Un usuari és queixa del tracte rebut al CAP de Roda de Ter i a l'Hospital de Vic

Un pacient pateix unes galteres, que deriven en una orquitis i diabetis tipus 1

per Redacció Osona.com, 12 de novembre de 2015 a les 19:56 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de novembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
CARTES AL DIRECTOR / RECLAMACIÓ FETA AL CAP DE RODA DE TER I A L’HOSPITAL GENERAL DE VIC
Meritxell Pallas, esposa del pacient


Vull deixar constància de la mala atenció rebuda en el procés de la parotiditis (galteres) amb desencadenant cap a una orquitis i diabetis tipus 1.

El dilluns, 5 d'octubre, comencen els primers símptomes de la parotiditis, havent estat en contacte amb altres casos de gent afectada pel virus.

El dimarts, 6 d'octubre, anem d'urgències al CAP de Roda de Ter, tal i com se'ns recomana en el protocol obert en el grup dels Sagals d'Osona, del qual en formem part i on han estat detectats altres casos, des de la Unitat d'Epidemiologia de la Regió de la Catalunya Central. Des del CAP, tot i informant que hem estat en contacte amb gent que ho ha patit, ens recomanen anar al dentista sense prendre cap altre mesura.

El dimecres, 7 d'octubre, la inflamació va a més i anem al Servei d'Urgències de l'Hospital Universitari de Vic. Tornem a donar la alerta de que hem estat en contacte amb la parotiditis, i novament sense cap tipus d'analítica ni exploració física se'ns deriva al metge de capçalera. Tornem al CAP de Roda de Ter, la doctora no té hores de visita i ens atén la infermera. Ella ens diu que no està facultada per donar diagnòstic tot i que veu que no és un mal de queixal. Ens aconsella visita amb la doctora pel dia següent.


Finalment, dijous, 8 d'octubre, la doctora confirma que és parotiditis, ens recepta ibuprofè i seguir vida normal. Pendents d'una analítica de sang pel dia 15 d'octubre. Amb tot això ja han passat quatre dies.

Seguint les indicacions de la doctora ell segueix fent vida normal. Treballant en el sector de l'alimentació.

Dissabte, 10 d'octubre, comença amb dolor als testicles.

Diumenge, 11 d'octubre, anem al Servei d'Urgències de l'Hospital Universitari de Vic, ja que som coneixedors que una de les complicacions més freqüents en els homes és l’orquitis, que pot derivar a l'esterilitat. Ens visiten i ens confirmen que és una orquitis i altre vegada ens envien cap a casa, sense cap tipus de prova i ens recomanen control amb la doctora de capçalera.

Dilluns, 12 d'octubre, segueix amb les recomanacions de l'Hospital.

Dimarts, dia 13 d'octubre, anem amb la doctora del CAP d'urgències, l'estat és alarmant, febres altes, inflamació del testicle i dolor abdominal que irradia com un cinturó a la zona lumbar, amb dificultat per poder caminar. Informats de les possibles complicacions del virus, que poden desencadenar a part d’una orquitis també a una pancreatitis. La doctora amb la insistència nostra de que se li faci una ecografia per determinar exactament l'abast i l'afectació de la malaltia, es limita a fer una proba d'orina per descartar sang i mirar l'acetona, a part de mirar també la glucèmia; i ens deriva a fer una RX per valorar el dolor del ventre (la seva intenció de fer RX és mirar gasos o femta als intestins). Amb una RX es pot revelar calcificacions pancreàtiques, en canvi una ecografia pot ser útil per veure la grandària del pàncrees. A part, cap d'aquestes dues proves pot determinar si hi ha infecció al testicle. Recollim resultats RX, tot és correcte. Confirmen que a l'abdomen no hi ha
res. Seguim amb la insistència de les actuacions que s'han de fer, aconsellades des del Institut de Salut Pública, donat que formem part d'un grup afectat, i on s'ha obert un protocol d'actuació, i en el CAP ens diuen que son desconeixedors del tema i ens envien cap a casa.

