Vila d'Abadal: «Espanya està disposada a tot, i nosaltres també ho hem d'estar»

Josep Maria Vila d'Abadal, tal com ja va avançar Osona.com, forma part des de dissabte passat de la direcció de Demòcrates de Catalunya (DC), el nou partit que agrupa els qui han anat abandonant Unió Democràtica de Catalunya aquests darrers anys. Però en contra del que semblaria, l'exalcalde de Vic i expresident de l'AMI, anuncia que ell ja ha abandonat la política i que està molt enfeinat amb les seves vaques llemosines.

- El Moviment Demòcrata Català que vostè va fundar ara s'ha integrat al nou DC. Obre una nova etapa política?

- En absolut. No tindré cap paper a Demòcrates de Catalunya perquè he deixat la política. Jo he donat suport a l'inici d'aquest nou partit perquè em sembla interessant. He confiat amb en Toni Castellà perquè és amic meu i crec que ho farà molt bé. Sóc un més dels 35 membres de la direcció però en el moment que vulguin prescindir de mi, faré el pas enrere. Jo segueixo fent de pagès; la gent no ho entén, que sóc molt feliç fent de pagès. Ho vaig anunciar durant anys però ningú no em creia.

- Com defineix aquest nou grup polític?

- D'entrada, hem ubicat en un nou espai al col·lectiu de persones d'Unió Democràtica que em va seguir quan vaig abandonar el partit perquè el que volíem era que Unió hagués liderat també el procés cap a la independència. El nou partit s'inspira força en el model del Partit Demòcrata dels Estats Units, del que en Toni Castellà té un coneixement molt proper pel temps que ha passat en aquell país. La ciutadania que s'inscrigui en un cens previ podrà votar els candidats del nou DC en primàries obertes, hi haurà limitació de mandats als càrrecs rellevants, i tindrà dos portaveus als nivells locals i cinc portaveus a nivell nacional. Entre elecció i elecció, els capdavanters del partit seran els càrrecs públics, com als Estats Units. Per tant, no hi haurà pròpiament militants en el sentit clàssic, sinó el que anomenem voluntaris.

- Serà una nova versió de Convergència i Unió, aquesta aliança entre CDC i DC?

- Demòcrates vol ser un partit normal, però hi ha unes herències: Convergència ha buscat reforços i ha demanat d'anar plegats en una candidatura, i el congrés de DC ho ha aprovat. Amb 160 vots en contra, entre ells el meu, perquè ara el que tocava era fer partit, començar des de baix i créixer de mica en mica. Però només és un acord puntual per aquestes eleccions i dins d'una coalició.

- Viure a l'ombra de CDC podria ser un bon projecte?

-L'experiència d'Unió a la federació de CiU és que no ha estat mai un partit sinó un grup de persones dins d'una coalició que al mateix temps que li ha donat vida, no ha permès que UDC fos un partit autèntic, un partit que algun dia es faci gran, com han fet la CUP o Ciutadans. Espero que sigui aquesta l'aposta a mig termini. Jo no vaig contra CDC perquè ara jo cregui que no calia fer una coalició.

- Està ben enfocat el procés en aquest moment?

- No està bé arrencar l'etapa resolutiva del procés sense un president. Hem d'admetre que les eleccions no es van guanyar perquè el que necessitava el procés era la majoria absoluta d'una força transversal com és Junts pel Sí, però el que hem tingut són 62 diputats transversals i 10 d'una força radicalment d'esquerra i que és antagònica a Junts pel Sí, Necessitem un Parlament liderat per un grup transversal i que doni lloc a un govern potent i compacte.

- Quin era el resultat mínim, doncs?

- Tenint un 50% dels vots hauríem pogut reclamar un referèndum amb més força. Mentre fem aquests espectacles que fem (es refereix a la manca d'acord per investir president), les majories ens costaran.

- Com valora la posició de la CUP de no votar Mas president?

