l’Any Torras i Bages, amb diversos actes i activitats commemoratives del centenari. Entre aquests, destaca l’edició d’un llibre divulgatiu sobre la vida del bisbe, recollint fragments i pensaments de la seva obra, per tal de mostrar la influència d’aquest prelat en el seu moment i en l’actualitat. Es titula Torras i Bages. Home d'eternitat. 1846-1916, i es presentarà aquest dimecres, 2 de març, a les 19:30 hores a la Sala Sínodes del Palau Episcopal de Vic.
A l’acte hi assistiran diverses autoritats, com el bisbe de Vic, Romà Casanova; la delegada del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central, Laurà Vilagrà; el subdelegat del govern espanyol, Emilio Ablanedo; el rector de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, Jordi Montaña; i el director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell. També algun dels seus autors i la seva coordinadora, que debatran en una taula rodona sobre l’obra: doctora Marta Crispí (coordinadora), Fra Valentí Serra, mossèn Ramon Corts, Xavier Baró i Barbara Marchi.
L’acte és obert a tothom i es farà també venda de llibres. Està previst una durada d’una hora i després s'oferirà un petit refrigeri.
El llibre s’estructura en una presentació, un preàmbul i vuit capítols:
- La presentació del bisbe de Vic introdueix i emmarca el treball en l’any de commemoració del centenari del traspàs de Josep Torras i Bages (1916). Una de les quatre grans efemèrides que conformen el projecte Episcopus.
- En el preàmbul, Valentí Miserachs presenta la figura de Josep Torras i Bages, de la qual destaca la modernitat del pensament i la santedat de vida, aclamada ben aviat per molts dels seus coetanis.
- Després vénen els capítols que formen el nucli central del llibre. En “Context social i eclesial”, Norbert Miracle dibuixa el marc històric en el qual transcorre la vida de Torras i Bages; són anys complexos, marcats per la inestabilitat política i social que afecta també la vida de l’Església.
- En el capítol “Biografia. Home del seu temps”, Miquel Bordas presenta la vida de Torras i Bages, un home profundament arrelat i compromès amb la societat contemporània.
- Els tres capítols següents aborden aspectes relacionats amb l’acció pastoral del sacerdot i bisbe. Fra Valentí Serra analitza el ressò eclesial i social de La tradició catalana, l’obra més reconeguda de Torras i Bages, escrita en 1892, en la qual justifica la raó de ser del regionalisme català i reivindica les arrels cristianes de Catalunya.
- Ramon Corts i Blaya porta documentació inèdita sobre els intents de traslladar el bisbe Torras i Bages a mitres foranes i les causes que s’esgrimien per justificar el traspàs.
- Tanca aquest bloc l’estudi de Jordi Bohigas sobre les tres visites pastorals que el bisbe realitzà durant el seu episcopat 12/13 i que el portaren, sovint sobre cavalcadura de mules, a recórrer les més de dues-centes cinquanta parròquies que formaven l’extens bisbat de Vic.
- Xavier Baró passa revista a la magna producció escrita del bisbe de Vic, producció que abasta obres de caràcter piadós, pastoral, qüestions polèmiques, el regionalisme català i sobre estètica i art, sense oblidar l’extens i ric epistolari.
Els dos apartats finals es dediquen a la relació del bisbe amb l’art, aspecte del tot singular que marca la vida de Torras i Bages des dels anys inicials del seu sacerdoci a Barcelona fins a la seva mort.
- A “Torras i Bages i els artistes del Cercle Artístic de Sant Lluc”, M. Barbara Marchi estudia el patronatge que exercí Josep Torras i Bages amb els artistes del Cercle Artístic de Sant Lluc, institució de la qual fou consiliari entre 1893 i 1899; esmenta també l’estreta amistat amb el pintor Josep M. Sert, a qui el bisbe encarregà les pintures interiors de la catedral de Vic.
- Magdalena Bosch tracta el pensament estètic de Torras i Bages a partir del corpus de discursos pronunciats al Cercle Artístic de Sant Lluc, a l’Acadèmia Provincial de Belles Arts de Barcelona i en el Primer Congrés d’Art Cristià, junt amb fragments de conferències i reflexions.
