Un equip d'arqueòlegs estudia la vida de la població de Tavertet fa 6.000 anys

Una quinzena d’arqueòlegs de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Autònoma de Bellaterra (UAB) han estat excavant, durant dues setmanes, en dues ocupacions prehistòriques de la zona de Tavertet: les coves Pixarelles (a la paradisíaca riera de Balà), i l’antic poblat del Pla del Castell. Les prospeccions formen part d’un projecte arqueològic aprovat l’any passat pel departament de Cultura de la Generalitat (Direcció General de Patrimoni), que s’allargarà fins l’any 2017, en diverses campanyes.

L'Ajuntament de Tavertet va celebrar dissabte passat un acte de pedagogia informativa on els responsables de les excavacions van explicar a una trentena de persones del poble els precedents, les conclusions i els detalls del projecte. Aquest projecte esta dirigit pel manlleuenc Miquel Molist, Anna Gómez, Ramon Àlvarez i Anna Maria Rauret, amb la col·laboració de l'arqueòleg vigatà Walter Cruells.

 Les excavacions s’han centrat a la vall mitjana del Ter, per poder seguir les evolucions dels antics pobladors que buscaven llocs propicis per instal·lar-se i explotar els recursos naturals. L’àrea de la Catalunya central presenta actualment un cert buit de recerca regular associat a la prehistòria recent (del neolític a l’edat de bronze) on l’estat del coneixement encara està marcat pels treballs i les descobertes dels les últimes tres dècades del segle XX. En aquella època, algunes evidències arqueològiques prehistòriques van ser conegudes pels materials recollits per afeccionats com els vigatans Martí Cassany i Eduard Clos, pioners en aquest camp a Osona.

Les Pixarelles, unes coves que durant el neolític i fins a l’època ibèrica havien estat un assentament de vigia i de caça (complementari del poblat del Pla del Castell), són unes de les ocupacions estables més antigues documentades, amb una antiguitat que va de l’any 3100 fins al 900 d’abans de la nostra era. Al seu interior,  on anteriorment s’hi havia fet sondejos fins a 2,10 metres de profunditat, l’equip d’arqueòlegs aquesta vegada ha baixat un metre més avall, a la recerca de materials datats al voltant de l’any 4000 a.C.

Tot i que a les Pixarelles de moment no s’hi han trobat restes humanes, la descoberta en aquest nivell inferior d’un fogar prehistòric i un dipòsit de fauna (amb les suposades restes d’un senglar mig consumit pels antics pobladors) ajudarà a estudiar com era la vida en aquest espai fa sis mil anys. Segons els arqueòlegs, el balanç de les actuacions és positiu perquè allarga la cronologia de l’ocupació. Aquest mateix indret ja havia estat objecte dels primers sondeigs a mitjans dels setanta, quan Martí Cassany hi va trobar materials ceràmics, una destral de bronze i algunes monedes.

 D’altra banda, l’equip d’arqueòlegs de la UB i la UAB ha fet una actuació de conservació de les estructures muràries i de recuperació de materials arqueològics a l'antic poblat del Pla del Castell, una ocupació d’una antiguitat d’entre 1800 i 600 anys d’abans de la nostra era, corresponent al període del bronze, el ferro i el món ibèric. El jaciment consta d'una muralla de 126 metres de llarg, una amplada d'entre 2 i 3 metres i una alçada de 1'5 metres, mig tapada per la vegetació. En aquest lloc, els arqueòlegs han descobert una estructura de pedra lligada a la paret interior de la muralla, una habitació i un enllosat que podria haver estat un espai de circulació.

Les excavacions efectuades en aquest assentament s’han realitzat amb l’ajuda de georadars i permetran fer una aproximació històrica i etnogràfica per saber detalls de la vida dels humans de la prehistòria. En principi, l’equip d’arqueòlegs tenia previst fer una prospecció a l’altiplà de Tavertet, amb la finalitat de localitzar diversos sepulcres inèdits, en un indret on durant els anys vuitanta ja s’havien descobert alguns dòlmens d’entre 4500 i 4600 anys d’antiguitat. Tanmateix, a causa de la intensa calor d’aquests dies, han decidit ajornar aquesta tasca fins a la tardor.