Cesc Poch: «A les cooperatives falses del sector carni hi ha 2.500 treballadors»

El secretari general d'UGT Osona, Cesc Poch, considera que la crisi a la comarca encara no està superada. Al llarg dels darrers anys s'han destruït molts llocs de treball i l'ocupació que es crea actualment és molt precària, amb sous baixos i condicions laborals molt dolentes. El sindicalista també ens parla de les anomenades "cooperatives falses", un debat que s'ha tornat a posar al damunt de la taula arran del conflicte a Esfosa, que ha rescindit el contracte de l'elaboració de les tripes amb Marcel Muñoz.

- Quina és la situació d'atur a Osona en aquests moments?

- La veritat és que no som exageradament optimistes amb la situació laboral. Han desaparegut 2.000 persones de les llistes de l'atur, però això no vol dir que s'hagin creat 2.000 llocs de treball: hi ha desocupació invisible, és a dir, gent que senzillament no ha renovat el registre a l'OTG. A més, cal tenir en compte que els llocs de treball que es creen actualment no són igual que els de fa set anys, sinó que la majoria són precaris.
 
- Què vol dir exactament amb “precaris”?

- Doncs bàsicament sous molt baixos i condicions laborals dolentes.
 
- Tot és negatiu o hi ha alguna dada per ser optimistes?

- Hi ha alguns símptomes per poder ser positius: estem creixent en serveis i en indústria, sobretot l'agroalimentària. Des de l'estiu, però, que estem absolutament plans, o dit d'una altra manera, no hi ha hagut un creixement de l'ocupació real. L'únic que augmenta és la borsa de treball irregular.
 
- El govern espanyol afirma que s'està sortint de la crisi. No es nota això a Osona?

- Abans de la caiguda de Puigneró en aquesta comarca hi havia 4.000 aturats, després de la caiguda del tèxtil i la pell vam passar a 7.000, quan vam perdre empreses relacionades amb el metall la xifra es va ampliar fins a 8.000 i ara ja hem arribat a 13.000. És a dir, durant els darrers vuit anys la comarca ha perdut més de 8.000 llocs de treball, se'n han creat, sí, però com ja he dit les condicions laborals ara són pitjors que les que hi havia abans.
 
- Llavors, no hem deixat la crisi enrere?

- No, una prova d'això és que el comerç de proximitat no genera llocs de treball, o sigui que no es consumeix. La sortida de la crisis hauria de ser auto-sostinguda i s'hauria de notar sobretot en el comerç intern...no es pot pensar que aquesta situació ens la salvarà l'exportació.
 
 - Diuen que Osona és una comarca rica.

- Això diuen, però si mires els estudis comarcals veus que pel que fa a creació del PIB Osona està a la número 37 o 38, estem a la cua. De fet, jo penso que aquesta comarca és dels territoris amb més desigualtat social; els diners estan mal repartits tot i que a primera vista no ho sembli. La pobresa no és metropolitana, no es concentra només a Barcelona i rodalies, sinó que està estesa arreu de Catalunya.  
 
- I aquesta situació que viu Osona té a veure amb la desaparició d'empreses importants a la comarca?

- Sí, les xifres de l'atur, en part, estan relacionades amb les desaparicions de companyies com Caixa Manlleu, que tenia prop de 450 treballadors, entre altres. Hi ha empreses, però, que curiosament no han decaigut, com la indústria de taps de colònia de Torelló, que s'ha mantingut.
 
- La indústria en aquesta comarca depèn massa del sector agroalimentari?

- És cert que a dia d'avui el primer sector d'ocupació a Osona és l'agroalimentari, tot i així a aquest s'hi sumen altres branques, com la del metall i la dels serveis. En aquesta últim hi ha tres grans empreses: Bon Preu, l'Hospital General de Vic i la Universitat de Vic.
 
- Tot i que hi ha altres sectors que estan creixent, la indústria càrnia continua sent una de les que genera més llocs de treball.

- Sí, i a més ha pujat en número de treballadors, tot i que cal tenir en compte diversos factors. El primer és que dels 1.000 llocs de treball que s'han creat des del 2008, tots els ocupen persones amb contractes d'autònom. Un altre fenomen rellevant és la substitució que s'està donant en aquesta indústria: els marroquins són reemplaçats per subsaharians, xinesos i indis.
 
- Aquests autònoms que ha citat formen part de les anomenades “cooperatives falses”?

- En aquests moments la indústria agroalimentària a la comarca té prop de 5.000 treballadors i gairebé 2.500 són membres d'aquest tipus de cooperatives.
 