- La secció final aplega un florilegi de textos de Josep Torras i Bages ordenat per temes, realitzat per Miquel Bordas. Els epígrafs escollits volen reflectir les grans qüestions —espirituals, socials i polítiques— que van despuntant al llarg de les pàgines sorgides de la ploma de bisbe vigatà.
----------------------------------------
Principals trets biogràfics de Torras i Bages
Infància i formació
- Neix el 12 de setembre de 1846 a les Cabanyes (a tres quilòmetres de Vilafranca del Penedès).
- Estudià filosofia i lletres, es doctorà en dret civil i canònic a Barcelona, i es traslladà a Vic on s’impregnà de la teologia de Sant Tomas d’Aquino.
- Ordenat sacerdot a Girona el 23 de desembre de 1871.
Etapa apostòlica i cultural
- Confessor del Seminari, de les monges de Valldonzella.
- Consiliar del Cercle Artístic de Sant Lluc i de la Unió Catalanista.
- Fundador de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.
- President (1882) de la comissió encarregada de redactar les Bases de Manresa.
- Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i de la Reial Acadèmica de Bones Lletres de Barcelona.
- Va defensar la presència vivificant de l’Església en la societat catalana amb la seva obra La tradició catalana (1892), donant la visió que tenia sobre la importància de l’Església en la constitució i continuïtat del nostre país. Fou el màxim exponent del catalanisme d’arrel cristiana.
Bisbe de Vic
- El 8 d'octubre de 1899 fou ordenat bisbe a Montserrat i prengué possessió com a bisbe de Vic el 14 del mateix mes.
- Encarregà al pintor Josep Maria Sert, a qui havia tractat entre els artistes de Barcelona, la decoració dels blancs murs de la catedral.
- Va visitar tres vegades totes les parròquies de la diòcesi.
- Va viatjar a Roma i es va entrevistar amb els papes Lleó XIII i Pius X. Fou un gran seguidor d'aquest darrer.
- La seva carta pastoral Dios y el César, entre moltes altres que va escriure, va tenir gran ressonància.
- Morí el 7 de febrer de 1916.
El Bisbat de Vic, dins del projecte Episcopus, ha organitzat l’Any Torras i Bages, amb diversos actes i activitats commemoratives del centenari. Entre aquests, destaca l’edició d’un llibre divulgatiu sobre la vida del bisbe, recollint fragments i pensaments de la seva obra, per tal de mostrar la influència d’aquest prelat en el seu moment i en l’actualitat. Es titula Torras i Bages. Home d'eternitat. 1846-1916, i es presentarà aquest dimecres, 2 de març, a les 19:30 hores a la Sala Sínodes del Palau Episcopal de Vic.
A l’acte hi assistiran diverses autoritats, com el bisbe de Vic, Romà Casanova; la delegada del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central, Laurà Vilagrà; el subdelegat del govern espanyol, Emilio Ablanedo; el rector de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, Jordi Montaña; i el director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell. També algun dels seus autors i la seva coordinadora, que debatran en una taula rodona sobre l’obra: doctora Marta Crispí (coordinadora), Fra Valentí Serra, mossèn Ramon Corts, Xavier Baró i Barbara Marchi.
L’acte és obert a tothom i es farà també venda de llibres. Està previst una durada d’una hora i després s'oferirà un petit refrigeri.
El llibre s’estructura en una presentació, un preàmbul i vuit capítols:
- La presentació del bisbe de Vic introdueix i emmarca el treball en l’any de commemoració del centenari del traspàs de Josep Torras i Bages (1916). Una de les quatre grans efemèrides que conformen el projecte Episcopus.
- En el preàmbul, Valentí Miserachs presenta la figura de Josep Torras i Bages, de la qual destaca la modernitat del pensament i la santedat de vida, aclamada ben aviat per molts dels seus coetanis.
- Després vénen els capítols que formen el nucli central del llibre. En “Context social i eclesial”, Norbert Miracle dibuixa el marc històric en el qual transcorre la vida de Torras i Bages; són anys complexos, marcats per la inestabilitat política i social que afecta també la vida de l’Església.
