Vic aprova les ordenances fiscals amb els vots de l'equip de govern i Capgirem

L’equip de govern de l’Ajuntament de Vic ha tirat endavant la modificació de les ordenances fiscals per a l’exercici 2016, en un ple extraordinari que s’ha celebrat aquest migdia. En aquesta ocasió, CiU i PSC han comptat amb un suport inhabitual: Capgirem Vic ha votat a favor de les noves taxes i impostos, després que en les negociacions prèvies s’acceptessin algunes de les seves propostes. També s’han inclòs algunes iniciatives de Vic per a Tots, que finalment s’ha abstingut. ERC i PLVI hi han votat en contra.La mesura més controvertida que s’ha inclòs a les ordenances fiscals, a instàncies de Capgirem Vic (i que ja havia avançat la formació en un comunicat), ha estat la de gravar amb un 14% més l’Impost de Béns Immobles (IBI) del 10% dels immobles amb usos industrial, comercial i d’oficines, els quals tinguessin un valor cadastral més elevat. La mesura significarà un ingrés extraordinari de prop de 240.000 euros, que serviran per subvencionar l’IBI de les rendes més baixes.

Intervenció d'Arnau Martí, de Vic per a Tots. Foto: Adrià Costa
 

Aquesta pujada de l’IBI afectarà un total de 179 comerços, 90 indústries i 73 oficines de la ciutat. ERC ha criticat durament la proposta ja que ha argumentat que afectarà petits comerciants i tallers d'autònoms. PLVI, per la seva banda, ho ha catalogat com una “trampa” vers els ciutadans viagants.

Un context marcat per les eleccions espanyoles

El debat sobre les ordenances fiscals l’ha iniciat el regidor d’Hisenda, Àlvar Solà (CiU), que ha contextualitzat les principals modificacions en l’actual situació política, marcada sobretot per les eleccions espanyoles. Solà ha dit que les noves ordenances fiscals contenien aportacions de la majoria de grups (CiU, PSC, Reagrupament, Capgirem Vic i Vic per a Tots) i que estaven “pensades per a les persones”, amb “pinzellades de caràcter social”. El regidor convergent també ha lamentat la manca d’implicació d’ERC, que no fet “cap aportació” al debat, ha assegurat.
 
Les ordenances fiscals d’enguany estan condicionades per la rebaixa lineal del 8% del valor cadastral, la qual cosa significa alhora una rebaixa del mateix tant per cent de l’IBI, l’impost que representa una major recaptació per a l’Ajuntament, i la retirada del decret Rajoy, que suposava un recàrrec d’aquest impost del 4%. Dues mesures que, segons la majoria dels grups del consistori, són electoralistes i les ha aplicat el govern de Madrid perquè tenim a tocar les properes eleccions espanyoles. Amb aquesta rebaixa, si no es toquessin les ordenances fiscals, segons Solà, l’Ajuntament ingressaria un 12% menys, traduït en euros, prop d'un milió i mig d’euros.

Per tal de pal·liar aquesta davallada dels ingressos i poder oferir els mateixos serveis, l’equip de govern ha optat per pujar l’IBI un 6% i aplicar el gravamen superior a una part de les indústries, comerços i oficines, tal com proposava Capgirem Vic. Solà ha aclarit, però, que la pujada real en els immobles amb aquest tipus d’usos no és del 14%, ja que si s’hi dedueix la baixada del valor cadastral i del recàrrec del decret Rajoy, finalment queda per sota del 5%. Solà també ha repassat algunes de les altres modificacions que, per contra, han rebut el consens del consistori, com la bonificació del 75% per a la rehabilitació de comerços amb una superfície de fins a 150 metres quadrats, o del 20% per a immobles amb certificat d’eficiència energètica.

Katia Juncks, Marc Barnolas, Sara Blázquez i Joan Coma, de Capgirem Vic. Foto: Adrià Costa

Capgirem ha defensat les modificacions de l’IBI, que suposaran una millora de la “distribució equitativa de la riquesa”, una pràctica que haurien d’assumir totes les “esquerres”, en clara al·lusió a la posició del grup municipal d’ERC. “L’acord de l’IBI facilitarà que l’Ajuntament tingui una recaptació similar a la de l’any passat”, ha assegurat Marc Barnolas, un dels regidors de la formació.

Ordenances versus pressupostos

 ERC, per la seva banda, ha basat el seu vot en contra en dos arguments: en el gravamen a immobles amb un major valor cadastral, el 70% de les empreses afectades seran petits autònoms, molts del petit comerç, segons Joan Ballana; i la formació era partidària de vincular un acord de les ordenances fiscals (ingressos) amb el dels pressupostos, que s’hauran de consensuar aviat i on es podrien haver reduït algunes “despeses supèrflues”. Els republicans també consideren una contradicció que ara que el govern espanyol ha reduït el valor cadastral dels immobles, una decisió que s’havia reclamat des del consistori en la passada legislatura, la mesura “es minimitza” amb la conseqüent pujada paral·lela.

També s’ha mostrat molt crític el portaveu de PLVI, Josep Anglada, que ha dit que les ordenances perjudiquen els interessos dels vigatans. Anglada ha fet un repàs històric de la pujada de l’IBI durant els darrers 10 anys a l’Ajuntament de Vic, que ha estat del 86,26%, una xifra que ha qualificat com una “barbaritat”.

Arnau Martí (Vic per a Tots) ha estat més condescendent. L’ecosocialista veu amb bons ulls la puja de l’IBI per tal de mantenir un cert nivell d’ingressos: “És raonable, calia trobar un terme mig, mantenir la recaptació i no gravar massa els ciutadans”.  Però discrepa de la mesura aplicada a una part dels comerços, indústries i oficines, ja que afectarà “petits autònoms”, d’aquí la seva abstenció.

Revifa l’IBI del Seminari de Vic

L'equip de govern, en el marc dels acords amb Capgirem, també s’ha compromès a demanar de forma immediata un informe jurídic vinculant als serveis tècnics de la Diputació de Barcelona sobre la possibilitat de cobrar l’IBI al bisbat per l’edifici del Seminari de Vic, vistos els canvis d’usos del mateix, una opció que es va desestimar en el passat ple.

La marxa enrere de l’equip de govern es produeix després que el vicesecretari econòmic de la Conferència Episcopal Espanyola, Fernando Giménez-Barriocanal, va admetre en una entrevista a la Sexta que el bisbat hauria de pagar l’IBI del Seminari de Vic, si a l’edifici s’hi portaven a terme activitats lucratives gestionades per la mateixa Església.