01
d'octubre
del
2015
Actualitzat
el
04
d'octubre
a les
20:18h
Entrada d'alumnes a l'escola Quatre Vents de Manlleu, a l'inici de curs. Foto: Adrià Costa
El ple de l’Ajuntament de Manlleu, celebrat aquest dimarts, va fixar el nombre d’habitants oficial del municipi a 1 de gener de 2015: 20.228 (10.139 dones i 10.089 homes). La xifra és gairebé idèntica que l’any passat, lleugerament inferior, quan a la mateixa data es van comptar 20.279 habitants, 51 més.
Manlleu va registrar un creixement sostingut durant dècades, fins arribar als 20.647 habitants l’any 2009. Des de llavors, la xifra ha anat decaient progressivament, i de manera lenta, fins als 20.228 d’aquest any. La davallada d'habitants té preocupat al consistori manlleuenc, tal com ha reconegut el mateix alcalde, Àlex Garrido, a Osona.com.
En cas de continuar en la mateixa tendència, en els propers anys es podria caure per sota del llindar de 20.000 habitants, que es va superar per primera vegada el 2007. Aquesta barrera no és anecdòtica i té repercussions importants: la catalogació de “ciutat” es fa a partir d’aquesta xifra, amb totes les conseqüències que comporta, contemplades en l’actual normativa de l’administració local.
Si Manlleu deixa de ser ciutat, entre d’altres canvis, es modificaria el tram del PTE, que són les aportacions que fa l’Estat al municipi via tributs, la qual cosa significaria deixar de percebre de Madrid uns 255.000 euros anuals, segons Garrido. “Els ingressos baixarien però nosaltres hauríem de seguir oferint els mateixos serveis”, es lamenta l’alcalde. La composició del consistori també es veuria afectada, ja que deixaria de tenir els 21 regidors actuals, que es transformarien en 17.
Tot i que Manlleu s’ha tornat a quedar a les portes de perdre la qualificació de ciutat, Garrido és optimista. “Hem de mantenir aquestes xifres, però cal dir que hem entrat en un període demogràfic de molta estabilitat”, apunta. “I en un escenari tan canviant, si l’economia es recupera una mica és fàcil que entri més gent”, afegeix.
El consistori ha detectat que durant aquest any hi ha hagut més sortides que entrades de població a la ciutat. També està comprovat que les arribades són de gent del país, ja que les d’immigrants estrangers s’han gairebé aturat.
Aquesta baixada demogràfica dels últims anys té, des d’una perspectiva general, tres causes principals: l'envelliment progressiu de la població, la disminució de la taxa de natalitat i la crisi econòmica, que ha fet decréixer la immigració i, per contra, ha augmentat l'emigració.
Dades, fins al 2014