FOTOS Fa 30 anys de la gran nevada a Osona

Un dijous, 30 de gener de 1986, una conjunció de diferents fenòmens meteorològics va provocar el caos a la comarca | A Vidrà es van acumular gruixos de neu de dos metres

per Redacció osona.com, 30 de gener de 2016 a les 00:01 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de gener de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Efectes de la nevada del 30 de gener del 1986 a Osona. Foto: Arxiu La Marxa


El dia 30 de gener de 1986, que era un dijous per ser més exactes, un temporal i una conjunció de diferents fenòmens meteorològics -neu, vent i humitat- van provocar una de les nevades més recordades de la segona part del segle XX.


Els gruixos de neu a Osona varen oscil·lar entre els 25 centímetres del fons de la plana i el metre i mig de la zona del Collsacabra. El vent va provocar greus danys, caiguda de pals i torres elèctrics d’alta tensió, antenes, teulades... Les fotografies de les torres doblegades van donar la volta al món per la seva espectacularitat. Es calcula que el vent va arribar en alguns moments als 120 km/h.

Al voltant de la plana de Vic els gruixos van ser exagerats: un metre a l´Esquirol, 140 centímetres a Cantonigrós, 120 centímetres a Tavertet, un metre a Sant Bartomeu del Grau, 80 centímetres a Seva, 70 centímetres a Taradell, 40 centímetres als Hostalets de Balenyà.... A Vidrà es van acumular congestes de dos metres.

 

Torres elèctriques de gran voltatge, doblades a causa de la nevada. Foto: Arxiu La Marxa

Dos trens incomunicats

Els ajuntaments varen demanar la declaració de zona catastròfica. Torelló i la Vall del Ges varen ser les zones més perjudicades, però cap punt d'Osona es va escapar d'uns danys que ni els més grans recordaven.


La incomunicació en alguns punts va ser greu i fins i tot podria haver estat tràgica. Renfe tenia dos trens que estaven sense localitzar: se sabia que un d'ells, amb 300 passatgers a bord, havia passat amb dificultats per l'estació de Balenyà però no havia arribat a Vic; i un altre, amb 65 passatgers, es trobava entre Sant Quirze i Torelló. Els dos combois, lògicament, sense calefacció, llum, enmig d'una tempesta de fils elèctrics caiguts i una incomunicació total.

Un destacament de la Guàrdia Civil de Vic, amb una decisió gairebé heroica, enfilaven el camí de la via del tren des de Vic en direcció a Balenyà. Dues hores després de sortir i havent recorregut tan sols dos quilòmetres, el tren va ser localitzat. Els agents van iniciar el rescat amb vehicles tot terreny. L’operatiu va finalitzar a mitja nit.

Centres de recepció improvisats

A Manlleu es varen improvisar centres d´acollida per a persones que al seu pas per la població havien quedat impossibilitades de tornar a casa. Passatgers del tren, dels autobusos, alumnes de les escoles, treballadors... molts varen dormir a l’església de Sant Pau i en d'altres punts habilitats.

A Vic es va crear una espècie de centre de recepció, i a la Prefactura Municipal i al Jutjat es varen coordinar els treballs d´acollida. Unes 300 persones varen quedar incomunicades a la ciutat, que eren traslladades en grups cap a l'Hospital de la Santa Creu on se’ls va servir un sopar d´emergència.

Helicòpters i prenyades

La situació catastròfica que presentava la comarca, amb una cinquantena de torres elèctriques de gran altitud aterrades, carreteres tallades i congestes de neu superiors al metre a les zones elevades, varen fer necessària la presència dels helicòpters dels Bombers de la Generalitat i de la SAR, així com també del servei militar de rescat
 
Diverses dones en avançat estat de gestació varen requerir els serveis aeris. Eren veïnes de Tavertet, Rupit, Vidrà i Sant Boi de Lluçanès. També en helicòpter varen ser traslladats 80 avis de Vidrà a Vic, en una experiència que no es pensaven en iniciar la seva estada de repòs a terres del Vidranès.

El pa, un bé preuat

El pa no va aparèixer a moltes fleques fins al dissabte. Alguns varen fer funcionar els forns amb generadors de gasoil. Després de dos dies sense pa, es varen formar llargues cues, havent-se de presentar les policies locals de Manlleu i Vic als forns, per evitar aldarulls entre els que hi feien cua, en alguns casos de cent metres o més. En alguns establiments se servia un pa per família, a d’altres se’n donaven dos, en alguns solament es despatxava els clients habituals. Com en els temps de les penúries, el pa es convertia en un tresor preuat.

Semblants cues es van produir a les benzineres i a les botigues d´electrodomèstics on els ciutadans anaven a comprar piles, estufes de butà i altres aparells. Els ciris també es varen esgotar, els llumins... una espècie de pànic col·lectiu es va fer palès a totes les poblacions osonenques.
 
 

Efectes de la nevada del 30 de gener del 1986 a Osona. Foto: Arxiu La Marxa

 

Arxivat a:
Societat, fred, meteorologia, neu
Participació