Roda dedica una gegantona a l'Elionor, la nena de «La fàbrica» de Martí i Pol

Roda de Ter va acollir aquest diumenge, 26 d'octubre, la trobada gegantera d'enguany, que va comptar amb la participació de més de cinc colles d'arreu de Catalunya i va omplir els carrers de la localitat de bat a bat.

Aquest any, a més, la jornada va tenir un moment molt especial: el bateig de la gegantona de Roda de Ter, l'Elionor. Aquest nom es va escollir pel poema del llibre "La fàbrica", de Miquel Martí i Pol, de títol homònim, i vol retre homenatge a totes les dones de la localitat que van treballar en el sector tèxtil, una de les indústries que més va participar del creixement de Roda.

La trobada va començar de bon matí amb un esmorzar per totes les colles participants, que després van endinsar-se pels carrers del poble en un cercavila que va durar prop de dues hores. La festa va finalitzar a la plaça Major on es va llegir el poema  "Elionor".

--------------------

Elionor

L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".
La gent se l’estimava,
l'Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l’opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l’Elionor no hauria
pas sabut dir d’on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia:  "sí, senyor" i "bones tardes".


                       Miquel Martí i Pol
 

L'Elionor va ser apadrinada pels gegants d'Olost. Foto: Montse Verdaguer

 

Bateig de la gegantona Elionor, amb l'alcalde de la localitat, Jordi Serra. Foto: Montse Verdaguer