03
de gener
del
2015
Actualitzat
el
05
de gener
a les
10:26h
Treballs d'extinció de l'incendi declarat a la fabrica Puigneró de Sant Bartomeu del Grau. Foto: La Marxa de Catalunya
Una espectacular columna de fum, ben visible des de molts quilòmetres, es va elevar per damunt de la fàbrica tèxtil Puigneró, de Sant Bartomeu del grau, el migdia del12 d’abril de 1992. L’udol massiu de les sirenes dels Bombers i l’espessor sinistre del núvol negrós que no parava d’enterbolir el cel de la plana de Vic van fer creure tothom que el foc estava destruint tota la factoria.
Tanmateix, hi havia més fum que foc. El sinistre havia començat als túnels que contenien la xarxa elèctrica, més coneguts pel personal com “la mina”. D’aquí, les flames van saltar cap a un antic magatzem i es van agafar a la teulada, però la principal dificultats amb què van haver de lluitar els bombers i els treballadors va ser l’ambient irrespirable, produït per restes d’oli que cremaven sense control.
Amb una plantilla total d’uns dos mil empleats, set-cents dels quals a la fàbrica sinistrada, l’empresa Puigneró acumulava males notícies des de feia temps. Justament per això, des del primer moment ja corrien els rumors que l’incendi era intencionat, o bé havia estat cosa d’enemics del seu polèmic propietari, Josep Puigneró... Tota la xafarderia popular, habitual en aquests casos, es va posar en marxa, però no va ser suficient per impedir que molts treballadors es juguessin el físic enfilant-se a les teulades, avançant al costat dels Bombers per anar encerclant la zona del sinistre.
La confusió era intensa. Des de crides a portar aigua perquè algú deia que en mancava, fins a ex-treballadors de Puigneró que es presentaven al lloc per oferir la seva ajuda. Mentrestant, d’altres comentaven la jugada als bars propers i explicaven amb molta seguretat quines coses estaven fent malament els Bombers i com calia actuar per apagar el foc en poca estona.
En Josep Puigneró va arribar molt esverat, tot dient que havia anat corrents cap a Sant Bartomeu tan bon punt li havien informat que el foc ja era en una teulada. Després de pujar per una escala de Bombers i parlar amb els responsables, es va tranquil·litzar: ni el desastre era tan greu com semblava i no hi havia ni un sol ferit.
Amb penes i treballs, lluitant contra reixes amb candaus dels qui ningú no sabia on era la clau i tapant-se la cara amb mocadors ben ennegrits, bombers i treballadors van rematar la feina. Havien estat dues hores de nervis i desesperació. Una intervenció immediata va salvar aquella gegantesca fàbrica, plantada al bell mig del poble com si fos un castell medieval, símbol de força i de poder.
L’ensurt més gros el van tenir els espectadors de TV3 i de TVE, quan als informatius de primera hora de la tarda es va assegurar que la fàbrica havia quedat completament arrasada per les flames. Televisió Española afirmava amb contundència que l’incendi havia estat provocat perquè l’empresa travessava problemes econòmics greus.
El balanç oficial de les pèrdues mai no es va fer públic. Segurament perquè no calia, ni interessava ningú. L’empresa va comentar que no eren molt quantioses. Se suposa que els perits de l’assegurança devien fer la seva feina, i demà serà un altre dia. També diuen les cròniques que hi van intervenir quinze vehicles de Bombers: tres de Vic, tres de Cerdanyola, dos de Berga, i un dels parcs de Torelló, Prats de Lluçanès, Granollers, Moià, Sabadell, Sant Feliu i Martorell.