17
d'agost
del
2015
Actualitzat
a les
11:54h
El Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat ha posat en mans dels operadors de telecomunicacions la comercialització a partir d'aquest estiu de la infraestructura de connexió amb fibra òptica entre 33 polígons industrials de 14 comarques de Catalunya, segons ha explicat el conseller Felip Puig en una entrevista amb l'ACN.
Aquesta xarxa de fibra òptica és clau per millorar les connexions de l'entorn d'unes 3.000 empreses que estan instal·lades en alguna de les 3.700 naus o parcel·les d'aquests polígons industrials. S'ha construït amb fons europeus i ha comportat una inversió associada valorada en 12,3 milions d'euros.
El conseller explica que el segle XIX va ser el segle de la "revolució ferroviària", el segle XX de les connexions viàries i els aeroports" i el segle XXI serà el segle de les "xarxes de connexió en l'àmbit de les telecomunicacions".
Aquesta infraestructura de fibra òptica unirà municipis de les comarques de l'Anoia, el Bages, el Baix Camp, el Baix Ebre, el Garraf, el Gironès, la Noguera, la Selva, el Montsià, Osona, el Segrià, el Tarragonès, l'Urgell i el Vallès Occidental.
El Bages
La comarca del Bages és la que aporta el nombre més elevat de polígons industrial amb 10 instal·lacions industrials ( a Manresa Bufalvent, Els Dolors i Plana de Pont Nou; a Navàs, el de Navàs; a Sallent Plans de la Sala; a Sant Fruitós de Bages el de carretera de Berga, el Grau, Riu D'Or-Casa Nova, Sant Isidre I i Santa Anna).
L'Anoia
La comarca de l'Anoia, amb 4 polígons, és el segon territori amb un nombre més elevat de polígons. En concret a la Pobla de Claramunt el de Plans d'Arau; a Igualada el de Les Comes I i II; i a Vilanova del Camí el del Pla de Rigat i el de la Riera de Castellolí.
La Selva
La comarca de la Selva aporta tres polígons tots ells a la localitat de Riudellots de la Selva. Els polígons són Riudellots, CIM la Selva i Ponent.
El Baix Ebre, Osona, el Segrià, el Tarragonès i Vallès Occidental
Les comarques de Baix Ebre, Osona, Segrià, Tarragonès i Vallès Occidental aporten dos polígons industrials cadascun. El Baix Ebre a l'Aldea el de l'estació de Mercaderies i a Tortosa el polígon Baix Ebre.
A Osona els dos polígons que es beneficien de la xarxa de fibra òptica són a Vic i són el de les Malloles i el Parc d'Activitats Econòmiques d'Osona.
Al Segrià dos polígons a la ciutat de Lleida: el del camí dels Frares i el Cim de Lleida. Al Tarragonès els dos a Tarragona: Les Gavarres i Riu Clar.
Finalment, amb dos polígons està la comarca del Vallès Occidental amb polígons a Terrassa, el de Santa Margarida I i II, i a Castellar del Vallès el de Pla de Bruguera.
El Baix Camp, el Montsià, la Noguera, el Gironès, l'Urgell i el Garraf
La resta de sis comarques, amb un polígon cadascuna són: el polígon CIM El Camp de Reus al Baix Camp; Les Tosses a Amposta, al Montsià; el de Campllong I, II i III a Balaguer de la comarca de la Noguera; el polígon Mas Xirgu de Girona al Gironès; el Llevant-Riambau a Tàrrega a l'Urgell; i finalment el de Roquetes a Vilanova i la Geltrú al Garraf.
Aquesta xarxa de fibra òptica és clau per millorar les connexions de l'entorn d'unes 3.000 empreses que estan instal·lades en alguna de les 3.700 naus o parcel·les d'aquests polígons industrials. S'ha construït amb fons europeus i ha comportat una inversió associada valorada en 12,3 milions d'euros.
El conseller explica que el segle XIX va ser el segle de la "revolució ferroviària", el segle XX de les connexions viàries i els aeroports" i el segle XXI serà el segle de les "xarxes de connexió en l'àmbit de les telecomunicacions".
Aquesta infraestructura de fibra òptica unirà municipis de les comarques de l'Anoia, el Bages, el Baix Camp, el Baix Ebre, el Garraf, el Gironès, la Noguera, la Selva, el Montsià, Osona, el Segrià, el Tarragonès, l'Urgell i el Vallès Occidental.
El Bages
La comarca del Bages és la que aporta el nombre més elevat de polígons industrial amb 10 instal·lacions industrials ( a Manresa Bufalvent, Els Dolors i Plana de Pont Nou; a Navàs, el de Navàs; a Sallent Plans de la Sala; a Sant Fruitós de Bages el de carretera de Berga, el Grau, Riu D'Or-Casa Nova, Sant Isidre I i Santa Anna).
L'Anoia
La comarca de l'Anoia, amb 4 polígons, és el segon territori amb un nombre més elevat de polígons. En concret a la Pobla de Claramunt el de Plans d'Arau; a Igualada el de Les Comes I i II; i a Vilanova del Camí el del Pla de Rigat i el de la Riera de Castellolí.
La Selva
La comarca de la Selva aporta tres polígons tots ells a la localitat de Riudellots de la Selva. Els polígons són Riudellots, CIM la Selva i Ponent.
El Baix Ebre, Osona, el Segrià, el Tarragonès i Vallès Occidental
Les comarques de Baix Ebre, Osona, Segrià, Tarragonès i Vallès Occidental aporten dos polígons industrials cadascun. El Baix Ebre a l'Aldea el de l'estació de Mercaderies i a Tortosa el polígon Baix Ebre.
A Osona els dos polígons que es beneficien de la xarxa de fibra òptica són a Vic i són el de les Malloles i el Parc d'Activitats Econòmiques d'Osona.
Al Segrià dos polígons a la ciutat de Lleida: el del camí dels Frares i el Cim de Lleida. Al Tarragonès els dos a Tarragona: Les Gavarres i Riu Clar.
Finalment, amb dos polígons està la comarca del Vallès Occidental amb polígons a Terrassa, el de Santa Margarida I i II, i a Castellar del Vallès el de Pla de Bruguera.
El Baix Camp, el Montsià, la Noguera, el Gironès, l'Urgell i el Garraf
La resta de sis comarques, amb un polígon cadascuna són: el polígon CIM El Camp de Reus al Baix Camp; Les Tosses a Amposta, al Montsià; el de Campllong I, II i III a Balaguer de la comarca de la Noguera; el polígon Mas Xirgu de Girona al Gironès; el Llevant-Riambau a Tàrrega a l'Urgell; i finalment el de Roquetes a Vilanova i la Geltrú al Garraf.