- Em sorprèn molt que la CUP demani que Mas sigui generós i patriota, però després resulta que no el pot fer president tot i que el van votar 1,6 milions de persones perquè ho fos. El grup majoritari és qui ha d'elegir president i els altres han de decidir si li donen suport. I si no li'n donen, s'ha acabat el procés. El paper que està fent la CUP em preocupa, i més quan CDC i CUP són les mateixes famílies, són pares i fills, mirant el mapa dels resultats a les comarques es mostra ben clar que són opcions paral·leles. Raül Romeva no representa als votants de Mas. i no entenc perquè des de la CUP insisteixen en proposar-lo.

- Duran i Lleida va intentar convertir Unió en una mena d'Unión del Pueblo Navarro (UPN), una sucursal del Partit Popular?

- Als anys noranta ho va intentar, però ara ja no pot. Si no surt elegit pel desembre a les eleccions espanyoles, què farà Duran? Unió ja no és important, ja no governa enlloc, els alcaldes li han marxat. En quines condicions pots oferir una aliança al PP si no existeixes? Una operació així podia fer forat a Catalunya tot creant una estratègia de dreta espanyolista amb gent d'aquí, del territori. No va poder perquè no tenia el partit prou madur, prou dominat, per portar-lo cap aquí. Ara són els altres, el PP, qui no hi tindrien cap interès en fer del que queda d'UDC una Unión del Pueblo Navarro.

- Quin futur té Unió Democràtica?

- Cap futur. Unió s'ha acabat i algú l'ha d'enterrar. És una llàstima perquè va tenir un gran naixement amb una gent extraordinària i ara acaba d'una manera molt indigna: la gent no la vota i no la necessita per a res.

- Com interpreta el mal resultat d'Unió a Vic tot i la presència de Ramon Espadaler?

- Que va fer pocs vots, només el 2,8%. perquè els vigatans són independentistes en la seva gran majoria. I Espadaler i la seva gent van deixar ben clar que no la volen, la independència. El grapat de vots que va treure a Vic són els dels reductes més tancats de la societat i del nucli de seguidors de l'exalcalde Jacint Codina, un home respectat i estimat per la gent de Vic. Són un petit reducte que ni tan sols la presència de Codina a la llista va eixamplar. Vic era de Convergència i no pas d'Unió, unes sigles que van agafar embranzida durant uns anys gràcies a Codina o al doctor Antoni Bayés, que encara milita a Unió.

- Quines lliçons personals ha extret d'aquests anys de dedicació intensa a la política?

- M'ha agradat sentir que feia coses perquè el moviment popular ho volia. Jo he estat dalt l'onada, però fent els que ells empenyien. He pogut treballar amb tres persones extraordinàries que no són del món de la política, sinó del de les entitats cíviques i de la societat organitzada: Carme Forcadell, Muriel Casals i Jordi Sánchez. Amb gent com ells hauríem pogut assolir la independència sense cap partit, i potser serà per culpa dels partits que no l'aconseguirem. L'opció bona era una llista cívica sense partits.

- El que demanaven la CUP i ERC?

- Exactament, però en aquell moment vaig dir que no, vaig oposar-m'hi perquè semblava que hi havíem de ser tots, inclosos els dirigents dels partits. Era una equivocació.

- Optimista o pessimista sobre el desenllaç del procés d'independència?

- Si el moviment segueix sent popular, sóc optimista com fins ara. Si l'Assemblea Nacional (ANC) i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) actuen com cal, resistirem fins on convingui. Si l'ANC perd la cohesió, llavors malament, perquè el procés no el faran pas els partits.

- Com preveu la reacció d'Espanya a la declaració del Parlament del 9 de novembre d'inici del procés?

- Ells estan disposats a tot. I nosaltres també ho hem d'estar. La diferència envers d'altres èpoques històriques és que tenim una Europa i un ordre internacional dins del qual no poden fer-se segons quines accions, tot i que jo confio poc en Europa.