02
de febrer
del
2015
Actualitzat
el
04
de febrer
a la
13:18h
Les mesures que han impulsat conjuntament el Servei Català de la Salut i el Consorci Hospitalari de Vic, durant el darrer quadrimestre de l’any, han permès tancar el 2014 amb una reducció dràstica de les llistes d’espera de l’Hospital Universitari de Vic, segons expliquen fonts del centre. En els primers vuit mesos del 2014, el nombre de pacients en espera d’una operació ja s’havia reduït en pràcticament tots els procediments garantits que estableix el CatSalut, respecte les xifres amb què s’havia tancat el 2013.
Al llarg del 2014, s’ha aconseguit reduir en 1.162 les persones pendents d’operar-se, un 43% menys de les que hi havia en començar l’any. On més esforç s’ha dedicat és a les tres intervencions que fins ara tenien un temps d’espera més llarg (entre tres i 12 mesos), com són cataractes, pròtesis de maluc i pròtesis de genoll, que passen de 1.692 persones en llista d’espera a 1.038, fins a 655 menys que en començar l’any.
Una altra magnitud que reflecteix l’avenç aconseguit durant el 2014 és el temps de demora. Si a finals del 2013 els pacients que estaven en llista portaven una mitjana de sis mesos i mig esperant, els pacients que hi ha a 31 de desembre del 2014 porten poc més de tres mesos, menys de la meitat. Pel que fa al temps previst per ser operat, 12 dels 14 procediments garantits ja se situen per sota del llindar dels sis mesos, tal i com estableix el compromís del CatSalut. En les intervencions que els últims anys acumulaven més demora, l’espera prevista s’ha reduït fins a situar-se al voltant dels nou mesos, amb la voluntat de seguir escurçant-la encara més durant el 2015.
Les intervencions que tenen una llista d’espera més alta són les cataractes, amb 802 pacients; les pròtesis de genoll, amb 191; i les hèrnies, amb 127.
Per què es generen les llistes d’espera?
La crisi de finançament en el sector públic ha generat en una retallada dels recursos econòmics adreçats a “proveïdors” contractats pel CatSalut, com el Consorci Hospitalari de Vic, amb una compra menor d'activitat i a un preu més baix. Tot i això, les necessitats dels ciutadans a Osona continuen sent les mateixes i cal oferir el mateix servei.
Per fer-ho, els darrers anys s’han implementat diferents mesures per optimitzar al màxim els recursos de l’entitat, amb un continuat esforç de gestió i de reducció de despeses. Una altra via ha estat prioritzar l’activitat que es duu a terme: és a dir, posar aquest “esforç propi suplementari” en les necessitats assistencials que tenen un impacte més directe i immediat en la salut de la població.
Tanmateix, tot i aquestes mesures per “estirar” els recursos, en el cas d’algunes intervencions quirúrgiques no urgents l’activitat s’ha hagut de cenyir al contracte i al finançament fixat pel CatSalut. Dos són els casos paradigmàtics: d’una banda, les intervencions que impliquen un elevat cost material, com són la implantació de pròtesis, i, de l’altra, les cataractes, un tipus d’intervenció que ha augmentat molt els darrers anys pel grup de població al que afecta i que, alhora, ha estat de les més penalitzades per l’ajust pressupostari.
Les dades de les llistes d'espera a l'Hospital Universitari de Vic (PDF)