L'adéu a la quota làctia obre els dubtes sobre la competitivitat dels ramaders

El sector tem una baixada dràstica de preus, tot i que reconeix que també pot generar noves oportunitats | Catalunya ha perdut un 82% d'explotacions lleteres des de 1992

per Àlvar Llobet, Nació Lleida / Pere Pratdesaba, Osona.com , 1 d'abril de 2015 a les 16:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 d'abril de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Exposició de vaca frisona al Mercat del Ram. Foto: Adrià Costa


Des de fa trenta anys, els ramaders han vist limitada la producció de llet a Catalunya i a Espanya. Aquest topall dibuixava un escenari en el que el volum de llet que es generava estava per sota del que es consumia, una situació que avui ja ha passat a la història. A partir de l’1 d’abril, els ramaders poden produir tanta llet com vulguin (o puguin).


La quota làctia es va dissenyar a Brussel·les per estabilitzar els preus i el mercat. L'assignació inicial per a l'Estat espanyol era de sis milions de tones a l'any, una xifra insuficient per atendre la demanda interna de nou milions de tones, el que va obligar a incrementar la quota en els següents anys.

Amb el final d'aquesta quota, als ramaders se'ls hi obre la possibilitat de poder cobrir tota la demanda de llet amb producció pròpia així com guanyar mercat exterior, regulant-se només amb la llei de l'oferta i la demanda, un escenari que no està exempt, però, de dubtes i incerteses. El sector tem que l'eliminació del límit de producció de llet acabi amb una rebaixa de preus i el tancament de les explotacions lleteres que no puguin competir amb les grans fàbriques europees. Una amenaça per un sector que ha patit en els darrers anys una davallada enorme de granges.


 

La planta del grup Leche Pascual a Gurb. Foto: Adrià Costa

Segons dades de la Generalitat, en el període que va des de l’any 1992 fins a l’any 2014, el nombre d’explotacions ramaderes lleteres a Catalunya va disminuir de 4.329 a 776, un fet ha suposat una dràstica reducció del 82%.

El neguit pels preus és la màxima preocupació actual del sector, tal com explica Abel Peraire, ramader de Prats de Lluçanès: “La por que hi ha és que les quatre grans superfícies que dominen el mercat aprofitin la conjuntura per collar-nos encara una mica més”. I ho argumenta: “La quota lletera es va instaurar, en principi, per ajudar als petits productors, però al final són aquests els que han anat tancant”.

Peraire és propietari de la granja del Soler de N’Hug, amb 55 vaques que produeixen 500.000 litres de llet a l’any. A hores d’ara, amb la nova regulació, no es planteja fer una inversió per produir més: “No tinc capacitat, al preu que va la llet no es poden finançar grans obres”.

Una oportunitat per guanyar quota de mercat

Llet Nostra, amb planta a Vic, aglutina 215 ramaders de sis cooperatives catalanes: Lletera de Campllong, Ramaders del Baix Empordà, Cadi, Lletera de Mollerussa i Comarca, Agropecuària de Vallfogona del Ripollès i Grup Lleter de Banyoles. En total, Llet Nostra produeix uns 70 milions de litres de llet a l’any, dels quals 32 milions envasa en la seva pròpia marca (bric i derivats) i la resta la ven a altres indústries. L’empresa té una quota de mercat a Catalunya de l’11,9%.

Jordi Riembau, president de Llet Nostra, reconeix que s’ha generat una certa “incertesa” en el sector perquè “ningú sap què passarà”. La màxima preocupació dels ramaders, assegura, són els preus que es puguin fixar a la baixa, sobretot si s’obre el mercat a productors estrangers. “En tot cas, nosaltres no entrarem en aquesta guerra i seguirem pagant el que toca al ramader, perquè puguin continuar vivint de la seva feina”, assegura.

Riembau considera que els ramaders de les seves cooperatives no s’han de preocupar, ja que, a més, la situació pot generar noves oportunitats. “Catalunya produeix el 10% de la llet a l’Estat espanyol i en consumeix el 17%, per tant, la producció és deficitària”, argumenta. “Nosaltres intentarem guanyar quota de mercat a Catalunya i envasar més llet de la que envasem ara, sempre dels nostres productors”, afegeix.

Ajudes per al sector

Per fer front a aquest desregulació, la Política Agrària Comuna preveu per aquest any un augment de l'ajuda al sector làctic de 93,5 milions d'euros, un 56% més que en el període actual i una possibilitat de revisar aquestes ajudes a meitats del 2016.

D'altra banda, el Ministeri d'Agricultura assegura que l'obligatorietat que ha posat l'executiu espanyol de pactar contractes anuals entre la indústria i el ramader evitarà la volatilitat del mercat i permetrà que els ramaders treballin sense pressió. En aquest sentit, la ministra Isabel Garcia Tejerina destaca que aquests contractes s'han de fer amb suficient antelació.
 

Vista de la planta de producció de Llet Nostra a Vic. Foto: Adrià Costa

 

Osona.com estrena butlletí setmanal
Vols rebre els apunts imprescindibles de la setmana a Osona?

Subscriu-te aquí gratuïtament

 

Participació