Joan Naudó: «Sense suport polític, no hi ha ciutat Unesco de la Gastronomia»

El Consell Empresarial d’Osona, la Delegació d’Osona de la Cambra de Comerç, la Federació Catalana d’Indústries de la Carn, la Fundació Dr.Trueta, el Gremi d’Hostaleria d’Osona, el Museu Episcopal de Vic, la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i Vic Comerç van fer entrada fa uns dies al registre de l’Ajuntament de Vic de la proposta de moció per tal que el ple doni suport a la candidatura de Vic-Osona com a ciutat Unesco de la Gastronomia per aquest 2015.  La ciutat ja es va postular l’any 2014 però no va ser escollida. Joan Naudó, president del Gremi d'Hostaleria d'Osona, explica les raons d'aquest nou intent.

- Què va fallar en la primera candidatura?

- El fracàs va ser causat, sobretot, per la falta d'unitat política. Però això no ho dic jo, això ho diu la Unesco.

- ...?

- Vam rebre una carta del subdirector general de Cultura de la Unesco, Alfredo Pérez de Armiñan, on ens deia textualment : "Si bé el dinamisme del sector privat és patent en la candidatura, no es descriuen suficientment polítiques i mesures publico-privades dirigides a fomentar la creació de pràctiques culinàries i de turisme en el pla de l'administració". També vaig parlar amb membres de la Unesco per telèfon i no van ser tan suaus com ho és la carta.

- Què li van dir?

- Bàsicament que no vam fer les coses a temps. Vaig anar a un congrés i encara no teníem el logo fet i el web estava a mitges. Són coses que sumen i que poden fer l'efecte que no hi ha prou implicació. No vull donar la culpa a ningú, però està clar que cal arreglar aquesta qüestió i que per fer-ho és necessari que anem tots a una. Tothom ha d'estar convençut que aquest distintiu és positiu per a tots els sectors de Vic i la comarca. És un projecte transversal.

- I ara es tornen a presentar...

- Sí, a més la Unesco, en aquesta mateixa carta, també ens recomana [torna a llegir] "presentar una candidatura revisada i millorada a la propera convocatòria de 2015". Seria absurd desaprofitar i deixar en res els quatre anys de feina que ens ha costat aquest projecte. No s'entendria que ho féssim, seria totalment ridícul.

- Pensen que hi ha possibilitats clares de guanyar aquesta segona candidatura?

- Sí, una mosta d'això és el que ens ha dit la Unesco. Si no tinguéssim opcions no ens haguessin fet aquesta recomanació, oi? De fet, les altres ciutats creatives del món, amb qui tenim força relació, s'estranyen que no hàgim rebut el distintiu. Com ja he dit, el que fa falta ara és que es palpi al territori que ho volem, com va passar amb les Olimpíades de Barcelona, per exemple, on tothom es va mobilitzar.

 - Però tenen un problema per obtenir el consens polític a casa?

- Bé, som conscients que hi ha grups que pensen que aquesta candidatura pot tenir un cost massa elevat per a la ciutat. És una posició absolutament defensable, però, cal invertir certs diners per poder tirar endavant un projecte digne. El que ens agradaria és discutir sobre les despeses i arribar a una decisió entre tots. Ens sap greu que de vegades no s'analitzi aquest assumpte amb imparcialitat i que hi entrin en joc les rivalitats polítiques. M'agradaria que els enfrontaments desapareguessin, perquè aquesta iniciativa no és per al sector privat, com alguns han dit, sinó que és per a tots.

- Pel que diu encara no se sap quin cost tindrà aquesta segona candidatura.

- No, però serà menys del que s'havia invertit fins ara, perquè que el treball dur ja s'ha fet. Les despeses en aquesta candidatura es destinarien principalment a donar a conèixer a la població el projecte per tal que se'l fessin seu. En funció del ben fet que vulguem fer les coses i de les possibilitats que tinguem, el cost pujarà o baixarà. 

- A efectes pràctics, quina serà la diferència entre la candidatura que ja van presentar i la que presentaran?

- No n'hi ha. El que cal aquesta vegada és evidenciar la polivalència del projecte, així com que hi ha implicats diversos col·lectius, no només el Gremi d'Hostaleria d'Osona. Ara, a més, tindrem el suport d'una nova organització, la Fundació Trueta. La Unesco, a banda de demanar-nos que hi hagi un compromís polític, també sol·licita que especifiquem quina relació volem tenir amb altres ciutats del món que formin part del tercer món. Amb la inclusió d'aquest col·lectiu complim aquest requisit i, a més, suposa un avantatge per a tots.

- Quins beneficis aportaria la ciutat Unesco a Vic i comarca?

- Si l'organització distingeix aquest territori hi haurà més gent que ens visitarà i això es traduirà en més menús als restaurants, més vendes als comerços i més entrades als museus. A més, també se'ns obriran les portes a nous intercanvis comercials. Durant aquest temps ja hem pogut notar que hi ha territoris interessats en els nostres productes. Si tenim l'etiqueta Unesco, l'interès pot augmentar i això contribuirà positivament en l'economia de la comarca. Fa poc va venir a Vic una delegació d'Ostersund (Suècia) i ens van explicar que fins i tot havien arribat a tenir problemes per abastar les comandes des que eren ciutat creativa de la Unesco.

- Quina és l'estratègia a seguir a patir d'ara? 

- El 20 de març és la data límit per poder presentar la candidatura. Si no aconseguim el suport polític de l'Ajuntament, no la tirarem endavant. Desitjaríem que hi hagués unanimitat a l'Ajuntament, per molt utòpic que sembli, pensem que seria el millor. A Dénia -que també va presentar candidatura- tot el consistori estava a favor de la proposta, aquí en canvi hem de lluitar contra els polítics, i això no pot ser.