Antoni Bassas no creu que Espanya tregui els tancs per avortar el procés

Un centenar d'empresaris es van reunir a Gurb al Dinar Cambra de la Cambra de Comerç de Barcelona a l'entorn del convidat d'aquest any, el periodista Antoni Bassas, que va ser presentat pel president de la delegació de l'entitat a Osona, Josep Pujadas, com "un representant del quart de poder". Una afirmació que va ser ben encaixada i resposta per Bassas, que va contrastar-la tot afirmant que "si mirem la primera pàgina dels diaris d'avui, veurem que el que està clar és que el primer poder són els bancs", en clara referència a l'actitud laudatòria dels principals mitjans pels bons resultats obtinguts per la banca espanyola en les proves europees de solvència.

Poca economia i més filosofia de la vida comunitària és el que hi va haver en aquest dinar. Bassas va dedicar bona part de la seva intervenció a relatar el model social dels Estats Units i la seva experiència com a corresponsal de TV3 en aquell país. Un país amb una concepció vital molt diferent de la nostra, com va posar de manifest el resultat d'una votació ràpida a mà alçada que Bassas va demanar per sorpresa als assistents: un 60% dels presents estaven d'acord amb l'afirmació "el que siguis a la teva vida depèn de tu", mentre que als Estats Units la refrenda un 70% però en el conjunt de l'Estat espanyol només un 17%. "Deu ser perquè la majoria de vostès són empresaris", va argumentar el convidat al veure el gran desajustament dels percentatges amb la mitjana espanyola.

Bassas va fer un cant a l'estat del benestar que tenim aquí, "que no sabem el que tenim, i que quan arribo a un hospital públic català em vénen ganes de besar el terra". Als EUA, tot funciona a base d'assegurança privada i si no la tens i et poses malalt "o et morts o pots quedar arruïnat si el tractament és car". Un aspecte positiu de la cultura nordamericana seria que "a diferència dels europeus, que ens creiem que estem de tornada de tot, allà estan oberts a canviar el futur, a fer i descobrir coses noves". En aquest aspecte, va reflexionar, "els catalans seríem una mica americans, perquè el procés d'independència és una mostra d'un poble que creu que pot canviar la història".

I aquí va entrar el segon gran tema -el procés d'independència- que Bassas va relatar amb el seu to pedagògic i sempre tenyit d'humanisme i que va començar definint com un senyal dels nous temps que potser neixen a Catalunya i que es caracteritzen "perquè la gent ha reclamat el protagonisme". L'evolució de Catalunya cap al sobiranisme seria una conseqüència natural perquè "quan una comunitat té consciència de nació i durant un període disposa d'instruments com l'escola, la llengua i institucions pròpies, llavors passa això".

Preguntat des del públic de forma molt directa, Bassas va afirmar que "estic segur que no enviaran els tancs perquè pertanyem a la Unió Europea, i això seria una derrota absoluta de l'estat. Si no s'entén que no deixin votar, encara menys s'entendria que reprimissin als qui volen votar". Tanmateix, el conferenciant va voler allunyar aquests perills del centre del debat, perquè "no hem de dedicar estona a aquests escenaris catastrofistes, sinó que hem de contribuir a la millora d'aquest país, aquest és l'impuls fonamental que ha mogut la gent a sortir al carrer".

Tot i això, Bassas va reconèixer que el panorama internacional no és massa favorable a Catalunya perquè "els estats no volen més estats, que poden ser font de complicacions internes". Aquesta prevenció és molt marcada en el cas dels Estats Units d'Amèrica, "que consideren Espanya un estat seriós, molt antic, que va fer una transició superant una guerra civil i una dictadura a base d'amnèsia; a qui van ajudar a derrotar ETA i que els va ajudar a ells a combatre l'islamisme radical enviant tropes a l'Afganistàn, un fet molt valorat, igual com el manteniment de la base militar atòmica de Rota, tant per Zapatero com per Rajoy, i que al Pentàgon van brindar amb cava de satisfacció".

En contrapartida, ni Europa ni els Estats Units entenen perquè els catalans no poden votar, i encara que sigui de forma discreta, mentre s'inhibeixen dient que el conflicte català és un afer intern espanyol, "tenen els tentacles polítics i, econòmics i financers sobre Madrid i Barcelona", va alertar.

Tot adreçant-se als osonencs en concret -des de la visió d'un Antoni Bassas que pel seu lligam amb Tavertet es considera un osonenc més- va advertir que "potser des de Vic el referèndum sembla guanyat, si algun dia podem votar. Res més lluny de la realitat: no hem de confiondre l'absència de la gent que defensaria el no amb la presència massiva del sí. L'Estat encara és en la fase de no votar, no ha arribat a la fase de votar no".