Entrevista

Nyandú: «L'experiència ens ha ajudat molt a relaxar els ànims»

El trio treu nou disc, "Bum", un treball molt més fidel al directe

per Jordi Palmer , 8 de març de 2015 a les 17:31 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de març de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

El grup Nyandú torna amb un segon disc. Foto: Aleix Composite
 

El grup Nyandú torna amb nou disc sota el braç, 'Bum!' (Global, 2015). Després de debutar amb 'L'origen de les absències' com a resultat de guanyar el concurs de maquetes Sona 9, el trio de La Torre d'Oristà (Osona) format per Ferran Orriols, Rubén Pujol i Roger Orriols, ha encarat aquest nou treball amb les coses més clares. De partida, una premissa, que el disc fos exactament igual "al que es Nyandú en directe", un objectiu aconseguit perquè amb aquest treball han pogut superar els nervis del primer. "L'experiència ens ha ajudat molt a relaxar els ànims", asseguren.



-Va ser complicat trobar la manera d'encarar el nou disc?


-Rubén Pujol: Ens vam trobar després de la gira de “L'origen de les absències” per veure com enfocàvem la gravació del nou disc. Veníem de treure el primer després de guanyar el Sona 9, on tot va anar molt ràpid. I el primer disc era molt harmonitzat, amb aires pop folk, moltes capes i instrumentalització complexa. Per això la premissa del nou disc havia de ser més d'acord al que és Nyandú en directe, que és molt més important, on es respecti l'estructura de trio, tres instruments i passar-ho molt bé.

-Volen dir que el primer disc no es traslladava fàcilment al directe?

-R.P.: Sobretot això. Era un disc molt d'estudi, amb una producció pensada en arranjaments i instrumentació i en directe no deixem de ser tres músics, en alguns moments quatre, i el primer disc no reflectia ben bé l'esperit de Nyandú, que és un grup molt de tocar en directe. Trobàvem a faltar això i en aquest disc la idea ha estat polir, no farcir, per deixar clar el que som.

-S'han deslliurat de l'obligació de fer-ho molt bé fins a l'últim detall del primer disc?

-Roger Orriols: Sí, i sobretot ens va faltar temps per acabar de concretar ben bé quin tipus de grup érem, perquè vam sortir del Sona 9 amb uns terminis per complir, no només a l'hora de gravar el disc, també de discogràfica, management... Tot allò era nou per nosaltres i teníem el cap ocupat en tot menys en gravar el disc. Et deixes portar pel que tens en aquell moment. El productor, Valen Nieto, ens va ajudar molt i n'estem molt orgullosos, però va sortir d'aquesta manera. I ara amb molta més calma ha set el contrari, buscar l'essència. Hem treballat amb Santi Garcia com a productor, que ens va simplificar el que teníem al cap.

-Han gravat el disc a Ultramarinos Costa Brava?

-Ferran Orriols: Sí, tret d'una part a Sant Pere Molanta la resta la vam gravar a Ultramarinos durant la primavera estiu del 2014. 

-I diuen que Santi Garcia els va simplificar més el que volien fer?

-F.O.: Sí. Ja estàvem fent cançons pensades per a trio, però sempre tens al cap posar-hi unes capes de hammonds i coses així, fins i tot ara hi ha cosetes, no són els deu temes pelats, però són coses que es poden substituir a ple pulmó. Ens va fer treballar més amb veus que amb arranjaments. No hi ha res inventat, tot ho podem fer entre els tres, som els que som.

-R.O.: I ens va donar molta confiança, perquè quan fas un tema en concret, els músics hi trobem a faltar coses, omplir silencis, i el Santi et treu la idea, perquè si som això, som això. Hi hem donat profunditat i color, però el Santi ens va donar confiança en com estaven fetes les cançons. I s'han canviat coses, però puntualment.

 
-I el disc és molt més fresc i lluminós. El buscaven així?

-R.P.: Sí, i una mica per això el disc es titula 'Bum!', perquè després d'una època de recolliment, de plantejar-nos com volíem enfocar el segon disc, perquè no ho teníem gens clar, fins que arriba un tema, 'I love you', que és el single i és una mica el 'bum', la  cançó que marca el canvi de rumb. Les premisses eren passar-nos-ho bé fent-ho, i que fos alegre, ballable i defensable en directe. I els nous temes tenen aquest fil conductor.

-R.O.: I també va lligat molt amb l'estat d'ànim, perquè ara hem set nosaltres. Més que un canvi creiem que és un tornar a l'inici quan Nyandú va començar i tocàvem sense complexos, sense mirar si fem pop folk o una altra cosa. Qui som nosaltres? Som això. Tornem al punt de començament, i això es reflexa en la vitalitat de les cançons.

-Han après força sobre el funcionament del mercat. Això els ha ajudat?

-F.O.: Sí. Crec que l'experiència ens ha ajudat molt a relaxar els ànims. El procés del Sona 9 va anar molt ràpid. Vam fer el primer concert el cinc de febrer del 2011 i al novembre guanyàvem el concurs amb una maqueta gravada. Aleshores vam veure com funciona la indústria i com t'has de moure. En el primer disc hi havia complex d'intentar fer-ho bé per tothom, era un somni per nosaltres gravar un disc, ara això ja hi és i és com tornar a posar a lloc i rescatar els aspectes més vitals de Nyandú i d'estat d'ànim del grup. Crec que així es nota i així es percep.

-R.O.: Al principi era un pèl estressant, perquè acabaves fent de tot menys tocar, que tocar és una part petita del que comporta ser d'un grup de música. Quan treus un disc t'adones que has de fer de tot i tocar és una més de les coses que has de fer.
 

 

Arxivat a:
Cultura, Nyandú, música
Participació