Joan Nogué: «No hem triat Manlleu a l'atzar per parlar de paisatge, patrimoni i aigua»

Experts catalans i d'arreu d'Europa han debatut al llarg de dos dies sobre la relació entre aigua, patrimoni i paisatge. Ho han fet en un seminari organitzat per l'Observatori del Paisatge al Museu del Ter. “No hem triat Manlleu a l'atzar. Es va desenvolupar industrialment gràcies al riu i bona part d'aquesta història ha esdevingut patrimoni”, ha explicat Joan Nogué, director de l'Observatori, a la inauguració del seminari. Les jornades, han acabat aquest divendres a la tarda amb una visita guiada, han aplegat una setantena de persones.

Josep Maria Anglada, segon tinent d'alcalde de Manlleu, també va participar a l'acte d'inauguració del seminari juntament amb Alfredo Gutiérrez, director gerent d'Aigües Ter Llobregat, i de Josep Armengol, subdirector general d'Urbanisme. El representant de l'administració catalana va destacar la importància de parlar del territori des del territori. Respecte el Pla especial de les colònies industrials del Ter –diversos alcaldes han criticat que restringeixi massa els futurs usos-, s'ha limitat a assenyalar que Territori i Sostenibilitat iniciarà en breu una revisió del conjunt de legislació urbanística. Gutiérrez, per la seva banda, va recordar l'interès de l'empresa en contribuir al debat sobre el paper de l'aigua en la societat i, especialment, de col·laborar en aquells territoris on hi ha el recurs que ells distribueixen a milions d'usuaris. En aquest sentit està previst que Aigües Ter Llobregat també faci possible la publicació de les ponències i de les conclusions del seminari.

Les jornades partien de la base que l'aigua ha estat, tradicionalment, un dels principals elements articuladors del paisatge i generadora de patrimoni històric. En aquest sentit, el seminari, de dos dies, es va dividir en tres blocs: el primer, dedicat al paisatge, l'aigua i la planificació; el segon, al paisatge fluvial en l'art i el cinema, i el tercer, al patrimoni i usos del paisatge fluvial. Entre les ponències presentades destacaven la de professors universitaris d'Anglaterra, Holanda i Itàlia, a banda de Catalunya i de l'Estat espanyol.

Graham Fairclough, de la Universitat de Newcastle, va ser l'encarregat d'impartir la lliçó inaugural de les jornades. Va contextualitzar el debat situant l'aigua com un aspecte fonamental del paisatge i assenyalant que amb patrimoni són conceptes “convergents”. A més, va abordar les cinc dimensions de l'aigua al paisatge: corrent, presència (o absència), moviment, potència i simbolisme –tant a nivell de representació artística, d'identitat com de la funció dels ponts: unió, aïllament o reconciliació-. També va destacar la intervenció de Jordi Agustí, director de l'ACA, centrada en el Pla d'usos dels embassaments. En aquest sentit va explicar que l'administració hidràulica rep deu peticions anuals per filmar pel·lícules i només a la Llosa del Cavall, al Solsonès, el 2014 s'han rodat deu espots publicitaris. El seminari va acabar divendres a la tarda amb una sortida sobre el terreny, a càrrec del Museu del Ter, explicant casos pràctics de la relació entre paisatge fluvial i patrimoni industrial a la ciutat osonenca.