Un grup de científics alerta del perill de salinització de l'aigua si no es fa prevenció

Un article que publica la revista Science alerta dels perills de la salinització de l’aigua per a la salut humana i per als ecosistemes d’aigua dolça (rius, llacs, etc.), així com dels costos econòmics d’aquest fenomen, a causa de la manca de polítiques públiques que la frenin.

El treball, elaborat per un equip científic internacional i coordinat per Miguel Cañedo Argüelles, investigador del Grup de Recerca Biodiversitat, Ecologia, Tecnologia i Gestió Ambiental (BETA) de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVIC-UCC) i del Grup de Recerca Freshwater Ecology and Management (FEM) de la Universitat de Barcelona, posa de manifest que activitats humanes com ara l’agricultura o l’extracció de recursos (carbó, minerals, gas, etc.) estan augmentant la salinitat de l’aigua, la qual cosa provoca efectes adversos per a la salut humana i el funcionament dels ecosistemes. En el treball també hi ha participat de manera destacada el professor Narcís Prat, catedràtic del Departament d’Ecologia de la UB i director del Grup de Recerca FEM.
 
A més, la salinització pot tenir costos econòmics molt elevats, tant per la pèrdua de serveis ecosistèmics com per costos directes relacionats amb el tractament de l’aigua per a consum humà. El treball també avisa que, en la gran majoria dels casos, les accions preventives s’enfoquen únicament cap als usos humans de l’aigua i ignoren la protecció de la biodiversitat dels ecosistemes aquàtics. En aquest sentit, alguns països com ara Austràlia i els Estats Units han fet alguns avenços per regular el nivell de salinització permès sobre la base de criteris ecològics. Malgrat això, el nivell de protecció és insuficient.
 
Tal com explica l’investigador Miguel Cañedo Argüelles, "en la majoria dels casos es parla de recomanacions (sense vinculació legal) que estan fetes sobre la base de la quantitat total de sals (salinitat), sense tenir en compte la composició iònica de l’aigua". Per contra, està demostrat que diferents ions tenen diferent toxicitat i, per això, els científics que signen l’article reclamen una legislació específica per regular els límits de concentració de cada ió (clorur, magnesi, sodi, etc.) als nostres rius i llacs.
 
Davant d’aquestes evidències, l’article a la revista Science, que també signen el director del Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC, Sergio Ponsà, i la investigadora ICREA a la UVIC-UCC Sandra Brucet Balmaña, així com el director del Grup de Recerca FEM de la UB, Narcís Prat, entre d’altres, reclama solucions i polítiques preventives globals sorgides del consens científic i que tinguin en compte els efectes socials, econòmics i mediambientals per tal de protegir els ecosistemes aquàtics de la salinització i garantir l’accés de generacions futures als béns i serveis que aquests ecosistemes ens proporcionen. A més, apunten que, amb el canvi climàtic, aquesta situació empitjorarà, ja que augmentarà l’evaporació de l’aigua, de manera que disminuirà la capacitat de rius i llacs per diluir les sals, i a més l’aigua salada entrarà en els espais costaners d’aigua dolça actuals com a conseqüència de la pujada del nivell del mar.
 
L’article proposa que es donin incentius a totes aquelles bones pràctiques i a l’ús de tecnologies que disminueixin les càrregues salines. Per exemple, defensa que cal implementar noves pràctiques a l’agricultura a través de la creació de cultius que facilitin un ús racional de l’aigua. També es recomana pactar permisos i controls a les empreses responsables dels abocaments salins per tal de descarregar els residus en determinats períodes (en funció de la capacitat dels rius per diluir les sals) i en determinades concentracions, tal com s’està desenvolupant a Austràlia. L’article admet que els grans desastres ecològics causats per la salinització, tot i que són pocs, han significat pèrdues de diversitat enormes i patiment per a les poblacions afectades, com la salinització i contaminació del mar d’Aral o la impossibilitat de tenir aigua dolça per a la població del delta del Ganges a Bangladesh.
 
L’article considera que encara s’està a temps de prevenir desastres més grans d’aquest tipus si es posen en marxa accions preventives i de gestió adequades. De tota manera, l’afectació als aqüífers salins o l’increment de la salinitat dels conreus que fan impossible cultivar certs aliments (com ja passa a la vall de l’Ebre) s’incrementarà, la qual cosa farà més difícil la producció d’aliments i la potabilització de l’aigua. Això, a més d’arruïnar moltes famílies, podria incrementar les migracions entre països. Els països del sud d’Europa seran els que més patiran aquesta situació i on les activitats econòmiques quedaran més afectades, especialment l’agricultura.