Dr. Canudas: «No hem anat al Camerun ni a fer caritat ni a dir-los pobra gent»

Andrea Corominas i Josep Canudas són dos dels metges que, aquest passat mes d'octubre, van viatjar fins al Camerun per posar el seu granet de sorra en l'àmbit de la cooperació. Una cooperació, han remarcat, d'igual a igual, sense paternalismes i basada en el respecte personal i professional. Entre tant, una experiència que han qualificat de vital i necessària, així com única i enriquidora. Els metges han deixat empremta a l'Hospital Sant Dominique de Djunang, però també se n'han endut coses molt importants. Al final, la cooperació ha guanyat.

- El viatge al Camerun no és la seva primera experiència en cooperació, tot i que sí el primer vincle amb aquest país. Com va ser la primera impressió?

- Josep Canudas: Sí, no és el primer viatge que fem a l'Àfrica, i ja sabem una mica com és, però aquest país era una diferent perquè és un país tropical i canvia tota la vegetació. Deixem el desert que és on havíem anat fins ara, i ens fiquem en un país diferent, pluja diària.

- Andrea Corominas: I amb una terra vermella preciosa. 

- Un país diferent a nivell paisatgístic però, i sociològicament?

- Corominas: També, allà hem trobat molt agraïment, més que al Txat. Allà potser estan més ressentits amb el blanc. A més, al Camerun viuen tot el dia al carrer, ho tenen tot a fora, les parades... Quan plou es protegeixen, però als cinc minuts ja tornen al carrer.

- Canudas: I aquí tenim tanta crítica amb el top manta... A l'Àfrica, tot és un top manda. Potser si coneguéssim allò, entendríem una mica més per què ho fan aquí. 

- Centrant-nos en la seva experiència mèdica, vostès van treballar l'Hospital Sant Dominique. Com ens el podem imaginar?

- Corominas: La primera impressió va ser molt bona. De fet, ells t'esperen amb els braços oberts. Ens esperaven des de fa un any i mig, però amb el problema de l'ebola no hi vam poder anar. A veure, tenen el neguit de com serem, com arribarem, els hi fa molta por el metge que arriba en plan paternalista. Potser t'esperen una mica atemorits, però quan veuen que ets una persona propera, ja està. I l'arribada va ser molt bona. 
 
- Per tant, ells els esperaven amb més por que no pas vostès.

- Corominas: Sí, nosaltres estàvem pendents de què trobaríem a l'hospital.

- Canudas: De com seria el quiròfan...

- I com era?

- Canudas: És un retrocés de 50 o 60 anys. Amb la tecnologia de fa 60 anys aquí, que era molt precària, no té res a veure. Allà has de passar un període d'adaptació perquè veus que no hi ha gaire seguretat. La primera setmana és molt dura perquè estàs insegur, però a la segona i la tercera ja t'habitues. 

- Corominas: I això és perquè nosaltres ens exigim donar seguretat. Però ells no te l'exigeixen, eh?

- Per a ells, que vostès estiguin allà ja és una seguretat?

- Canudas: Evidentment, perquè per exemple, l'anestèsia a l'Àfrica...

- Vostès dos són anestesistes, què es van trobar?

- Corominas: Allà treuen el conscient del pacient que tenen a la taula i el posen en un pla inconscient i prou. I això no és anestèsia. 

- Canudas: Tenen pocs recursos farmatològics i les anestèsies són poc segures, fan perdre la consciència i ja està. 

- Parlem de cooperació com a intercanvi mutu i respecte professional. Quina va ser la relació amb els metges?

- Canudas: D'igualtat i respecte. No pots anar superior o a ensenyar; vas a ajudar, i no vas a canviar res. Per tant, treballem al mateix nivell i sense imposar res. Simplement, si podem millorar algunes tècniques, ho fem. 

- Corominas: Sí, ells tenen ganes d'aprendre, però l'altra cosa és que vulguis canviar una sèrie d'hàbits. Jo, per exemple, volia un llençol net sobre la taula de quiròfan; un drap net per a cada pacient, però a la que gires cua, segur que ja no ho fan, però t'ho respecten.
 
- I a nivell de pacients, què és el que es van trobar?

- Corominas: Teníem un bon llistat de pacients i bastant ben estudiats. Tots tenien analítica, que és una sorpresa i sabien si tenien VIH.

- Canudas: Això és d'agrair perquè, quan fas cooperació, hi ha d'haver un projecte. No hem anat al Camerun ni a fer caritat ni a dir-los pobra gent. És una cosa professional com anar a un altre lloc i cooperar al mateix nivell. 

- Algun cas concret que vulguin destacar?

- Corominas: Hi havia diversos casos, però no hem patit especialment. Una dona jovenassa amb un gran mioma a la panxa. Estava tan agraïda quan li vam treure, que no te la treies de sobre. I un altre xicot a qui vam treure uns bultos de la cara, que ens va portar per tots els mercats de la ciutat vigilant que no ens atropellessin. Això, fins que va estar tan fart de nosaltres que ens va enviar amb taxi fins a l'hospital... Som una colla d'esverats (riure). 

- De Catalunya, què és el que van poder portar?

- Corominas: Tot el que vam poder, el que ens va cabre a la maleta perquè tot era medicació. 

- Canudas: Portàvem uns 300 quilos de material sanitari. Quan arribes allà, intentes no gastar lo poc que tenen perquè també és car i la sanitat és privada. Per això, quan hi va un equip estranger els costa un 50% més barat, perquè la part de l'equip de fora no es compta. 

- Corominas: I per això vam renunciar a la nostra maleta per medicació. 
 
- D'aquesta experiència, què és el que se n'enduen?

- Corominas: Jo humilitat i un gràcies a la vida d'haver nascut on he nascut, i de les oportunitats que m'ha donat. T'ho recorden cada vegada que trepitges allò. És una lliçó de vida, un gràcies a la vida. 

- Canudas: Jo penso que a vegades, la gent pensa que si som bona gent. No, no, com tothom, nosaltres anem allà i donem gratis la feina, però també ens n'anem a buscar coses, eh? Coneixes un país, la gent a través de la malaltia, aprens a ser tolerant, a valorar el que tens i a conèixer món. I també hi ha l'esperit d'aventura.

- Corominas: Sí, a vegades arribes a pensar que el feed back és més positiu cap a tu que cap a ells, i per això és cooperació. Tu dones i reps. Si no hi ha aquest equilibri, la cooperació no té sentit. 

- Creuen que experiències com aquestes les haurien de viure més metges dels que actualment ja fan cooperació?

- Canudas: Déu ni do la gent que hi ha, però el problema és que has de sacrificar vacances, has de pagar despeses, posar-te vacunes, i tot això fa por a la gent. 

- Corominas: Però en general, si vols créixer personalment, un s'ha de treure la mandra de sobre, que és realment un esforç. Per això, seria bo que tothom ho fes. 

- Fer cooperació no és fàcil. Se senten acompanyats per la comunitat mèdica?

- Canudas: Durant anys hem demanat que es legalitzés la figura del metge cooperant voluntari; que hi hagués algun protocol perquè, qui ho volgués, no hagués d'agafar vacances i, davant d'emergències internacionals, que Catalunya tingués un equip sanitari d'emergència. 

- Corominas: Però no ens n'hem sortit. 

- Canudas: Nosaltres, per això, continuarem fent. Jo el 1981 ja vaig haver de demanar vacances i ho segueixo fent ara. De moment, en cooperació no ha canviat res, i és una pena.