El bisbat de Vic dedica un any a la figura de Torras i Bages

El proper diumenge, 7 de febrer, es commemora el centenari de la mort de Josep Torras i Bages, que fou bisbe de Vic. És conegut com un dels patriarques espirituals de Catalunya, autor prolífic de llibres, escrits pastorals i publicacions amb un prestigi que ultrapassa la diòcesi vigatana, amb una enorme influència entre els intel·lectuals i polítics de l’època, i durant tot el segle XX.

El Bisbat de Vic, dins del projecte Episcopus, obrirà diumenge l’Any Torras i Bages, amb diversos actes i activitats commemoratives del centenari. Ho farà amb una missa a la catedral de Vic, a les 11:30 hores. El programa inclou l’exposició biogràfica i bibliogràfica de Torras i Bages, que es podrà veure el mes de març a Vic i a Manresa, i a l’abril, a Igualada.

Com a iniciativa més destacada de l’Any Torras i Bages, hi ha l’edició d’un llibre divulgatiu sobre la vida del bisbe, recollint fragments i pensaments de la seva obra, per tal de mostrar la influència d’aquest prelat en el seu moment i en l’actualitat. Es titula Torras i Bages. Home d'eternitat i se'n farà la presentació pròximament. Hi han col·laborat Valentí Miserachs, Marta Crispí, Norbert Miracle, Miquel Bordas, Valentí Serra de Manresa, Ramon Corts, Jordi Bohigues, Xavier Baró, M. Barbara Marchi i Magdalena Bosch.

Per últim, l’11 d’abril es farà una jornada sacerdotal de tot el clergat de Catalunya a la catedral de Sant Pere de Vic, convocada per l’episcopat de Catalunya. La presidirà el cardenal Beniamino Stella, prefecte de la Congregació per al Clergat.

Amb el projecte Episcopus, el Bisbat de Vic vol recollir i potenciar el llegat cultural, social, religiós, patrimonial, teològic i històric que han protagonitzat quatre bisbes de la diòcesi: Cinidi, Oliba, Veyán i Torras i Bages.
 

Més informació i descripció de tots els projectes d'Episcopus

Els quatre bisbes d'Episcopus

 
----------------------------------------
Principals trets biogràfics de Torras i Bages

Infància i formació

- Neix el 12 de setembre de 1846 a les Cabanyes (a tres quilòmetres de Vilafranca del Penedès).

- Estudià filosofia i lletres, es doctorà en dret civil i canònic a Barcelona, i es traslladà a Vic on s’impregnà de la teologia de Sant Tomas d’Aquino.

- Ordenat sacerdot a Girona el 23 de desembre de 1871.

 Etapa apostòlica i cultural

- Confessor del Seminari, de les monges de Valldonzella.

- Consiliar del Cercle Artístic de Sant Lluc i de la Unió Catalanista.

- Fundador de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.

- President (1882) de la comissió encarregada de redactar les Bases de Manresa.

- Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i de la Reial Acadèmica de Bones Lletres de Barcelona.

- Va defensar la presència vivificant de l’Església en la societat catalana amb la seva obra La tradició catalana (1892), donant la visió que tenia sobre la importància de l’Església en la constitució i continuïtat del nostre país. Fou el màxim exponent del catalanisme d’arrel cristiana.

Bisbe de Vic

- El 8 d'octubre de 1899 fou ordenat bisbe a Montserrat i prengué possessió com a bisbe de Vic el 14 del mateix mes.

- Encarregà al pintor Josep Maria Sert, a qui havia tractat entre els artistes de Barcelona, la decoració dels blancs murs de la catedral.

- Va visitar tres vegades totes les parròquies de la diòcesi.

- Va viatjar a Roma i es va entrevistar amb els papes Lleó XIII i Pius X. Fou un gran seguidor d'aquest darrer.

- La seva carta pastoral Dios y el César, entre moltes altres que va escriure, va tenir gran ressonància.

- Morí el 7 de febrer de 1916.