Jordi Graupera: «Catalunya serà un actor inexistent als Estats Units fins que no suposem un problema»

El periodista i escriptor considera que els americans prioritzen l’estabilitat i que, de moment, no mouran ni un dit pel procés sobiranista, ni en contra ni a favor | Ho ha dit a Vic, en una xerrada al Dia de la Cambra

per Pere Pratdesaba , Vic, 21 de novembre de 2015 a les 12:50 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de novembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Jordi Graupera, aquest divendres a Vic. Foto: Adrià Costa


Catalunya és una actor inexistent als Estats Units. El procés sobiranista no els interessa massa, el veuen com un afer intern, una petita molèstia que en alguns moments pot fins i tot resultar simpàtica, ja que busca les pessigolles d’un estat que, des d’un punt de vista històric, no compta amb gaires simpaties per les Amèriques.


En aquest context, el gran país de les llibertats no mourà ni un dit per donar suport a la independència de Catalunya. Tampoc farà massa per desestabilitzar-la, més enllà de les mínimes obligacions amb el govern espanyol per mantenir alguns interessos comercials, militars o d’influència. Això, de moment. Si el conflicte català passa a esdevenir un problema internacional, llavors ja seran figues d’un altre paner.

Són les línies de la conferència "La visió des dels EUA de la Catalunya d’avui", que Jordi Graupera, periodista i escriptor resident al país americà, on és el president de l’Institut Català d’Amèrica, ha pronunciat aquest divendres al vespre a Vic, en un to distès i en el marc del Dia de la Cambra. A l’acte també hi ha assistit el president en funcions de la Generalitat, Artur Mas.


En la situació actual, l’opinió dels Estats Units no ens hauria “d’interessar gaire”, opina el periodista. De moment, no som una bona notícia per als americans, que prioritzen l’estabilitat i no tenen cap interès particular en declarar una nova independència a la vella Europa. A més, reconeix que els americans són un “bon aliat” de l’Estat espanyol, tot i que no “un gran aliat”, amb interessos puntuals al sud d’Europa.

La deducció, si tot segueix igual, és clara: els Estats Units es ficaran el mínim possible en el procés sobiranista català, al menys de manera imminent. Els processos d’independència només han interessat als americans quan s’han transformat en un conflicte que pugui afectar el gran escacs de la geopolítica internacional en la que estan immersos. Seria en els casos de Sèrbia i Kososo, posa com exemple el periodista, on es van violar els drets humans. Llavors, la comunitat internacional va decidir que el remei era millor que la malaltia i va assumir la creació dels nous estats.
 

Jordi Graupera, al Dia de la Cambra a Vic. Foto: Adrià Costa


Catalunya, però, és diferent, i no encaixa en aquesta situació: “No hi ha absència de drets humans, no hi ha cap solució a cap problema, hi ha pau, hi ha estabilitat...” En aquest marc, amb el binomi “estabilitat-problema” com a rerefons, Graupera considera que els processos sobiranistes com el català són un afer polític, i no jurídic.

La desobediència i la CUP

Quan els Estats Units diuen que la independència de Catalunya és un afer intern, també estan dient que la desobediència interna és un tema en el que no s’hi ficaran, argumenta el periodista. “Les declaracions d’independència poden violar el dret domèstic, però això no vol dir que hagin de violar el dret internacional, es considera des dels Estats Units”, afegeix.

L’aparició en el escenari polític català de la CUP és positiva, ja que demostra que el procés “va de veres” i la formació té capacitat “per generar el caos” i, alhora, internacionalitzar el problema, opina Graupera. Però també té connotacions negatives, ja que l’espectre ideològic de la formació se situa, als Estats Units, “al costat dels extraterrestres”.

La influència dels Estats Units en el reconeixement

Si el procés sobiranista continua endavant, els Estats Units pot tenir un gran paper en la darrera pota del llarg camí: el reconeixement internacional. Per això és important que no ens vegin “com uns pirates o uns feixistes”, unes comparacions properes a algunes catalogacions dels nacionalismes a les Amèriques.

“En els darrers anys, els americans han parat molta atenció al tema, els mitjans de comunicació han seguit amb minuciositat tot el procés”, explica el periodista. “Però no els agraden els nacionalismes. Ens comparen a Le Pen. La gent està farta de la crisi i s’aixopluga en el nacionalisme o en el feixisme, diuen”, argumenta. “Per això és important modelar el discurs, corregir-lo, que semblem raonables, que volem coses normals, de manera seriosa, que tenim dignitat”, afegeix.

“El que volem no xoca contra els seus valors, sobretot quan demanem un referèndum. La situació actual és més complicada d’explicar”, reconeix Graupera. Resumint, “els Estats Units no seran un problema per a la consecució de la independència però tampoc seran un aliat”, assegura amb contundència. Per això, esperona el país a tirar endavant, “sense arronsar-se”, demostrant que estem segurs del que volem i que estem disposats a “córrer tots els riscos”. I, sobretot, que també estem disposats a “ser un problema”.
 

Jordi Graupera, al Dia de la Cambra a Vic. Foto: Adrià Costa

 

 

Participació