La UVic-UCC presenta un manual sobre els ocells de boscos catalans

El director general del Medi Natural i Biodiversitat del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, Antoni Trasobares, i el rector de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), Jordi Montaña, presentaran aquest divendres, 3 d’octubre, a les nou del matí, a la Sala Segimon Serrallonga de la UVic-UCC (C. Perot Rocaguinarda, 17, Vic), el llibre digital "Ecologia i conservació dels ocells forestals: un manual de gestió de la biodiversitat en boscos catalans". A la presentació també hi assistiran l’autor del llibre, Jordi Camprodon, professor de l’Escola Politècnica Superior de la UVic-UCC i investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, el director del CTFC, Denis Boglio, i el president de la Fundació Universitària Balmes i alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal.

 

La publicació, encarregada pel DAAM, recull els resultats de diferents estudis que l’autor ha fet sobre la incidència que l’estructura i la gestió forestal tenen envers les comunitats d’ocells associats a aquests medis.

 

Es tracta de la guia més completa editada fins al moment sobre com integrar la conservació de la biodiversitat en la gestió dels boscos catalans. El manual utilitza els ocells forestals, entesos com un dels millors grups bioindicadors. Descriu en primer lloc l’ecologia dels ocells, distribuïts en grups d’afinitat ecològica. A continuació, analitza la incidència de l’estructura i la gestió forestals sobre la conservació de cada grup. Acaba amb la proposta de mesures que permetin conciliar els aprofitaments forestals amb la conservació de les espècies i els hàbitats, a escala de rodal, de paisatge, de tipus de bosc i d’espècies emblemàtiques d’ocells. Les mesures que proposa són molt senzilles d'aplicar, i varien segons els objectius que es vulguin aconseguir en cada cas.

 

L'abundància de determinades espècies ens indica la complexitat ecològica del bosc. Com més complex és el bosc, més defenses té davant els possibles problemes que el puguin afectar (sequeres, incendis, malalties, plagues o efectes del canvi climàtic, per exemple), i pot arribar a tenir més capacitat de producció.

 

Els ocells són uns animals útils per testar la incidència de les activitats humanes sobre el medi natural i oferir recomanacions de gestió per conciliar la gestió forestal amb la conservació de la biodiversitat a totes les persones que han de dur a terme aquesta gestió. Segons Camprodon, els ocells són un grup fàcil de mesurar (es veuen i se senten) i molt sensible als canvis i indicadors de la presència d'altres grups (insectes, mamífers, etc.).

 

Darrerament, la societat mostra un interès creixent envers la conservació de la biodiversitat. El sector forestal no és aliè a aquesta sensibilitat i aposta per la gestió multifuncional dels boscos. Es fa palès un interès creixent dels gestors envers la biodiversitat forestal i una major comprensió dels especialistes en biologia de la conservació sobre la legitimitat de l’aprofitament sostenible del bosc com a recurs.

 

La redacció d’aquesta publicació s’emmarca en el projecte Biosilva finançat en el marc del contracte-programa de la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.

 

La publicació està disponible en format digital a les webs del CTFC (www.ctfc.cat).