La Marxa dels Vigatans ret un emotiu homenatge a Ricard Torrents

El Temple Romà de Vic va acollir aquest dijous, 3 de setembre, a les 8 del vespre, el ja tradicional acte d’homenatge de la Marxa dels Vigatans, que enguany presenta moltes novetats. La persona homenatjada en aquesta edició va ser Ricard Torrents i Bertrana, assagista, traductor i crític literari nascut a Folgueroles. La sala es va omplir de gom a gom.

L'acte va comptar amb la intervenció de l’alcalde de Folgueroles, Carles Baronet; la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vic, Susagna Roura; i el president d’Òmnium Cultural Osona, Alfred Verdaguer. Aquest darrer va donar pas a Ricard Torrents.

L’homenatjat va pronunciar un parlament on va mesclar la tradició històrica educativa a Vic amb apunts autobiogràfics. Torrents va repassar les repercussions del Decret de Nova Planta a la ciutat i va recordar la figura de l’estudiant de Vic, que es va recuperar al Seminari, amb el poeta Jacint Verdaguer. També va fer esment, entre d'altres temes, a la seva etapa com a director del Col·legi Sant Miquel dels Sants, on va sorgir l’embrió de l’Escola de Mestres que va permetre la creació de la Universitat de Vic, l’any 1997.

 Glosa de Ricard Torrents

Ricard Torrents i Bertrana va néixer a Folgueroles l’any 1937. És professor, assagista, crític literari i traductor. Gaudeix d’una àmplia formació acadèmica que inicià al Seminari de Vic amb estudis d’humanitats, filosofia i magisteri. Amplià la seva formació a Roma, estudiant teologia a la Universitat Pontifícia Gregoriana i ciències bíbliques al Pontifici Institut Bíblic. També estudià filosofia i literatura a la Universitat de Tübingen. Posteriorment es llicencià en filologia catalana a la Universitat de Barcelona.

Fou director del Col·legi Sant Miquel de Vic de 1970 a 1977; impulsor entusiasta i primer director general dels Estudis Universitaris de Vic de 1977 a 1997; i primer rector de la Universitat de Vic, avui UVic-Universitat Central de Catalunya des de la seva creació el 1997 fins al 2002. Fins al 2007 va dirigir la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris de la Universitat de Vic, de la qual n’és professor emèrit adscrit. L’any 1979 fundà Eumo Editorial i posteriorment Eumogràfic, empreses vinculades a la Universitat de Vic, de les quals fou president fins al 1997. Actualment presideix el Consell Consultiu de la UVic-Universitat Central de Catalunya.

Ha estat impulsor i col·laborador de diverses revistes i publicacions: Reduccions. Revista de poesia, Anuari Verdaguer. Revista d’estudis literaris del segle XIX, Oriflama, i del bisetmanari El 9 Nou.

És autor d’una extensa obra sobre educació superior i universitària, de la qual polem destacar: “Acotacions al procés universitari de Catalunya” (1989), “Raons de la Universitat” (1993), “Noves raons de la Universitat. Un assaig sobre l’espai universitari català” (2002), “Sobre la indivisibilitat de la cultura: idees, llibres, universitat” (2002).

 En crítica literària és autor d’obres de referència sobre Jacint Verdaguer: “Verdaguer. Un poeta per a un poble” (1980), “Jacint Verdaguer. Ruta verdagueriana de Folgueroles” (1992), “Autobiografia literària” (2002), “A la claror de Verdaguer” (2004), “Art, poder i religió. La Sagrada Família en Verdaguer i en Gaudí” (2006), “Pàtries. Poemes de Jacint Verdaguer” (2014), i “Pàtries. Una nova antologia de Verdaguer” (2015).

Entre les seves traduccions, destaquen en especial les de l’alemany: Kafka, “Carta al pare”; Holderlin, “Hipèrion”; Marcuse, Sobre la cultura afirmativa; i Hesse, “Sota la roda”.

L’any 1999 ingressà a l’Institut d’Estudis Catalans com a membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials. També pertany a la Societat Catalana de Pedagogia i a la Societat Catalana de Llengua i Literatura, societats filials de l’Institut d’Estudis Catalans.

És Premi Crítica Serra d’Or 1996 i 1997, Premi Carles Rahola d’assaig 2005, Creu de Sant Jordi 2007, Premi Nacional de Pensament i Cultura Cièntífica 2007, i Medalla d’Or de la Ciutat de Vic 2009 per la seva destacada trajectòria cívica, universitària, pedagògica, intel·lectual i editorial que tant ha afavorit la ciutat de Vic, la comarca d'Osona i el conjunt del país.
 

Dossier de premsa, amb programa d’actes i horaris de les columnes de la Marxa dels Vigatans 2015

Galeries de fotos publicades de la Marxa dels Vigatans

Aneu al web de la Marxa dels Vigatans