Vint-i-cinc anys de l'inici del pàrquing de la plaça Major de Vic

La construcció del pàrquing subterrani de la plaça Major de Vic -de la qual ara se'n compleixen 25 anys- va motivar una d'aquelles enceses polèmiques que divideixen les ciutats de tant en tant. Els contraris a l'obra, que comptaven amb el suport de la majoria de grups de l'oposició municipal, van sostenir una llarga campanya de rebuig i de presentació de recursos legals per impedir-la. Fins i tot l'aleshores alcalde socialista de Barcelona, Pasqual Maragall, va signar contra el pàrquing durant una visita que va fer a Vic.

"Les al·legacions no van poder trencar el mur d'acer del pàquing i de CiU", titulava el setmanari vigatà La Marxa de Catalunya el divendres 3 d'agost. L'alcalde Pere Girbau va anunciar, a més, que les obres començarien abans dins del mateix mes d'agost. Les intervencions dels grups del Progrés Municipal d'Osona, Independents per Vic i Esquerra Republicana, van coincidir en denunciar presumptes il·legalitats del projecte, informes contraris i motius d'ordre divers que aconsellaven la seva paralització. Josep Vilamala (PMO), després d'una llarga i documentada intervenció, va mostrar-se escandalitzat perquè s'anava a aprovar un projecte que contenia "il·legalitats i inconcrecions gravíssimes".Els arguments contraris eren de caràcter divers. Es preveia una augmentat del trànsit a l'anell de les rambles per trobar plaça en un pàrquing que molts creien que sempre estaria ple. Es denunciava la privatització d'un espai municipal per molts anys. També es considerava que els accessos per a vianants malmetrien la imatge tradicional de la Plaça. I que l'empresa constructora no tenia ni la fortalesa econòmica ni la capacitat tènica per executar-la.

 

Tanmateix, la tramitació administrativa no va aturar-se gràcies a la majoria absoluta de què disposava el grup de Convergència i Unió, amb l'alcalde Pere Girbau al front. Així, el pàrquing -un cop aprovats els projectes inicials- va entrar en la seva recta final el 9 de juliol de 1990, quan es va posar durant deu dies a informació pública la seva llicència d'activitats.

La comissió d'Urbanisme, reunida el dia 25 de l mateix mes, no va acceptar cap canvi significatiu en el projecte presentat per l'empresa Urbas, però sí que va recollir alguna petita modificació proposada a les al·legacions. L'aprovació definitiva es va produir el dia 30 al ple municipal, sense que les motivacions esgrimides a darrera hora pels regidors de l'oposició aconseguissin aturar o endarrerir l'obra, com era la seva esperança. En un sentit contrari, les associacions de botiguers estaven impacients perquè tingués llum verda definitiva.

En nom de l'equip de govern, Enric Castellnou va fonamentar la validesa del projecte en què havia passat pels tècnics d'Urbas i de la Generalitat "que tenen experiència suficient", i es va refermar en la utilitat de l'obra com a principal argument, no sols per als vigatans sinó per a tots els osonencs. El projecte va ser aprovat amb els 12 vots de CiU i d'Enric Pérez (IPV), i amb nou en contra (PMO, IPV, ERC i Grup Mixte).

 

I en ple agost, el matí del dilluns dia 20, les excavadores van clavar la primera envestida al bastió rocós de la plaça Major de Vic que, després de sostenr el mercat durant segles i segles, va ser rebentat i trinxat i les seves restes van a anar a parar en part a la finca d'un conegut patrici d'esquerres per servir de material d'us divers. L'alcalde Girbau es va fotografiar orgullós per a la premsa. Amb les màquines treballant com a il·lustració de fons.

Dues excavadores, una retro i sis camions de l'empresa Cevicnaus van encetar uns treballs que durarien quasi un any i mig, fins que a les vigílies de Nadal de 1991 l'equipament acolliria el primer cotxe. L'ultima acció de protesta va consistir en el doblament d'una trentena de pals de les tanques de l'obra a les voltes de baix, mentre alguna gent de les terrasses dels bars n'aplaudia els autors.

"No som nosaltres els derrotats: si algú hi perd, és tota la ciutat de Vic", van sentenciar tres membres de la Comissió Antipàrquing en una roda de premsa celebrada dos dies després de l'inici dels treballs. "Les obres han començat, però no han acabat, i ara es veurà la seva absurditat", va afegir un dels portaveus.

La inauguració del parquing va celebrar-se el 5 de desembre de 1991, que s'esqueia en dijous. Representants de l'empresa i de l'Ajuntament van fer-hi un recorregut. No hi va haver discursos ni presència de polítics de Barcelona. L'alcalde Pere Girbau va treure's el primer tiquet simbòlic de la maquineta. El preu d'una hora d'aparcament era de 150 pessetes de l'època (uns 90 cèntims d'euro). I així, de tiquet en tiquet fins avui. Sense que s'hagi ensorrat el món.