-  Quan sorgeix aquest tipus de cooperatives?

- El principi d'aquest fenomen ve del preu fet. A la indústria càrnia anys enrere es pagava molt a qui sabia treballar una peça, així que podia resultar interessant establir-te pel teu compte. És per això que fa aproximadament 15 anys van començar a sorgir cooperatives en aquest sector, les quals en un principi estaven formades per persones que cobraven bé i pencaven molt. El problema es dóna quan aquest sistema es perverteix i comença a substituir el personal del règim general de la seguretat social de l'empresa.

-  I això està permès?

- No, no hauria d'estar permès que les falses cooperatives estiguin pagant per sota del conveni del sector, això va contra els drets dels treballadors i a més a més és un frau a la seguretat social.

 - Llavors, la llei no posa traves a aquest fenomen?

- Aquí hi ha tres punts a explicar. La llei diu que tu no pots subcontractar la teva pròpia activitat a dins de la teva empresa, és a dir, jo puc subcontractar la neteja, la seguretat, però no a algú perquè faci pernils si aquesta és la producció principal de la meva companyia. En aquest sentit trobem diverses coses a les empreses càrnies de la comarca que no estan ben fetes.
 
- Quines?

- A la mateixa línia de producció hi treballa gent de la cooperativa i persones que no formen part de l'empresa. Hi ha sentències que determinen que no pots tenir treballadors de la teva plantilla i d'altres que siguin d'una cooperativa barrejats a la mateixa sala ni a la mateixa cadena. A més, la línia de comandament entre aquestes associacions i l'empresa també hauria de ser diferenciada. De totes maneres encara que aquestes cooperatives s'adeqüessin a l'establert en aquestes sentències, si tu pagues per sota del conveni, com s'està fent, estàs atemptant contra els drets dels treballadors.

- Què creu que han de fer les administracions davant d'aquesta situació?

- Intervenir allà on les cooperatives s'estan aplicant il·legalment i definir de manera molt clara en quines activitats de la indústria es pot subcontractar i a qui. La solució ha de ser a tres parts, entre l'administració catalana, la patronal i els sindicats. S'ha de posar ordre perquè no podem permetre que hi hagi persones que cobrin per sota l'estipulat i perquè no es pot seguir defraudant a la seguretat social.

- Actualment quines empreses osonenques tenen cooperatives d'aquest tipus?

- A dia d'avui jo diria que tots els escorxadors de la comarca. Esfosa per exemple, ha estat una de les últimes empreses en incorporar aquest sistema. A banda d'aquesta n'hi ha d'altres com el Grup Jorge amb una conjuntura peculiar: hi ha pocs treballadors en plantilla, però dues cooperatives treballant, una que porta la sala de desfer i l'altre l'escorxador. Amb relació a aquesta situació hi ha una sentència del Tribunal Suprem que qualifica aquests casos d'al·legals, no d'il·legals.

- I per què al·legal i no il·legal?

- Per la lògica que he explicat abans: l'empresa no subcontracta una part de la seva activitat, la subcontracta tota.

-  Això sembla una mica contradictori. Abans ha dit que una empresa no pot contractar la seva producció a una cooperativa.

- Aquí és on hi ha l'escletxa legal. No pot contractar part de la seva producció, però tota sí. A més, si ho subcontracta a cooperatives, és a dir, a autònoms, aquests no tenen ni vacances, ni atur, ni indemnització, ni baixa de maternitat...

- Quin sou acostuma a tenir un autònom que treballi en les cooperatives falses?

- Doncs per treballar vuit hores cada dia, o més, se'ls sol pagar entre 600 i 800 euros al mes. Cal tenir present que de vegades no tots tenen el mateix salari, sinó que s'estableixen rangs de sou en funció dels diferents col·lectius.

- Com és que aquest fenomen està tan estès a Osona?

- Principalment perquè hi ha molta indústria càrnia. Osona és un dels territoris amb major presència d'aquesta sector, i és que només aquí es maten diàriament uns 25.000 porcs. Un altre motiu que explica aquest fenomen és la debilitat d'organització que han tingut els treballadors.  

- I els sindicats, quins passos haurien de fer per solucionar aquest problema?

- Doncs nosaltres quan hi ha situacions d'aquest tipus ens hem d'ajuntar i presentar les demandes i denúncies corresponents. Hem de demanar no només a l'administració que actuï, sinó també a la ciutadania, s'ha de fer la pressió social que es pugui.