Núria Pagespetit: «La cooperació no és sinònim de colonització»

Entenem la infermeria com una eina de transformació de la societat. Núria Pagespetit fa bona aquesta màxima dia a dia. Llicenciada en Infermeria per la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), Pagèspetit és la presidenta d’InsòlÀfrica, una organització sense ànim de lucre que treballa al Camerun per resoldre els dèficits assistencials en matèria de salut d'un dels països amb menys recursos de la zona central del continent africà. 

Pagespetit lidera sobre el terreny diversos projectes d’ajuda humanitària, aportant material, medicaments, recursos i coneixement. Tres anys enrere, va posar en marxa una de les iniciatives més ambicioses de la seva trajectòria: una escola d’infermeria a Kribi, un petit municipi costaner del sud-oest del país. El centre, gestionat per camerunesos, es va posar en marxa el curs 2013-2014 i ja ha graduat una vuitantena d'auxiliars d'infermeria. 
 
- Al 2009, encara no era infermera i tot just havia acabat el segon curs del grau. En aquell moment, vaig anar de voluntària a un hospital de Camerun, concretament a Kribi. Una de les coses que em va sorprendre va ser la poca formació del personal sanitari. La majoria d’ells-infermeres i auxiliars- no tenien cap títol, i ni tan sols uns estudis secundaris. Havien après l’ofici amb el temps. Allò em va quedar arrelat, se'm va ficar al cap... i, de mica en mica, aquesta idea de fer una escola per contribuir a la seva formació va anar prenent forma i avui ja és una realitat! En definitiva, InsolÀfrica va néixer per poder crear l'escola.

- El sistema de salut del Camerun pot donar resposta a les necessitats de la seva població? L'ajuda de les ONG és clau per atendre a tothom?

- Ni vol ni pot. La corrupció és el pa de cada dia: el govern obté ajudes externes que no arriben a la població. La salut és un dret universal que al Camerun, com a molts altres països, no es respecta. 
L’ajuda de les ONG és clau, però tampoc arriba a tothom. A més, no s’ha de caure en l’error de pensar que les ONG ho han de fer tot. La cooperació no és sinònim de colonització, i moltes organitzacions ho confonen.
 - Al Camerun hi ha una quarantena d'escoles d'infermeria, però vostès n'han obert una a Kribi, un poble costaner del sud-oest del país situat a la regió de l'Océan. Era un indret especialment necessitat?

- A la regió de l’Océan no hi havia cap escola de formació sanitària. L’any 2010, en un viatge que hi vaig fer, es va fer un estudi i els resultats apuntaven que, en un dels llocs amb més població i demanda de personal sanitari, no hi havia cap escola pública. A més, les escoles privades que més o menys funcionaven i que avui en dia encara funcionen són molt cares. I les públiques són com tot en aquest país...

- Davant d'aquesta administració tan poc eficaç, s'han trobat algun tipus de trava governamental o administrativa per engegar l'escola?

- Traves directes no, però aconseguir tots els permisos ha costat molt! Ara l’escola Insolàfrica està reconeguda per l’Estat camerunès i ja comencem a ser una escola de referència.

- Quin perfil tenen els alumnes que formen? Arriben amb un bon nivell educatiu de base?

- Tenim nois i noies. Els que vénen a fer infermeria arriben amb el nivell BAC, que seria l'equivalent a la selectivitat a Catalunya, i tenen molt bon nivell. Els estudiants d’auxiliar, en canvi, tenen nivell de secundària. Es nota la diferència entre ells. 

- Quantes infermeres han graduat fins al moment?

- Infermeria va començar el curs passat amb un total de 26 alumnes al primer curs de formació. Aquest any, a primer tenim 41 alumnes i a segon continuem amb els 26 del curs anterior. D’auxiliar d’infermeria, en canvi, ja n’han sortit dues promocions, el que suposa un total de 77 alumnes graduats. Actualment, a l'escola hi ha 97 estudiants entre les dues disciplines.