Els 10 grans temes del 2015 a Osona

El 2015 ha estat marcat per una intensa i frenètica activitat política a Osona i al conjunt del país. Al llarg de l’any s’han celebrat tres eleccions: municipals, Parlament i espanyoles. També han estat notícia de llarga volada les reivindicacions territorials del Moianès i el Lluçanès, que han acabat de diferent manera. El cas Dilart i l’Eixample Morató, a Vic; l’accident als Alps francesos, amb tres víctimes vinculades a la comarca; i els ERO de General Cable i de Manel Múñoz, configuren la resta de grans temes de l’any a Osona.

Eleccions municipals, 24 de maig Les primeres eleccions de l’any a Osona van tenir com a resultat un empat tècnic entre CiU i ERC. CiU va guanyar en 20 dels 50 municipis de la comarca, alguns tan importants com Vic, Torelló, Tona o Taradell. Pel que fa als republicans, es van emportar 15 consistoris, entre els que destaca Manlleu.

Eleccions al Parlament, 27 de setembre Junts pel Sí va arrasar a Osona amb el 69% dels vots, mentre que la CUP en va obtenir el 8,7%. Unió Democràtica es va enfonsar i Ramon Espadaler es va quedar fora del Parlament, on hi van entrar tres diputades osonenques: Marta Rovira, Marta Pascal i Marta Moreta.

Eleccions espanyoles, 20 desembre A Osona va guanyar Democràcia i Llibertat, hereva de CiU, tot i que ERC va fer un salt quantitatiu espectacular, consolidant-se en la segona posició. A Catalunya va vèncer En Comú Podem i a Espanya, el PP, tot i que amb una majoria simple difícil d’administrar. Francesc Homs és l’únic candidat osonenc que entrarà al Congrés, mentre Carme Sayós perd l’escó que tenia amb CiU.

La comarca del Moianès El Moianès ha esdevingut la 42a comarca del país i esta formada pels municipis de Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l'Estany, Monistrol de Calders, Sant Quirze Safaja, Santa Maria d'Oló i Moià, que n’és la capital. Osona perd Collsuspina i es queda amb 50 municipis.

La comarca del Lluçanès Un 70,73% del lluçanesos que van participar a la consulta van votar a favor d’esdevenir comarca, mentre que un 26,35% es van posicionar en contra. El “no”, però, va guanyar en cinc dels 13 municipis del Lluçanès (Santa Maria de Merlès, Sant Boi de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau i Sant Feliu Sasserra), la qual cosa ha complicat el procés i ha obligat a posposar-lo.
 
El cas Dilart La polèmica ha crispat les relacions entre govern i oposició a l’Ajuntament de Vic. Dilart, empresa de senyalització amb participació del marit de l’alcaldessa Anna Erra, va rebre durant els vuit darrers anys encàrrecs per efectuar serveis en diversos organismes i patronats autònoms i en algunes regidories del consistori. En total, la suma de tots els serveis facturats puja uns 75.000 euros. Capgirem Vic ha portat el cas a l’Oficina Antifrau i a la Fiscalia.

Restriccions de trànsit a l’Eixample Morató de Vic Els veïns i comerciants del barri van decidir aquest desembre, a través d’un procés participatiu, organitzat per l’Ajuntament de Vic, que el trànsit i la mobilitat a l’Eixample Morató es quedés tal com estava, amb els canvis que s’havien activat en els darrers mesos. L’equip de govern dóna el polèmic tema per tancat i l’oposició ho lamenta.

ERO a Marcel Muñoz de Taradell L’empresa càrnia de Taradell, vinculada a Esfosa, va acomiadar 72 treballadors.

ERO a General Cable Els treballadors de General Cable van ratificar l'acord de l'expedient de regulació d’ocupació (ERO) que van consensuar la direcció de la companyia i el comitè d’empresa i que, finalment, va suposar l’acomiadament de 196 persones a les plantes de Manlleu, Montcada i Barcelona. A Manlleu, van ser acomiadats 96 treballadors.

Accident aeri als Alps Francesos Un avió de la companyia alemanya Germanwings -la marca low cost de la Lufthansa- que feia el trajecte entre Barcelona i Düsseldorf es va estavellar als Alps occitans. A l'avió hi anaven 144 passatgers i una tripulació conformada per sis membres (dos pilots i quatre hostesses). Tots van morir al sinistre. Entre les víctimes hi havia dues treballadores d'una empresa vigatana i un barceloní que tenia la segona residència a Tona.