06
de març
del
2015
Actualitzat
el
09
de març
a les
7:23h
El Museu Episcopal de Vic (MEV) ha iniciat aquest curs "Els viatges del museu", una nova línia d'activitat que ofereix viatges culturals a punts del món que tenen alguna relació amb el museu i el seu fons. Del 3 al 13 de juliol, el museu promou un viatge per conèixer el patrimoni historicocultural d'Armènia.
En l'any de commemoració del centenari del genocidi armeni, "Els viatges del museu" vol acostar-se a aquesta cultura a través de dos dels vigatans que van denunciar el genocidi d'aquest poble: el bisbe Josep Morgades i l'escriptora Maria Àngels Anglada. Amb l'objectiu d'acostar-se a Armènia i a aquestes dues figures, el MEV organitza dues conferències prèvies que es faran el 12 de març i el 9 d'abril a la sala d'actes del museu.
Armènia és un país amb un ampli patrimoni cultural. Un museu a l’aire lliure amb nombrosos monestirs i esglésies medievals, varis d’ells declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
En aquest viatge es podran descobrir, entre d'altres, els encants d’Erevan, els monestirs de khor Vipar, Noravank o Goshavanank, la catedral de Mayr Tachar o el poble Noraduz. La petició d'informació i les inscripcions es poden fer al telèfon 93 886 93 60 o al correu electrònic mfranch@museuepiscopalvic.com.
El poble armeni
El 12 de març a les 7 de la tarda, Maria Ohannesian, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, parlarà sobre Armènia en la literatura de Maria Àngels Anglada, i Bàrbara Virgil, llicenciada en filologia semítica i professora d'hebreu de la Facultat de Teologia, explicarà alguns dels elements culturals d'Armènia. La segona sessió es farà el dijous 9 d'abril a les 7 de la tarda. En ella, Jordi Figuerola, professor d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, parlarà sobre el bisbe Morgades i Armènia.
En el cas de Maria Àngels Anglada, la seva fascinació per Armènia va arribar per l'obra del poeta armeni Hran Nazarian. Això li va obrir l'interès per aquest poble i cultura que va desembocar en la publicació "Quaderns d'Aram" (1997) on es tracta l'angoixa radical del genocidi armeni. Aquesta novel·la és la primera obra de la literatura catalana traduïda a l’armeni. Així doncs, ella ha estat el centre dels primers contactes literaris entre Armènia i Catalunya. Quadern d’Aram és un pont entre la cultura armènia i Catalunya.
Per la seva banda, el bisbe Josep Morgades, fundador del MEV, va mostrar el seu suport i compromís amb el poble armeni. El 1897 ja va denunciar les matances del poble armeni.