Els partits de Vic recuperen la unitat al voltant de la figura de Lluís Companys

Dolors Solà durant la la lectura del text escrit per Lluís Solà. Foto: Adrià Costa
 

La unitat política catalana, aquesta “figura de porcellana fina”, tal com la descriu el president Artur Mas, està totalment esquerdada, a punt d’esmicolar-se. Els diferents posicionaments sobre el 9-N han fet saltar pels aires la fràgil convivència dels partits partidaris de la consulta. La gran pregunta, en aquests moments, és si la situació es tornarà a reconduir o no.

A Vic, els partits estan per la unitat. Així almenys ho van demostrar aquest dimecres, 15 d’octubre, en un acte conjunt al voltant de la figura del president de la Generalitat, Lluís Companys. Ahir es van complir 74 anys de l'assassinat de Companys, per part del feixisme. En record de la seva memòria i de la de tots aquells que van perdre la vida en la lluita per les llibertats del nostre poble, els partits integrants del Compromís de Vic (CUP, CDC, ERC, ICV, Reagrupament, SI i UDC) van organitzar a la ciutat un homenatge unitari a la figura de Companys.

L'acte és va portar a terme a la plaça Lluís Companys, a partir de les vuit del vespre, i va reunir una seixantena de persones. S’hi van poder veure representants de totes les formacions polítiques del Compromís de Vic, com els regidors Joan Ballana (ERC), Xavier Tornafoch (ICV-EUiA), Josep Ramon Soldevila i Imma Bellafont (Rcat), i Jordi Anento (SI), entre d’altres. També hi van participar diverses entitats socials i culturals, com els sindicats CCOO i UGT, l'ANC i Òmnium Cultural, aquestes dues últimes amb els seus màxims representants comarcals, Eulàlia Espona i Alfred Verdaguer, respectivament.

L'acte va ser breu. Dolors Solà va llegir un document consensuat (llegiu, a sota) per tots els partits del Compromís de Vic i escrit per Lluís Solà i Sala, on es feia una reflexió col·lectiva sobre la situació política actual. També es feia una crida a la unitat: “Però només podem aconseguir de retornar-nos la nostra dignitat, la nostra llibertat,si apleguem les nostres forces i actuem amb unitat. Si tots i cadascun, i en primer lloc els partits polítics, les associacions socials i les institucions i les entitats de tota mena, sabem deixar de banda durant uns instants allò que ens separa i som capaços d’unir-nos i recuperar el nostre dret al món”.
 
Els dos membres històrics d’ERC, Joan Colom i Joan Freixanet, van fer l’ofrena floral i van dirigir unes paraules als presents. El regidor d’ERC de Muntanyola, Toni Bou, va explicar com està el procés de la querella presentada per ERC a Argentina contra l'Estat espanyol per crims contra la humanitat per l’afusellament del president Lluís Companys.

També van actuar els Grallers del carrer de la Riera i es van cantar Els Segadors, que van servir per cloure l’acte. La vetllada va ser presentada pel periodista Xavier Bardolet.
 

Recull de galeries de fotos dels homenatges a Lluís Companys a Vic

--------------------------

DOCUMENT LLEGIT PER DOLORS SOLÀ

Companyes i companys,

Ens hem aplegat avui aquí per commemorar, com altres anys, l’afusellament vil i miserable, l’any 1940, del President Companys per part del règim franquista. Però em sembla que la millor contribució que podíem fer enguany a aquesta commemoració era dedicar-la a una breu reflexió col·lectiva sobre aquell moment i sobre el moment actual.

Quan el règim franquista empresona, jutja i afusella el President Company no empresona, ni jutja ni afusella un home. Vol executar i exterminar la veu d’un poble, l’esperit d’un poble. I, efectivament, l’any 1940 comença un dels períodes més difícils de la nostra col•lectivitat. Tot ens és imposat: la llengua, les lleis, l’organització social.

Tota decisió, per petita que sigui, a de ser sotmesa a l’Estat espanyol.  En aquests moments que estem a punt de recuperar la llibertat deguda a la nostra nació, després de molts anys d’esforços, de tenacitat, de resistència, val la pena de tenir present això: venim d’un intent pensat i projectat de liquidació de la consciència de llibertat, d’un intent de liquidació de la nostra identitat com a nació i com a persones, d’un intent de liquidació del nostre passat, del nostre present i del nostre futur.

No la tenim encara, aquesta llibertat. Estem a punt de tenir-la. Estem a les portes, al llindar de la llibertat, de ser una nació com les altres nacions del món i de ser uns homes i unes dones com els homes i les dones de les altres nacions, amb capacitat de decidir sobre totes les coses que els afecten. Però l’Estat espanyol, Espanya, continuarà fent servir tots els instruments de què pugui disposar per negar-nos l’emancipació i el reconeixement, per continuar-nos mantenint en la captivitat inadvertida, inconscient, per negar-nos, en definitiva, la llibertat i la capacitat de decidir.
 
Sí, tots som conscients que vivim un moment excepcional, els treballadors i els estudiants, els grans i els joves, la gent d’aquí i la gent dels altres països. El món s’ha adonat que Catalunya no és un país que es resigna a la passivitat i a l’obediència. El món s’ha adonat que volem col•laborar des del seny i la llibertat amb les altres nacions.

 Però només podem aconseguir de retornar-nos la nostra dignitat, la nostra llibertat,si apleguem les nostres forces i actuem amb unitat. Si tots i cadascun, i en primer lloc els partits polítics, les associacions socials i les institucions i les entitats de tota mena, sabem deixar de banda durant uns instants allò que ens separa i som capaços d’unir-nos i recuperar el nostre dret al món. El dret de ser un poble com els altres i d’organitzar-nos i fer-nos les lleis segons la nostra decisió. Tenim les portes de la llibertat al davant, a tocar, però les hem d’empènyer entre tots.

I també cada persona, des del seu lloc, el seu poble o ciutat, la seva feina o el seu esplai, de la manera que sàpiga i que pugui, amb paciència, amb coratge, amb persistència, amb fermesa, ha d’aportar el seu gra d’esforç en aquest pas final cap a la recuperació de la nostra dignitat. Tothom hi és indispensable en aquesta tasca.

L’acció més justa, més bella, més humana que en aquests moments podem oferir a les generacions futures és haver començat a construir un país obert, lliure, amo i senyor de les seves decisions. Una nació independent entre les nacions independents. Un país respectuós amb ell mateix i amb els altres països. Un país més digne, més pròsper i més just. El tenim al davant, a tocar. L’hem d’agafar, és el nostre país, el nostre lloc.