Xavier Tornafoch situa la seva nova novel·la a la Guerra Civil

L’exregidor d’ICV presentarà divendres la seva obra a Vic

Redacció Osona.com
25 de novembre del 2015
Actualitzat a les 9:31h
Xavier Tornafoch
Xavier Tornafoch | Adrià Costa
Xavier Tornafoch, en una foto d'arxiu. Foto: Adrià Costa

Xavier Tornafoch, regidor i portaveu d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Vic durant 12 anys (2003-2015), ha publicat una nova novel·la, en aquesta ocasió ambientada en la Guerra Civil espanyola. Es tracta d’”Oristà”, una obra breu que, tot i desgranar esdeveniments històrics, repercuteix directament sobre l’actualitat.

Tornafoch presentarà el seu llibre a Vic, el proper divendres, 27 de novembre, a l’ACVic Centre d'Arts Contemporànies (Sant Francesc, 1). L’acte començarà a les 19:30 hores. El llibre és de l'editorial Emboscall, col·lecció Moment Angular.

A “Oristà”, passat i present se superposen, a voltes confonent-se, tal i com s’imbriquen indissolublement veritat i mentida, realitat i ficció, memòria i oblit. Una reflexió, doncs, sobre la possibilitat o no de veure’ns realment com som –d’on venim, cap a on anem. Pren el títol del nom d’un municipi del Lluçanès, lloc on comença –en el present– i acaba –en el passat– l’acció.

 

Portada del llibre

Xavier Tornafoch (Gironella, 1965), a més del seu vessant polític, és doctor en història, professor i activista social, i és autor de diversos llibres de narrativa, entre els quals podem esmentar els reculls de contes Em dic Vargas i altres històries (Emboscall, 2001, reeditat el 2006), Arquitectura de veus (Emboscall, 2014) i la novel·la Promesa de llibertat (Pagès, 2013).

La seva obra narrativa reflecteix un gran ventall d’interessos, que abasten des de la història moderna del nostre país fins a la realitat quotidiana més pròxima. Sempre, però, hi trobem la denúncia de la injustícia i l’explotació, tant la que es produeix en un àmbit domèstic com la que s’ha esdevingut històricament o aquella que veiem i vivim en la nostra societat actual. Ara bé, no és una escriptura militant o apologètica, sinó que busca, en primer terme, crear mons, situacions –ja sigui a partir de fets històrics o ficticis, reals o imaginaris– que ens vagui d’anar-los descobrint mercès a una lectura plaent.
Arxivat a