24
de setembre
del
2015
Actualitzat
el
25
de setembre
a les
7:52h
La població musulmana celebra aquest dijous, 24 de setembre, la Festa del Xai, coneguda també com a Festa del Sacrifici o festa gran, ja que és, juntament amb la del final del Ramadà, la més important de la cultura islàmica.
Una celebració, per altra banda, que comença a trenc d'alba amb una pregària ritual a l'oratori, i que recorda l'episodi de l'Alcorà en què Déu va ordenar, en un somni a Ibrahim I, que sacrifiqués el seu fill Ismaïl per tal de demostrar-li la seva fidelitat. Davant d'aquesta situació, quan Ibrahim estava a punt de complir la petició, Déu el va aturar, i va fer que substituís Ismaïl per un xai com a objecte d'ofrena. Amb els anys, aquesta cita de l'Alcorà s'ha anat reproduint, i s'ha establert com un ritual per a la comunitat magrebina i senegalesa. El nom que els primers donen a la festa és Eid Al-Adha, mentre que els segons l'anomenen Tabaski, en wolof.
No obstant això, la Festa del Xai també és un moment de trobada, de celebració familiar i de solidaritat. I és que, segons la tradició, la família només s'ha de quedar una tercera part del xai, mentre que la resta s'ha de repartir entre les persones necessitades, veïns, amics i coneguts.
Una celebració, per altra banda, que comença a trenc d'alba amb una pregària ritual a l'oratori, i que recorda l'episodi de l'Alcorà en què Déu va ordenar, en un somni a Ibrahim I, que sacrifiqués el seu fill Ismaïl per tal de demostrar-li la seva fidelitat. Davant d'aquesta situació, quan Ibrahim estava a punt de complir la petició, Déu el va aturar, i va fer que substituís Ismaïl per un xai com a objecte d'ofrena. Amb els anys, aquesta cita de l'Alcorà s'ha anat reproduint, i s'ha establert com un ritual per a la comunitat magrebina i senegalesa. El nom que els primers donen a la festa és Eid Al-Adha, mentre que els segons l'anomenen Tabaski, en wolof.
No obstant això, la Festa del Xai també és un moment de trobada, de celebració familiar i de solidaritat. I és que, segons la tradició, la família només s'ha de quedar una tercera part del xai, mentre que la resta s'ha de repartir entre les persones necessitades, veïns, amics i coneguts.