- En el capítol “Biografia. Home del seu temps”, Miquel Bordas presenta la vida de Torras i Bages, un home profundament arrelat i compromès amb la societat contemporània.
- Ramon Corts i Blaya porta documentació inèdita sobre els intents de traslladar el bisbe Torras i Bages a mitres foranes i les causes que s’esgrimien per justificar el traspàs.
- Tanca aquest bloc l’estudi de Jordi Bohigas sobre les tres visites pastorals que el bisbe realitzà durant el seu episcopat 12/13 i que el portaren, sovint sobre cavalcadura de mules, a recórrer les més de dues-centes cinquanta parròquies que formaven l’extens bisbat de Vic.
- Xavier Baró passa revista a la magna producció escrita del bisbe de Vic, producció que abasta obres de caràcter piadós, pastoral, qüestions polèmiques, el regionalisme català i sobre estètica i art, sense oblidar l’extens i ric epistolari.
Els dos apartats finals es dediquen a la relació del bisbe amb l’art, aspecte del tot singular que marca la vida de Torras i Bages des dels anys inicials del seu sacerdoci a Barcelona fins a la seva mort.
- A “Torras i Bages i els artistes del Cercle Artístic de Sant Lluc”, M. Barbara Marchi estudia el patronatge que exercí Josep Torras i Bages amb els artistes del Cercle Artístic de Sant Lluc, institució de la qual fou consiliari entre 1893 i 1899; esmenta també l’estreta amistat amb el pintor Josep M. Sert, a qui el bisbe encarregà les pintures interiors de la catedral de Vic.
- Magdalena Bosch tracta el pensament estètic de Torras i Bages a partir del corpus de discursos pronunciats al Cercle Artístic de Sant Lluc, a l’Acadèmia Provincial de Belles Arts de Barcelona i en el Primer Congrés d’Art Cristià, junt amb fragments de conferències i reflexions.
- La secció final aplega un florilegi de textos de Josep Torras i Bages ordenat per temes, realitzat per Miquel Bordas. Els epígrafs escollits volen reflectir les grans qüestions —espirituals, socials i polítiques— que van despuntant al llarg de les pàgines sorgides de la ploma de bisbe vigatà.
Més informació i descripció de tots els projectes d'Episcopus
----------------------------------------
Principals trets biogràfics de Torras i Bages
Infància i formació
- Neix el 12 de setembre de 1846 a les Cabanyes (a tres quilòmetres de Vilafranca del Penedès).
- Estudià filosofia i lletres, es doctorà en dret civil i canònic a Barcelona, i es traslladà a Vic on s’impregnà de la teologia de Sant Tomas d’Aquino.
- Ordenat sacerdot a Girona el 23 de desembre de 1871.
Etapa apostòlica i cultural
- Confessor del Seminari, de les monges de Valldonzella.
- Consiliar del Cercle Artístic de Sant Lluc i de la Unió Catalanista.
- Fundador de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.
- President (1882) de la comissió encarregada de redactar les Bases de Manresa.
- Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i de la Reial Acadèmica de Bones Lletres de Barcelona.
- Va defensar la presència vivificant de l’Església en la societat catalana amb la seva obra La tradició catalana (1892), donant la visió que tenia sobre la importància de l’Església en la constitució i continuïtat del nostre país. Fou el màxim exponent del catalanisme d’arrel cristiana.
Bisbe de Vic
- El 8 d'octubre de 1899 fou ordenat bisbe a Montserrat i prengué possessió com a bisbe de Vic el 14 del mateix mes.
- Encarregà al pintor Josep Maria Sert, a qui havia tractat entre els artistes de Barcelona, la decoració dels blancs murs de la catedral.
- Va visitar tres vegades totes les parròquies de la diòcesi.
- Va viatjar a Roma i es va entrevistar amb els papes Lleó XIII i Pius X. Fou un gran seguidor d'aquest darrer.
- La seva carta pastoral Dios y el César, entre moltes altres que va escriure, va tenir gran ressonància.
- Morí el 7 de febrer de 1916.
Inauguració d'Episcopus al Palau Episcopal de Vic. Foto: bisbat de Vic