30
d'abril
del
2015
Actualitzat
el
04
de maig
a les
20:14h
Presentació de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població 2013. Foto: STCCC
El coneixement de la llengua catalana ha augmentat en els últims anys a les comarques centrals pel que fa a les habilitats de parlar i llegir. Un total de 121.914 persones d'aquest àmbit territorial, que no el tenien com a llengua inicial quan eren petits, el saben parlar actualment.
Aquesta és una de les dades més rellevants de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població 2013 sobre l'àmbit de les comarques centrals, que s'ha presentat al Casino de Manresa aquest dimecres 29 d'abril. La mostra estadística ha estat de 549 persones de més de 15 anys i s'ha aplicat a la nova demarcació territorial que, d'acord amb la Llei 23/2010, de 22 de juliol, inclou les comarques del Bages, el Berguedà, Osona, el Solsonès i vuit municipis de l'Anoia (Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana).
La major part de la població adulta de les comarques centrals entén, llegeix, parla i escriu en català en proporcions més altes que el conjunt de Catalunya. En nombres absoluts, de les 326.300 persones de més de 15 anys, n'hi ha 314.952 que entenen el català, 293.057 que el saben parlar, 290.131 que el saben llegir i 242.198 que el saben escriure.
El nombre de persones que tenen el català com a llengua habitual i d'identificació supera els que la tenen com a llengua inicial. El 49,1% té el català com a llengua inicial i el 63% la té com a habitual, fet que suposa un augment de 13,9 punts. A banda del català i el castellà, hi ha 31.000 ciutadans de les comarques centrals que tenen altres llengües com a inicials. En aquests cas la meitat adopten el català i/o el castellà com a llengües habituals.