Ferran Mascarell avala la continuïtat del «modèlic» Camp de les Lloses

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va visitar aquest dissabte el jaciment arqueològic del Camp de les Lloses de Tona, un dels jaciments més interessants de Catalunya pel que fa a les evidències del procés de romanització entre l’últim terç del segle II aC. i l’últim terç del segle I aC. El conseller va estar acompanyat per l’alcalde de Tona, Josep Salom. Durant la visita, Mascarell va expressar la seva convicció que "el jaciment arqueològic del Camp de les Lloses és un clar exemple d'arqueologia pensada per estar al servei de la ciutadania, és una gestió modèlica".
 
El jaciment del Camp de les Lloses es troba situat dins el nucli urbà de Tona, als peus de la vessant sud del turó del castell de Tona, en un solar d’uns 8.000 m2.  El jaciment té una gran riquesa de material arqueològic, que permet documentar l’evolució de la tribu dels ausetans en contacte amb els elements romanitzadors ja presents en la zona, i que han de culminar en la cristal·lització de l’Ausa romana, el que avui coneixem com la vila de Vic. Hi ha també nivells d’època del Bonze Final-Primer ferro i de l’Ibèric Ple, així com estructures medievals i modernes (antiga rectoria).
 
L’any 1991, la presentació d’un projecte urbanístic a l’Ajuntament de Tona va comportar la realització de sondeigs arqueològics amb l’objectiu de comprovar l’abast i importància del jaciment. A partir d’una primera valoració dels resultats, el Departament de Cultura de la Generalitat va incoar, el 8 de juny de 1992, l’expedient de declaració de zona arqueològica a favor del Camp de les Lloses.
 
Els resultats de les intervencions arqueològiques realitzades el 1993 i des del 1997 al 2014 han permès establir que es tracta d’un dels enclavaments arqueològics conservats a Catalunya més significatius pel que fa al poblament militar relacionat amb una infraestructura viària d’època romanorepublicana (110 aC.). Durant el període tardorepublicà es produeix un nou impuls d’organització del territori a partir de la creació d’una xarxa logística que s’articula entorn de l’exèrcit, en funció d’unes necessitats estratègiques que van més enllà de la simple ocupació d’un determinat espai.
 
Gestionat per l’Ajuntament de Tona, el parc arqueològic és visitable i presenta estructures ben conservades. A data d’avui, s’hi ha excavat 11 edificis i descobert més de 15 tallers metal·lúrgics. Disposa d’un centre d’interpretació, on s’explica el jaciment i s’exposen els materials més representatius.
 
L’Ajuntament de Tona des de 1993 (i sobretot a partir del 2000) ha impulsat, gestionat i esmerçat molts esforços per tirar endavant el projecte del Camp de les Lloses, sempre amb el suport del Departament de Cultura. Precisament, bona part de les despeses i inversions fetes al Camps de les Lloses han estat cofinançades entre l’Ajuntament i Departament de Cultura, amb altres aportacions d’altres institucions, com la Diputació de Barcelona. Entre els anys 2010 al 2013 s’han fet inversions molt importants  derivades de l’1% cultural del Ministeri de Foment i del Ministeri de Cultura, de Madrid.
 
Per al present any, s’ha redactat un projecte bàsic d’ampliació del "Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses. Parc Arqueològic", del qual ja n’ha informat favorablement la Comissió de Patrimoni de la Catalunya Central aquest gener de 2015. Aquest projecte s’ha acollit al programa de l’1,5% cultural del Ministeri de Foment (encara no ha estat seleccionat) i s’inscriu dins les tres línies bàsiques d’actuació que s’està desenvolupant al parc arqueològic els darrers anys:
 
- Ampliació del centre d’interpretació amb a finalitat de poder acollir el dipòsit dels nous materials  arqueològics documentats, l'exposició dels mateixos al museu i la difusió de la investigació realitzada.

- Continuïtat dels treballs d’excavació, consolidació i museïtzació de les estructures documentades.

- Continuïtat dels projectes educatius i de formació i dels projecte de dinamització turística i econòmica del municipi.