No hi ha millora i per recomanació de l'equip sanitari dels Sagals d'Osona, dimecres, 14 d'octubre, tornem al Servei d'Urgències de Vic, demanant ser atesos per l'uròleg. Tot i anant amb una orquitis diagnosticada, amb febres altes i dolor, comença un procés llarg d'espera abans no se li autoritza l’ecografia als testicles, que és la proba determinant per la valoració de l'afectació. Prova autoritzada per la insistència de l'equip sanitari dels Sagals d'Osona. En canvi deixen de banda el dolor abdominal, associant-lo a la irradiació del dolor testicular.

Tal i com marca el protocol a totes les persones que sospitin que poden estar afectades per la parotiditis se'ls hi ha de fer una analítica de saliva per confirmar el virus. Prova que se'ns fa el diumenge, però que no hi ha cap resultat de que consti i opten per dir que la mostra s'ha extraviat, i que se'ns repeteix el dia 14.

Un cop totes les proves fetes, detecten una infecció al testicle, amb el conseqüent ingrés hospitalari pel control de la infecció i la febre. Durant l'ingrés comença a perdre pes, amb un total de 8 quilos a l'hospital. Tot i informant-ho no se li controla.

Sabent que uns dels principals símptomes de la diabetis és pèrdua de pes. Un cop donat d'alta de l'hospital, a casa segueix perdent pes, fins arribar al total d'11 quilos, a part de cansat i pal·lidesa.

Dijous, 29 d'octubre, va al control amb l' uròleg, l’orquitis està controlada. Li comenta tots el símptomes de cansament i pèrdua de pes, la resposta són efectes secundaris de l’orquitis i en 15 dies estarà bé.

Dimarts, 3 de novembre, demanem hora al metge de capçalera, els símptomes han augmentat amb visió borrosa, augment de la quantitat d'orina i la ingesta d'aigua a 4 litres diaris. Al CAP li miren la glucèmia i el resultat és de 597mg/dl. Ens deriven a l'Hospital per ingrés amb diabetis tipus 1.

Dimecres, 4 de novembre, li donen l'alta cap a casa. Sense haver estat visitat per cap endocrí ni valorar l'estat del pàncrees, només atès pels metges del Servei d'Urgències i la dietista per fer una primera informació de "supervivència" d'aqueta malaltia.

Ens envien a casa no havent estat ni 24 hores a l'Hospital, amb una malaltia desconeguda i d'automedicació, sens cap telèfon de contacte per possibles dubtes sobre l'administració d'insulina.

Dijous, 5 de novembre, tenim visita amb la dietista, la qual ens resol molts dels dubtes que ens han sorgit, i no ens tornen a visitar fins al dimarts 10 de novembre, amb la conseqüència de sumar molts més dubtes i no saber si l'administració està sent correcte.

Amb l'endocrí ens donen hora pel divendres 27 de novembre, passats 25 dies des de la detecció del debut de diabetis tipus 1.

Una parotiditis, que en principi si es detecta i s'actua, només dura cinc dies. A nosaltres per una mala atenció se'ns ha derivat a una malaltia crònica que és la diabetis tipus 1, a part dels danys psicològics i morals.

Serveix d'alguna cosa tenir els protocols oberts, com a usuari estar informat correctament del que s'ha de fer, si el lloc on t'atenen no prenen les mesures adequades. Per tant demano que s'actuï de manera correcta i ràpida, per tal de que ningú més ho pateixi.

A part de que principalment la doctora del CAP de Roda de Ter, la qual ens va derivar al dentista, i no va voler fer l'ecografia perquè no ho creia necessari, i un cop assabentada de la complicació cap a la malaltia crònica, l'única resposta que té és dir-nos “bé, ara a punxar-te”, no aporta gens de seguretat i confiança als pacients que son atesos per ella. Si a una doctora a la qual el pacient li va amb la sospita clara de certes patologies i no sap detectar una parotiditis, orquitis i pancreatitis, perdó però estem apanyats.

 

Participació