27
de novembre
del
2014
Actualitzat
el
28
de novembre
a les
12:53h
L’any 2011, la família Carandell va deixar de ser el soci majoritari de Fundició Benito Dúctil, ara Benito Urban, en vendre la majoria de les seves accions al grup d’inversions industrials belga Groupe Bruxelles Lambert, una operació que es va canalitzar a través d’Ergon Capital, ara denominada Urbe Group. La intenció era ampliar i finançar l'expansió internacional de l’empresa, en aquells moments encara amb seu a Manlleu.
Des del passat 31 de juliol, la família s’ha desvinculat completament de Benito Urban, en vendre el 13% del capital que li restava de l’empresa al mateix comprador. El seu retorn al sector del mobiliari urbà, però, sembla que no trigarà gaire.
- Per què s’ha venut el capital que encara conservava d’una empresa que vostè va fer líder del sector?
- No volia que em vinculessin a l’actual Benito Urban. Tot i ser accionista minoritari, en els últims tres anys no he participat en cap de les decisions de l’empresa, no he ocupat cap càrrec executiu ni he format part de cap consell. He venut les accions a Urbe Group, que és un fons que, tot i ser belga, té la seva seu a Luxemburg. Si estireu la corda sabreu per què, només cal llegir alguns diaris recents.
- Per quin import s’ha venut la seva part de l’accionariat?
- Per 1 euro.
- Dedueixo que l’empresa té problemes.
- Jo vaig deixar una empresa que facturava 70 milions d’euros i tenia beneficis. En tres anys, els nous gestors han acumulat pèrdues de mes de 20 milions.
- Segons dades recents de l’empresa, però, han pujat les exportacions i aquest any preveuen facturar 40 milions d’euros.
- Han pujat el percentatge de les vendes internacionals, però aquesta dada és relativa. Nosaltres teníem un 20% de la facturació a l’estranger, però era sobre uns ingressos totals de 100 milions d’euros. Ara, sí, han pujat fins al 60%, però cal tenir en compte que la seva facturació només voreja els 30 milions.
-La seva gestió industrial és dolenta. Tot i això, reconec que són grans gestors fiscals i financers. Per això tenen la seu a Luxemburg.
- Han estat tres anys complicats per a tothom, dedueixo.
- Des que vaig signar la venda del 87% d’accions, no he parat de fer sacrificis que no s’han valorat. Em van demanar, entre d’altres esforços, que ajornés el cobrament d’una part de la venda d’accions fins a l’any 2019, i d’altres propostes que vaig acceptar.
- Considera que es van equivocar de soci?
- Sí, totalment. Vaig vendre perquè pensava que el millor per a l’empresa era tenir una direcció mes capacitada per afrontar la internacionalització. El que més em dol de tot aquest procés és que jo tenia un grup de 40 persones amb una gran experiència i dedicació, que sentien més l’empresa que fins i tot jo mateix. I els han menyspreat, els han fet fora a quasi tots.
- És un risc que es corre quan es ven una empresa.
- En el marc econòmic en el que estàvem immersos, no em quedava cap més remei que potenciar la gestió internacional. Havia de fitxar tres directius amb experiència en els mercats exteriors. Això, o trobar un soci internacional de referència.
- Però vostè va vendre la major part de l’empresa, va deixar de ser soci majoritari...
- Les vendes depenen de les condicions del comprador.
- És estrany que es vengués una empresa que donava beneficis.
- Volia assegurar el futur de l’empresa i això passava per la internacionalització. Pensava que la meva etapa ja s’havia complert, i que un soci nou aportaria mes que no pas jo.
- Acaba de sortir de Benito Urban i ja es prepara per entrar un altre cop al sector del mobiliari urbà.
- Estem estudiant les possibilitats. Si tot funciona com està previst, el 2015 entrarem com a socis, com a mínim, en una empresa del sector, ja sigui d’Espanya o de l’estranger. Serà una empresa que combinarà l’àmbit més tradicional del mobiliari urbà amb el tecnològic, amb solucions per a les smart citys, les ciutats intel·ligents. Busquem petites empreses que tinguin una facturació d’entre 5 i 10 milions d’euros, per tal de contribuir al seu creixement. Ho canalitzarem a través d’Alba Andrea Divisió, que és la societat capçalera que representa el family office de Carandell.
- Volen anar una mica més enllà del sector tradicional?
- Volem aportar un valor diferencial, tornar a innovar en un sector de la manera que ja vam fer a Benito. És un sector amb moltes possibilitats, com per exemple, contenidors d’escombraries amb sensors que t’indiquen si està ple o no, si cal anar-ho a recollir, o aplicacions per a aparcaments intel·ligents, com ja està fent Urbiòtica, que es una empresa amb seu a Barcelona en la qual ja hi participem des d’Ona Capital.
- El seu nou repte entrarà en competència directe amb Benito Urban.
- Sí, segurament, però com ja he dit la intenció es poder aportar un valor diferencial al sector.
- Potser no els agradarà massa.
-El sol surt per a tothom. En tot cas, la meva intenció no era tornar al sector. A la meva edat no era el meu objectiu, però és un projecte que impulsarà la meva filla, l’Andrea, que s’ha incorporat recentment al family office. Jo només l’ajudaré a formar un equip de confiança, i a contactar amb clients i proveïdors. A partir d’aquí me’n desvincularé.
- Un sector nou... amb riscos?
- El negoci tindrà una component tecnològic en el que serà més difícil entrar al mercat. Però també tindrà la seva vessant tradicional, amb el mobiliari urbà, que és un sector que ja coneixem.
Joaquim Carandell. Foto: Josep Pla