Puyal: «La llengua és el que aguanta la nostra identitat cultural»

El locutor radiofònic Joaquim Maria Puyal ha reflexionat aquest divendres a la UVic sobre el paper que han tingut les retransmissions esportives en la normalització lingüística a Catalunya. Per Puyal, la llengua catalana “és el que aguanta la nostra identitat cultural” i ha reclamat tenir consciència lingüística per mantenir-la.

Puyal ha defensat aquestes idees en un col·loqui a l’Aula Magna de la UVic, davant més d’una cinquantena de persones, amb els professors de la UVic-UCC Xavier Ginesta i Eusebi Coromina. L’acte l’ha obert el rector de la Universitat, Jordi Montaña, que ha presentat el ponent com a “mestre de periodistes” i ha assegurat que és un “regal i un plaer per la UVic-UCC” escoltar la seva conferència.
 
El paper de les retransmissions en la normalització

El 1976 Puyal va tenir l’oportunitat de narrar per Ràdio Barcelona un partit del Barça en català. “La censura no ens va posar cap línia vermella perquè el futbol era l’opi del poble”, ha explicat el periodista, que assegura que “el que realment va ser fantàstic és que la gent va reconèixer en allò un llenguatge propi, una proximitat que anava més enllà de l’idioma”.

Malgrat que la SER no va posar obstacles a retransmetre l’enfrontament en català, Puyal va notar una certa incomprensió: “No estaven segurs que els oients m’entenguessin, la qual cosa demostra que no entenien el que els estava proposant. I això encara dura”.

La cultura de les retransmissions s’havia construït exclusivament en castellà durant la dictadura i Puyal havia de configurar el seu propi llenguatge narratiu. “Vaig adaptar expressions de l’anglès al català, com ara outside, que vaig convertir en ursai”, ha narrat el locutor, que es defineix a si mateix com un “cuiner de la llengua”.

Per Puyal, els professionals que fan ús del català l’han de conèixer i trobar l’equilibri entre el llenguatge corrent i el normatiu. “No hem de parlar com es parla al carrer perquè difondríem termes incorrectes, però tampoc hem de ser uns puristes tancats a l’evolució de la llengua”, ha reblat. El periodista ha reivindicat el català com a element vertebrador de la identitat cultural catalana i ha lamentat la poca “consciència lingüística” que hi ha a Catalunya.

El periodisme, una professió amb “transcendència social”

Puyal també ha posat en valor la tasca dels periodistes com a eina de transformació de la societat. El locutor ha posat com a exemple la incorporació en les retransmissions esportives de les dones, unes professionals tradicionalment apartades d’aquest món. “Vam demostrar que la dona es pot incorporar amb normalitat al camp de futbol”, ha assegurat el periodista, que dóna a les professionals del seu equip rols destacats per fer “informació qualificada”.

Puyal ha recriminat l’actitud de l’entrenador del Barça, Luis Enrique, que no va voler valorar els càntics racistes contra Dani Alves a l’estadi de l’Espanyol. “Si no condemnem atacs racistes als camps, si no tractem la dona igual que als homes, si no matisem les coses, no permetem que la nostra audiència es formi un criteri”, ha asseverat el periodista.

Puyal ha reconegut que la televisió no està complint amb els estàndards de servei públic que considera exigibles a tots els mitjans. El locutor s’ha confessat “enamorat de la televisió”, però ha explicat que va decidir abandonar-la fa 23 anys perquè “em fan molt mal els criteris amb els quals es governa a dia d’avui”. “Entenc que la clau és l’audiència: et dóna publicitat i pots pagar un bon equip, però també cal fer programes amb una ferma vocació de servei”, ha afegit.