04
de novembre
del
2015
Actualitzat
el
06
de novembre
a les
16:56h
Àlvar Solà, regidor d'Hisenda, defensant les ordenances fiscals de l'equip de govern de Vic. Foto: Adrià Costa
La Delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona a Osona ha alertat del perill de fuga d’empreses per l’augment selectiu de l’ Impost de Béns Immobles (IBI) a Vic i Manlleu. L’ens denuncia en una nota de premsa la pujada de l’impost en un 10% d’immobles d’ús comercial, industrial i d’oficines amb major valor cadastral, aprovada en els darrers plens municipals. A Manlleu, segons la Cambra, alguns d’aquests augments suposen el 14,8% al 55,8%. En concret, 70 indústries manlleuenques veuran augmentats els seus impostos en un 28,9%.
Tot i que la llei preveu que es pugui gravar amb tipus més alts aquests immobles -sense que això afecti els habitatges-, des de la Cambra es considera que podria frenar el creixement industrial d'Osona, que actualment se situa en el segon de les 14 comarques de la demarcació de Barcelona, amb un atur que es redueix a un ritme constant. El delegat de la Cambra a Osona, Josep Pujadas, considera que és un proposta demagògica dir que paguin més els que tenen més, perquè a la pràctica ja és un fet que es produeix.
En canvi, l’augment de la fiscalitat provocarà que algunes empreses es qüestionin la conveniència de mantenir el negoci a la comarca, si es continua gravant més l’activitat econòmica que a d’altres comarques, segons la Cambra. Pujadas remarca que “després de tots els esforços dirigits a evitar que es tanquin i es deslocalitzin empreses amb alts volums de contractació, les propostes dels ajuntaments s’han de focalitzar en incentivar la seva bona marxa i no posar traves al desenvolupament empresarial”.
CiU i ERC, posicions dispars
La fórmula que s’ha aprovat als ajuntaments de Vic i Manlleu, pel que fa a aquest increment de l’IBI, és calcada i ha sorgit d’una esmena proposada per la CUP als dos consistoris (a Vic a través de Capgirem).
La mesura controvertida a Vic consisteix en gravar amb un 14% més l’IBI del 10% dels immobles amb usos industrial, comercial i d’oficines, els quals tinguin un valor cadastral més elevat, que suposarà un ingrés extraordinari a les arques municipals de prop de 240.000 euros. A efectes pràctics, la pujada real és menor, ja que les ordenances fiscals d’enguany estan condicionades per la rebaixa lineal del 8% del valor cadastral, la qual cosa significa alhora una rebaixa del mateix tant per cent de l’IBI, l’impost que representa una major recaptació per a l’Ajuntament, i la retirada del decret Rajoy, que suposava un recàrrec d’aquest impost del 4%.
La mesura a Vic afectarà un total de 179 comerços, 90 indústries i 73 oficines de la ciutat. La decisió al ple es va aprovar amb els vots favorables de l’equip de govern (CiU i PSC) i Capgirem Vic. ERC i PLVI hi van votar en contra, i Vic per a Tots, a qui se li van acceptar algunes altres esmenes a les ordenances fiscals, es va abstenir.
Els protagonistes de l’Ajuntament de Manlleu van ser els mateixos però, sorprenentment, alguns amb posicions dispars. En aquesta ciutat, les ordenances fiscals es van aprovar amb els vots de l’equip de govern (ERC i MES) i, en alguns punts, d’ICV, la regidora no adscrita i la CUP. CiU, a diferència de Vic, va votar en contra i va mostrar-se escèptic pel que fa a la pujada selectiva de l’IBI.
A Manlleu, es va fixar un coeficient de l’IBI diferenciat per al 10% dels valors cadastrals més elevats d'oficines, industria, comerços, magatzems i estacionaments.
Katia Juncks, Marc Barnolas, Sara Blázquez i Joan Coma, de Capgirem Vic, al ple de les ordenances fiscals. Foto: Adrià Costa