08
de desembre
del
2015
Actualitzat
a les
7:49h
La Llei d'enjudiciament criminal ha entrat en vigor aquest dilluns, 7 de desembre, dos mesos després de ser publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). La normativa, impulsada pel Partit Popular i aprovada pel govern espanyol el març passat, imposa terminis a la instrucció de les causes i substitueix el terme "imputat" pel d'"investigat" en una primera fase i pel d'"encausat" quan el procediment judicial tira endavant.
Segons el ministre espanyol de Justícia, Rafael Català, la reforma persegueix un triple objectiu que passa per agilitzar la justícia penal, per enfortir les garanties processals i per seguir treballant en la regeneració democràtica i en la lluita contra la corrupció. Per la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Sanatamaría, es tracta d'un pas important i necessari per modificar una norma que data de 1881, i que atén a una demanda social.
La norma, però, no té el suport de l'oposició. De fet, la majoria de grups es van oposar a la llei en considerar que es feia "tard i ràpid" i per objectius "electoralistes". El resultat de la votació va ser de 184 vots a favor, 125 en contra i 1 abstenció.
Terminis a la instrucció de les causes
La nova Llei d'enjudiciament posa límits a la instrucció de les causes: aquest procediment passarà a ser de sis mesos per als casos senzills i de 18 per a aquells que tinguin una major complexitat. Els jutges, però, podran prorrogar la instrucció en cas que ho considerin necessari o que ho requereixi la causa.
Així mateix es modifica la regla de la "connexitat" que, segons Català, normalment acaba derivant en les anomenades macrocauses on "una multiplicitat de persones i de delictes genera instruccions llarguíssimes".
Imputat per encausat
La reforma també elimina el concepte d'"imputat", el qual passarà a anomenar-se "investigat" o "encausat". D'altra banda, la llei amplia el decomís a tot el patrimoni de l'encausat i no només als béns de la comissió estricta del delicte.
Així mateix contempla altres canvis centrats en les noves tecnologies. Es podran interceptar missatges SMS i WhatsApp i la policia podrà utilitzar identitats falses a Internet per investigar, sempre i només amb autorització d'un jutge.
Segons el ministre espanyol de Justícia, Rafael Català, la reforma persegueix un triple objectiu que passa per agilitzar la justícia penal, per enfortir les garanties processals i per seguir treballant en la regeneració democràtica i en la lluita contra la corrupció. Per la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Sanatamaría, es tracta d'un pas important i necessari per modificar una norma que data de 1881, i que atén a una demanda social.
La norma, però, no té el suport de l'oposició. De fet, la majoria de grups es van oposar a la llei en considerar que es feia "tard i ràpid" i per objectius "electoralistes". El resultat de la votació va ser de 184 vots a favor, 125 en contra i 1 abstenció.
Terminis a la instrucció de les causes
La nova Llei d'enjudiciament posa límits a la instrucció de les causes: aquest procediment passarà a ser de sis mesos per als casos senzills i de 18 per a aquells que tinguin una major complexitat. Els jutges, però, podran prorrogar la instrucció en cas que ho considerin necessari o que ho requereixi la causa.
Així mateix es modifica la regla de la "connexitat" que, segons Català, normalment acaba derivant en les anomenades macrocauses on "una multiplicitat de persones i de delictes genera instruccions llarguíssimes".
Imputat per encausat
La reforma també elimina el concepte d'"imputat", el qual passarà a anomenar-se "investigat" o "encausat". D'altra banda, la llei amplia el decomís a tot el patrimoni de l'encausat i no només als béns de la comissió estricta del delicte.
Així mateix contempla altres canvis centrats en les noves tecnologies. Es podran interceptar missatges SMS i WhatsApp i la policia podrà utilitzar identitats falses a Internet per investigar, sempre i només amb autorització d'un jutge.