12
de gener
del
2015
Actualitzat
el
13
de gener
a les
9:06h
En el marc de les festes dels Tonis de Manlleu 2015, el proper dijous 15 de gener a dos quarts de 9 del vespre tindrà lloc al Museu del Ter la presentació del llibre de Joan Arimany i Juvanteny “Els Tonis de Manlleu. A cavall de la devoció i la festa”. L’acte anirà a càrrec de Salvador Palomar, etnòleg i coordinador del Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria / Carrutxa.
El llibre neix de l’estudi “La Festa dels Tonis de Manlleu: entre la devoció i la gresca”, fruit d’una beca atorgada a l’autor l’any 2010 de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
La coordinació de l’edició ha anat a càrrec del Museu del Ter, i compta amb un pròleg del periodista manlleuenc de La Vanguardia Jaume Collell. Està dividit en quatre apartats principals: la devoció, l’organització, la celebració i el ball del ciri. El llibre també analitza les transformacions socials de Manlleu en el procés d’industrialització que va repercutir en grans canvis en el model festiu. Un dels aspectes més destacats és el valuós recull fotogràfic històric i actual amb més de 100 imatges, que han estat el resultat d’un intens treball de documentació fotogràfica amb la participació dels Tonis de Manlleu.
En el primer apartat es repassa la devoció manlleuenca a Sant Antoni Abat, protector del bestiar de “peu rodó” i per extensió del conjunt d’animals de tipus domèstic.
El segon apartat es dedica a l’organització de la festa, des del primer col·lectiu organitzador fins a l’actualitat.
Una tercera part està dedicada a la celebració on es repassen les activitats que es fan al voltant de la festa de Sant Antoni amb un innegable component festiu i alegre. Des de 1893, moment del qual es tenen les primeres dades, ha conservat els principals esdeveniments del seu programa, però al llarg dels anys s’hi ha afegit nous esdeveniments. Una de les característiques de la festa dels Tonis manlleuencs, i mostra del seu caràcter festiu, era l’espectacle de varietats i vodevils, propis dels locals del Paral·lel barceloní, que aplegaven una gran quantitat d’espectadors; les primeres figures del món de la faràndula van passar per Manlleu. Des de fa uns anys, aquest acte és substituït per obres de teatre.
El darrer apartat del llibre fa referència a un dels altres atractius principals de la festa, el ball del ciri. Aquesta dansa, que compta amb diversos segles d’antiguitat, se solia ballar a moltes poblacions de la Catalunya interior. Tenia la funció de fer el ritual de traspàs de pabordes d’una confraria. La primera referència documental és del 1893 i aleshores tenia dues parts: l’anomenada pròpiament ball del ciri i una segona, anomenada “del boix”. El llibre recull l’evolució històrica i les diferents etapes amb les diferents composicions del grup de dansaires. Des de fa deu anys, s’ha recuperat la funció, inspirada en el sentit original, de ballar-lo els banderers i acordonistes sortints i entrants.
El llibre neix de l’estudi “La Festa dels Tonis de Manlleu: entre la devoció i la gresca”, fruit d’una beca atorgada a l’autor l’any 2010 de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
La coordinació de l’edició ha anat a càrrec del Museu del Ter, i compta amb un pròleg del periodista manlleuenc de La Vanguardia Jaume Collell. Està dividit en quatre apartats principals: la devoció, l’organització, la celebració i el ball del ciri. El llibre també analitza les transformacions socials de Manlleu en el procés d’industrialització que va repercutir en grans canvis en el model festiu. Un dels aspectes més destacats és el valuós recull fotogràfic històric i actual amb més de 100 imatges, que han estat el resultat d’un intens treball de documentació fotogràfica amb la participació dels Tonis de Manlleu.
En el primer apartat es repassa la devoció manlleuenca a Sant Antoni Abat, protector del bestiar de “peu rodó” i per extensió del conjunt d’animals de tipus domèstic.
El segon apartat es dedica a l’organització de la festa, des del primer col·lectiu organitzador fins a l’actualitat.
Una tercera part està dedicada a la celebració on es repassen les activitats que es fan al voltant de la festa de Sant Antoni amb un innegable component festiu i alegre. Des de 1893, moment del qual es tenen les primeres dades, ha conservat els principals esdeveniments del seu programa, però al llarg dels anys s’hi ha afegit nous esdeveniments. Una de les característiques de la festa dels Tonis manlleuencs, i mostra del seu caràcter festiu, era l’espectacle de varietats i vodevils, propis dels locals del Paral·lel barceloní, que aplegaven una gran quantitat d’espectadors; les primeres figures del món de la faràndula van passar per Manlleu. Des de fa uns anys, aquest acte és substituït per obres de teatre.
El darrer apartat del llibre fa referència a un dels altres atractius principals de la festa, el ball del ciri. Aquesta dansa, que compta amb diversos segles d’antiguitat, se solia ballar a moltes poblacions de la Catalunya interior. Tenia la funció de fer el ritual de traspàs de pabordes d’una confraria. La primera referència documental és del 1893 i aleshores tenia dues parts: l’anomenada pròpiament ball del ciri i una segona, anomenada “del boix”. El llibre recull l’evolució històrica i les diferents etapes amb les diferents composicions del grup de dansaires. Des de fa deu anys, s’ha recuperat la funció, inspirada en el sentit original, de ballar-lo els banderers i acordonistes sortints i entrants.